dimecres, 27 de març de 2013

Tots/es volem ser millors persones


El passat 18 de gener es va estrenar l'Espai Moments a Banyoles, un espai on es convida a diferents experts i professionals en varies temàtiques amb l'objectiu de donar eines i facilitar el diàleg, l'intercanvi d'opinions i l'aprenentatge compartit. El primer repte i/o oportunitat va ser  explicar als assistents aquelles coses que ens ajuden a gestionar i/o a afrontar conflictes amb èxit, i fruit de la interrelació amb els assistents sorgeix aquesta reflexió.

Per començar, podem parlar de la correlació existent entre la gestió de conflictes, les persones i les emocions, i és que quan qualsevol persona es veu de protagonista en un problema concret – i que l'afecta – la racionalitat, o aquella part del cervell que ens determina les nostres accions de manera lògica, queda aparcada a l'instant. Habitualment la resposta més comú de qualsevol individu és l'emocional, i és així com una primera insatisfacció davant una situació que no ens agrada s'acaba convertint en un gran conflicte o tensió latent enfront una altra persona, fins al punt que acabem per verbalitzar de forma agressiva o contundent el nostre malestar.

Però, això ho fem de manera conscient? O ho fem perquè pensem que no tenim alternativa? Per fer-nos valdre? Per defensar la nostra opinió? O ens enfadem perquè ens trobem còmodes en el conflicte? La veritat és molt més simple que la resposta a aquestes preguntes, i la podem trobar si pensem o ens abstraiem del problema o de l'enfrontament. Si ho fem, veurem com darrera els crits o el conflicte hi trobem les nostres emocions i ens adonarem que el que ens caracteritza com a persones i, per tant, que tenim en comú amb la resta, és la voluntat de ser millors persones, sentir-nos reconeguts, i ser valorats pel nostre entorn i aquelles persones que coneixem de nou. Enfadar-nos, és doncs, una reacció davant la incertesa que caracteritza les relacions humanes. Per tant, el que ens caracteritza és el fet de que som humans i precisament, això ens identifica amb l'altre i les seves emocions. En definitiva, parlar de conflictes és parlar d'emocions i de persones, i gestionar-los amb èxit esdevé clau per la nostra bona interrelació amb el món i el nostre entorn més immediat.

Dit això, hi ha 3 aspectes molt importants que s'han de tenir en compte alhora de gestionar o afrontar els conflictes amb èxit. El primer, és fer un bon anàlisi del conflicte i identificar aquells elements que hi juguen un paper principal. El segon, és abstreure'ns de les percepcions, actituds i posicions que determinen els incentius de cadascú i centrar-se en el què i el com. És a dir, posar la mirada en el què ha originat el conflicte, no en aquells detalls o aspectes que demonitzem de l'altre, i en el com ho farem per trobar una solució conjunta. El tercer, i més important té a veure amb el procés, amb nosaltres mateixos i les nostres emocions. És a dir, hem de ser coherents i honestos amb les nostres emocions i tenir en compte, en el nostre discurs, els següents aspectes: 1) hem de ser capaços de somiar en què allò que ens enfronta es pot reconduir, i per tant hem de ser imaginatius i creatius en la recerca de solucions, 2) hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i pensar en com hem arribat al conflicte, i 3) hem de fer veure a l'altra persona el que sentim en la confrontació amb assertivitat.

Un cop arribats a aquest punt és l'hora d'imaginar i buscar allò que tots sabem però que no ens acostumem a fer servir, i son aquells aspectes que ens ajuden a resoldre conflictes, aquells que no ens ajuden i com afecta a les nostres emocions. Per fer-ho, podem fer-nos, a nosaltres o a persones conegudes, aquestes preguntes i en aquest cas farem un petit buidatge del que deien els assistents a la xerrada. En primer lloc, doncs, el que ens ajuda a resoldre conflictes és la barreja de valors, actituds i capacitats personals com poden ser l’estimació o el valorar l’altre, l’empatia, l’acceptació de l’error, saber perdonar, el com comuniquem, el diàleg, la capacitat de relativitzar la situació, saber escoltar, l’actitud positiva i la paciència entre d’altres. Així doncs, per una banda des d’un punt de vista racional l’estructura del discurs i com el transmetem a l’altre juga un paper important, i per altra banda des d’un punt de vista emocional el tenir en compte l’altre i les pròpies emocions ajuda a desfer percepcions o estereotips que del contrari podrien fer permanent el conflicte. En segon lloc, no ens ajuda a resoldre conflictes tot allò que fa referència per una banda al posicionament que adoptem davant la confrontació com pot ser el defugir-lo, l’egoisme, els prejudicis, el fugir o voler acaparar la raó, i per altra banda les reaccions emocionals desmesurades com poden ser l’agressivitat física o verbal, la violència i el sentir-se inferior. És a dir, no afrontar el conflicte o deixar que la reacció emocional no sigui pressa des del reconeixement a l’altre repercuteix en una gestió negativa del conflicte. Per últim, en tercer lloc, quan veiem o estem immersos en conflictes a les persones, i concretament als assistents a la xerrada, ens genera una sèrie de frustracions o sentiments en negatiu que rebel·len la por a la incertesa i al canvi que patim els éssers humans. En aquest cas, els sentiments més freqüents eren els de ceguesa, ofuscació, la sensació que es magnífica el conflicte o que no és per tant, la impotència, la ràbia, la tristesa, el complex d’inferioritat, i l’excitació. Això significa, que veure o està immers en un conflicte comporta un impacte negatiu el qual ens costa digerir i poder assimilar amb coherència. Se’ns escapa de les mans les situacions, i això ens genera frustració ja que sovint no sabem donar resposta o trobar una solució satisfactòria. Tot i així és diferent ser espectador o ser actor implicat en un conflicte. Ser actor et genera un estrès important, i en canvi ser espectador et permet veure-ho des d’una altra perspectiva fet que pot fer que a vegades puguis ser objectiu, o et puguis plantejar intentar entendre les parts o inclús gestionar el conflicte.

En definitiva, i com a conclusió final, tots i totes volem ser millors persones però no som conscients que per això cal emprendre un viatge que ens permeti afrontar de manera més efectiva els conflictes, i que ho hem de fer tenint en compte els valors de la honestedat, la senzillesa, la simplicitat i la voluntat. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i valorar els beneficis i costos que ens aporta el conflicte, i preguntar-nos si hem fet tot el que estava a les nostres mans per resoldre'l. Al mateix temps, hem de tornar a la senzillesa i la simplicitat, fer les coses difícils ens aporta malestar i insatisfacció. I finalment, tal com afirmava Arthur Schpenhauer en el seu llibre “el món com a representació de la voluntat” la voluntat com a cosa en sí no és la seva causa sinó l'essència mateixa de les coses. Per tant, la voluntat és l'eina més útil que tenim a l'abast les persones per canviar la mirada als conflictes que ens envolten.

Per tant, la gestió amb èxit dels conflictes que ens trobem a la vida quotidiana està estretament relacionada a la nostra capacitat de fer coses diferents, analitzar bé la situació, i saber-ho ordenar en correlació directa amb les nostres emocions. El canvi, docns, comença en nosaltres mateixos i en la nostra voluntat i no sempre passa per parlar o el diàleg. Per fer-ho ens podem fer la següent pregunta: què puc fer de diferent per afrontar un conflicte?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada