dilluns, 7 de gener del 2013

Candidata de Ripoll a Líder Mediadora


Ripoll_Liders MediadorsEl passat 14 de desembre es va presentar per part de l’Ajuntament de Ripoll i pel postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitàriade la Universitat de Girona (Fundació UdG), la candidata, Núria Perpinyà, al projecte Líders Mediadors i Mediadores.

Aquest projecte potencia la sel·lecció de persones que tenen moltes vegades, sense adonar-se'n, un rol mediador en les seves comunitats per tal que puguin accedir a la formació especialitzada del postgrau que els permeti millorar aquestes habilitats i noves estratègies per a desenvolupat la seva activitat i, fins i tot, obrir-se un nou camí professional en aquest àmbit que reverteixi, amb la seva feina, al municipi que els ha escollit.

El finançament per cursar aquests estudis s’ha d’aconseguir a través del Teaming o sigui aportacions voluntàries d’un euro.

 
Més informació a la notícia d'El 9 NouCAT

Darrera el cost dels conflictes


Quan costa un conflicte? Darrerament el cost dels conflictes genera un gran interès entre la ciutadania, els polítics, els governs i estats, els professionals de la resolució de conflictes, i la resta de professionals o persones que tenen cert protagonisme com actors implicats de manera directa o indirecta en la infinitat de conflictes amb els que ens trobem en la nostra vida quotidiana. Segurament es fa difícil determinar amb exactitud quin és el cost de qualsevol conflicte però si que podem tenir en compte diferents indicadors o aspectes a retenir quan ens hi enfrontem.

I és que sovint les persones tenim una visió negativa del conflicte, tal com ens diu la teoria de la resolució de conflictes, i per tant, ens centrem en aquells aspectes negatius i que magnifiquen la part fosca o dolenta que ens ha portat el conflicte en qüestió. Però això no és cap novetat, és evident. La novetat és afirmar que inclús els professionals es deixen portar per lo negatiu i la majoria de vegades la seva tasca es limita a transformar o relativitzar la situació. En definitiva, un bon professional és capaç de revertir la situació i d’aconseguir uns resultats inimaginables abans de la intervenció però sempre treballa des del primer impacte,  i aquest acostuma a ser el protagonista en un procés de gestió del conflicte. Això significa, que posem la mirada en allò que té una repercussió directa per les persones i deixem a banda les oportunitats o incentius que hi ha darrera. Parlem, doncs, del que senten les parts en conflicte, de les seves emocions, de la seva posició, dels seus interessos, de les seves necessitats, del seu entorn, la seva família, de la relació entre les parts afectades, etc.

Podríem dir que l'intervenció de qualsevol professional consisteix en analitzar el conflicte, i vetllar per crear l'ambient i l'espai adequat per afrontar la situació. Un cop creat, és el moment de construir un espai, conjuntament amb les parts, perquè avancin en la gestió de la seva confrontació, i és en aquest precís instant on la màgia de la resolució de conflictes entre en joc, posant la lupa en aquells aspectes que a primera vista ningú hi donava importància. És així doncs, com les relacions entre les parts pateixen una transformació evident, fins al punt que moltes vegades el seu conflicte o confrontació es converteix en un espai de diàleg, de reconeixement i de revalorització. Per tant, el conflicte es transforma i això repercuteix cap a una relació més positiva entre les parts, una relació on el diàleg i la comprensió passen a ser les coordenades principals.

Fins aquí, tot sembla normal, i és que tractem un conflicte entre persones o públic (en espais públics, barris, ciutats, entre governants, polític, etc.) en el qual la mirada sempre es centra en el primer impacte, i acostumem a obviar les sinergies que es generen i els incentius que prenen part en el conflicte. I és que darrera qualsevol conflicte hi ha un seguit d'oportunitats que oblidem, només ens centrem en el conflicte, o que simplement deixem per a temps millors tal com habitualment es diu al passar males èpoques -ja vindran temps millors-. En aquesta dimensió de la resolució de conflictes és on esdevé útil calcular el cost dels conflictes, però hem d'evitar caure en la tentació de pretendre que els números parlin per si mateixos. Molta gent es pensa que això de calcular el cost és fàcil i que dient un número es queda tan ample. S'ha de calcular l'impacte i aquest es pot realitzar amb certs indicadors i sabent observar i analitzar cada situació en particular. Un exemple seria en una comunitat de propietaris on hi ha pisos buits i aquests no paguen la quota que pertoca. Qui cost te això realment per la vida dels veïns? En aquesta situació qualsevol persona establirà el cost del conflicte en base a les quotes que deixa d'ingressar a la comunitat, i no considera les repercussions que tindrà. Serà mes fàcil de gestionar la comunitat o mes complexa? Que estigui buit aquest pis pot tenir conseqüències? Com un augment de la brutícia, pisos ocupats,etc.? O deixem de tenir un veí de la nostra confiança? En resum, ningú veu el que hi ha darrera del cost dels conflictes i es fixa només amb els números, pero la realitat ens diu que en un conflicte no només importa la gestió sino la qualitat del procés i la repercussió que tindrà en les nostres vides.

Davant de situacions actuals com l'augment dels desnonaments toca plantejar-se realment si aquests conflictes acabaran per repercutir en la nostra qualitat de vida, no només en el de les persones afectades. Només així aconseguirem una veritable acció comunitaria, on el mes important siguin les persones i el cost o impacte que es genera.

dijous, 3 de gener del 2013

Conflictes de forma


Confiaria vostè en un professional que no compleix les normes i no sap fer la feina? I si a més de fer-la malament, crea conflictes d'incalculable repercussions?
La política ens sorprèn contínuament, especialment la municipal. El divendres 5 d'agost, al Diari de Girona, en Martí Santiago publicava la notícia que cinc regidors de diferents ajuntaments havien estat enxampats deixant-se falsificar la signatura per poder presentar una moció al Consell Comarcal. En la seva defensa, els regidors, com a consellers comarcals, s'escuden dient que estaven d'acord amb la moció, que no van tenir temps de signar-la i que van demanar a un altre regidor que ho fes per ells. És a dir, que només és un defecte de forma.

Independentment que sigui veritat o no, tot això ho sabem ara, perquè els van enxampar. Els regidors admeten que això no ho podien fer o que ho han fet malament i que van decidir fer-ho per estalviar-se la feina d'haver de signar la moció un per un, o sigui deixar de complir amb aquest procés bàsic establert de la seva feina. I això, no només no està bé, sinó que és un delicte. No es pot fer. Què passaria si en lloc d'un polític, fos un ciutadà qui hagués comès el defecte de forma? Vet aquí que el que tenim d'entrada no és un defecte, sinó tres o quatre conflictes i dels grossos, de forma i de fons, malgrat que el president del Consell Comarcal digui "que no s'ha de fer sang", perquè "tampoc passa res". I tant que passa. 

Primer, han comès un delicte derivat del fet de no acomplir els seus deures com a consellers: volien presentar una moció al ple del Consell sense respectar la norma i el procés. Per cert, al final la moció s'ha retirat. És a dir no han estat capaços de seguir la forma, ni tampoc de retre comptes davant dels seus electors pel contingut de les seves propostes. 

Segon, un cop més, determinats polítics no només no resolen els problemes de la gent, sinó que es dediquen a crear-ne de nous, amb el seu derivat cost. En aquest cas, han perdut legitimitat com a persones, ja que no han estat capaços de saber fer la seva feina, i com a polítics, els uns per incomplir una norma i els altres perquè diuen que si no es compleix "tampoc passa res". Quina pena imposaria un jutge a una persona per la falsificació d'una signatura? 

