Buscant la màgia dels petits moments. Un nou format de reunions

Un nou format de reunions

 A noves situacions, nèixen noves maneres de fer les coses.  Amb aquest post us vull explicar un petit detall que fa adonar-se que a la vida les petites coses son les realment importants i a partir de les quals es canvia el món.

En els moments actuals abunden les males notícies referents a la situació econòmica i a la societat. Es parla d'economia, de prima de risc, de deute, de dèficit, de participació política, de corrupció, de l'atur, de les ajudes socials, del conflicte que apareix dia si i dia també al carrer i al nostre entorn més immediat (carrer, plaça, barri, ciutat o poble) i menys immediat (estat, país, europa).
En definitiva estem en un moment on el demà és incert, i on aquesta incertessa afecta directament a la gent normal i corrent, que son els que precisament lluiten dia a dia contra les dificultats que es van imposant. I és precisament en aquest punt on es troba la màgia d'una nova manera de fer les coses. Una nova manera on la gent normal i corrent és la que té el poder de canviar les coses mitjançant petits gestos. Qui governa les nostres vides no és la prima de risc, Europa, el deute o el dèficit sinó que som nosaltres mateixos i hem de ser valents lluitant pel què volem i per aconseguir els nostres somnis.
Tot això per dir que l'altre dia estàvem preparant una reunió de veïns i teniem dubtes de saber si vindria o no vindria gent. Després de meditar-ho vam decidir de fer-la al lloc on precisament ells son els protagonistes, i aquest no podia ser altre que el carrer. Ens pensàvem que vindrien els de sempre i vam preparar l'espai per tal de que estiguéssin comodes. La nostra sorpresa no va ser el número de gent que va venir, sinó l'ambient de positivitat que va fluir durant tota la reunió. Al carrer la gent es va relaxar, va riure (i és que muntar una reunió formal al carrer és de bojos debien pensar), va parlar amb altres que no coneixien, van venir nens i nenes, i van acabar per organitzar entre tots la festa del carrer.
La reunió estava preparada i pensada perquè els veïns fossin els protagonistes, l'espai i el moment va crear la màgia. No erem masses però no importava, estàvem bojos (fèiem una reunió al carrer amb cadires i papers a les parets), ens ho vam passar bé, i per extensió en aquell moment van desaparèixer preocupacions, conflictes, disputes, i tot el que les persones portem en aquella maleta que ens pesa massa i és on acumulem les males experiències. Varen ser 60 minuts però carai quins 60 minuts més intensos i plens d'emocions. En aquell moment estàvem tots junts en el mateix vaixell. Nens i nenes, joves, gent gran, tècnics, veïns, ... No importava el rol que teniem a la reunió, tots erem iguals i tots sabíem que allò que estava passant és el que permet que la societat avanci imparable cap allà a on vol anar.

Imagineu què hagués passat si la reunió no hagués estat per organitzar la festa del carrer? imagineu que hagués passat si aquesta hagués estat per canviar el món? Crec, sincerament, que en aquella reunió varem canviar una mica el món. No vam descobrir la sopa d'alls, hi ha molta gent que fa reunions al carrer. De fet, aquest tipus de reunions s'han fet tota la vida i és precisament per això que hem de conservar l'esperança en què no hi ha res impossible. El cost de tenir la prima de risc disparada o de tenir un dèficit d'un altre planeta el sabem i ens l'expliquen cada dia, però en canvi el cost de que la màgia de la gent corrent desaparegui és impossible de calcular.