Tercer. Es tracta d'un conflicte d'incalculables repercussions del qual no podrem mesurar l'impacte fins que torni a haver-hi unes eleccions. En aquell moment, sabrem si la confiança dels ciutadans cap aquest polítics o cap a tota la professió ha caigut una mica més. Fins aquell instant, no podrem valorar si aquests escàndols han incrementat el desencant de la gent cap els seus polítics.

Quart i últim, es poden estalviar aquests conflictes. Com? Respectant les normes i cuidant les formes. Els polítics són els responsables del correcte funcionament de la societat i referents públics per a la gent. Les seves paraules i els seus comportaments són indicadors del que és convenient i del què no. Transgredir les normes i dir que no passa res genera una preocupació i dubtes seriosos en els ciutadans sobre la integritat de tota la classe política, ja que poden arribar a creure que aquesta és la manera habitual de fer les coses, quan no és així.


dimecres, 2 de gener del 2013

Els costos del conflicte


Aquest dies hem sabut quin ha estat el cost del conflicte dels "cogombres": 227 milions de €. Aquests milions són les compensacions per les pèrdues derivades de la incapacitat de vendre i emmagatzemar la collita de cogombres bàsicament espanyols, a causa de les declaracions de la senadora de sanitat d'Hamburg Sra. Cornelia Prüfer-Stoks el maig passat.
 
El conflicte es dóna com a resultat de les declaracions públiques d'aquesta senadora alemanya, que afirmava tenir proves que assenyalaven els cogombres espanyols com a causants de la mort de ciutadans alemanys per intoxicació. Després es va demostrar que les anàlisis no eren gens concloents, però independentment de la certesa o no de les proves científiques, el conflicte entre els dos països estava servit. 

La gestió de la crisi sanitària a mans dels científics alemanys, però sobretot per part de les institucions públiques, concretament d'aquest senadora alemanya, va ser fonamental en la creació i aparició d'aquest conflicte, ja que posteriorment les anàlisis van quedar en entredit. Tanmateix, el mal ja estava fet. Tot el món, especialment els consumidors europeus, desconfiaven dels cogombres, fent caure en picat la venda de productes espanyols, italians, holandesos, belgues i polonesos, i provocant la seva destrucció. 

I és que els conflictes són una bona font d'aprenentatge. Segurament tots ho sabem, fins i tot més o menys tenim clar què s'ha de fer en aquestes circumstàncies, però aquest cas demostra de nou que generalment la gent no aplica el que sap. 
Les proves de les primeres anàlisis suposadament apuntaven els cogombres, concretament espanyols, com a causa de la mort dels ciutadans alemanys. La senadora va considerar que tenia la informació necessària per afrontar una alarma sanitària, ja que es coneixia la font de la intoxicació. Les seves paraules, malgrat que podien generar un conflicte amb els productors agrícoles, transmetien una imatge forta de la salut pública alemanya i esvaïen qualsevol risc d'epidèmia. Però hi havia altres possibilitats. Amb els primers indicis sobre els cogombres, fer verificacions, ja que hi havia molt en joc. Un cop verificat, parlar amb els països europeus productors i amb les institucions de la Unió Europea en aquesta matèria, posar a treballar diferents científics per trobar un remei a la malaltia i sobretot acordar el missatge que es comunicarà. Per contra, es va imposar la visió espantadissa i miop de la senadora en la gestió de la crisi sanitària que, contaminada per les declaracions d'aquell moment de polítics alemanys sobre l'estat de l'economia espanyola i la manca de productivitat laboral, va precipitar un conflicte públic de grans dimensions i costos elevats.
D'entrada, 71 milions d'euros només per al 50% de les pèrdues dels productors de cogombres, però també de tomàquets, enciams, carabassó i pebrot, espanyols. L'altra 50% està previst poder compensar-ho més endavant amb subvencions. 
Si en situacions normals no s'han d'assumir aquestes pràctiques i aquests resultats, en època de crisi aguda, amb retallades i restriccions públiques i privades, la creació innecessària d'aquests conflictes és intolerable i més tenint en compte que aquest s'hauria pogut estalviar.
 
Ara ja sabem amb dades quins són els costos d'un conflicte, però sobretot tenim indicis clars del que no s'ha de fer i, sabent-ho, el que cal posar en pràctica per resoldre'ls amb èxit.


XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 3 d'Agost de 2011

Starsky & Hutch


«Fa set anys, Laporta i Rosell amb un equip de joves empresaris d'èxit de 35 i 45 anys van decidir presentar-se a les eleccions del Barça»

Malgrat que el Futbol Club Barcelona ha aparegut força dies en les portades dels principals diaris del país i ha estat en boca de la gent durant setmanes un cop finalitzada la lliga de futbol, el conflicte entre Laporta i Rosell, expresident i president actual del club, respectivament, no ha beneficiat gens aquesta institució. Amb aquest conflicte, la imatge del Barça s'ha associat amb les mútues acusacions de comportaments poc responsables, reprovables èticament i, fins i tot, punibles legalment entre Laporta i Rosell. Això enfronta socis i simpatitzants d'arreu.

Fa set anys, Laporta i Rosell amb un equip de joves empresaris d'èxit de 35 i 45 anys van decidir presentar-se a les eleccions del Barça per dedicar-li "els millors anys de la seva vida". Després del primer gran èxit esportiu, la lliga del 2005, Laporta va fer fora Rosell i tres directius més, fent-se públic un conflicte sobre com dirigir el club. D'ençà, s'obre el millor període futbolístic de la història del Barça. Laporta extrema el seu presidencialisme, mentre valora el seu futur polític independentista. Rosell, des de fora, es prepara per ser el proper president del club.

En tot aquest procés i especialment durant el 2010, any d'eleccions a Can Barça, Laporta i Rosell, companys de viatge en el passat, es comporten com aquella parella de policies de la sèrie de TV dels anys setanta Starsky & Hutch. El primer és el policia dur, que actua sense miraments ni contemplacions, de forma directa; Hutch, el noi de cabells rossos de cara amable, funciona pausada i reflexivament, però fa ús de la força quan convé reduir els delinqüents. Laporta fa gran proclames a les assemblees sobre les crítiques que des de fora es fan al club i a la seva persona, manifesta el seu independentisme als mitjans de comunicació, insulta al president d'Extremadura i es baralla i espia els membres de la seva junta directiva. Rosell pregona de forma amable la necessària recuperació de la normalitat, una gestió del pressupost correcta i evitar els conflictes interns en la campanya electoral. I malgrat tot, assolida la presidència, denuncia als tribunals Laporta per mentider en el cobrament d'unes suposades comissions de Ronaldinho i elabora una auditoria econòmica que presenta a l'assemblea de compromissaris per decidir si es duen a terme accions judicials contra l'antiga junta per malversació.

El Barça és "més que un club". Amb aquesta frase pronunciada per primer cop l'any 1968 per Narcís de Carreras en el seu discurs de pressa de possessió com a president del club i convertida al 1973 en lema electoral d'Agustí Montal, es va vehicular amb èxit la representació d'un sentiment i d'una identitat catalanes i la defensa dels drets i les llibertats democràtiques en temps de dictadura. Avui aquesta idea s'associa a aquests sentiments, però també al prestigi i la vessant més humana i social d'un club que aplega moltes persones a tot el món.

Pel fet que el Barça és com és, s'ha demanar d'ara endavant als presidents del club responsabilitat pública en les decisions, comportaments i declaracions, és a dir, que prevalgui la institució i els valors que la representen per damunt dels interessos privats, com presentar-se a unes eleccions polítiques, i evitar la creació i generació de conflictes personals basats en actituds de revenja que malmetin el club. El Barça no està absent de lluites i de conflictes, especialment quan es tracta de ser-ne el president, però aquests han de donar-se i gestionar-se positivament respectant la història, el prestigi, la idiosincràsia, la imatge i les simpaties que transmet i desperta el club arreu del món.


XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 6 de desembre de 2010