dilluns, 19 d’agost de 2013

Un món ple d'oportunitats

Caminant per qualsevol racó, observant el que t'envolta, i estant atent als petits detalls pots distingir com una coordenada bàsica en la vida de les persones son els conflictes. Potser, empesos per el context actual on la crisi econòmica, de valors, la manca de feina i oportunitats -pels més grans però també pels més joves- , la crisi de l'estat del benestar, i sobretot la incertesa ens doten d'un seguit d'esperiències negatives que ens porten a pensar en negatiu. En altres paraules, esdevé el més normal del món el fet de deixar-nos emportar per el pessimisme. Però la realitat és que el conflicte és quelcom positiu, indica que s'està produint un canvi i aquest necessariament no és a pitjor sino que es produeix davant la necessitats dels essers humans d'avançar i sobreposar-se a les dificultats. 

Tot això no és nou, al llarg de la història les hipotesis pessimistes s'han entrellaçat amb aquelles hipotesis més positivistes, produint diferents teories i debats que han acabat per provocar èpoques on predominaven unes o altres. Quina és doncs, la veritat? Des del meu punt de vista no em centraria en quina és millor, sino amb aquella amb la qual cadascú es troba més comode o ens permet avançar. Per mi, és important tenir la certessa que les coses sempre poden millorar i que els conflictes es produeixen per canvis o reptes que ens apareixen en la nostra vida quotidiana. Darrera de tot plegat ens hi espera un món ple d'oportunitats. Per contra, si ens centrem en què tot pot anar a pitjor, ens endinsarem en un món ple d'ombres i penombres en el qual qualsevol cosa que fem ens perjudicarà enormement. Això provocarà que veiem dimonis en el nostre entorn, i que aquelles persones que passen per la nostra vida en aquell instant concret les veiem distorsionades i percebem que ens volen fer mal.

Dit això, en les últimes setmanes he descobert dues notícies que em demostren que el cada dia sorgeixen oportunitats, i a vegades quan menys les esperes. Per una banda, les últimes setmanes als diaris es comenta que Israel i Palestina estan engegant un altra procés negociador. Aquest conflicte arrossega un tros d'història que condiciona enormament qualsevol negociació, per molt que la millor de les voluntats sigui la que apareix en els titulars dels diaris - Israel i Palestina s'asseuen per negociar la fi del conflicte - i sembli que aquesta vegada si que és la bona. La meva experiència em diu, que hauràn de canviar moltes coses perquè realment això sigui així. Potser això reflecteix un punt de vista pessimista però res més lluny de la realitat, ja que el simple fet que aquests dos actors - Israel i Palestina- s'asseguin un davant de l'altra ja és per si mateix una oportunitat inmensa. Què passaria si per art de màgia sorgeix la possibilitat de que es resolgui aquest conflicte? Segons els diaris no seria una idea disparatada. Per altra banda, fa pocs dies va sorgir a la premsa la notícia que a Bangladesh s'estan fent molts esforços per erradicar la pobresa del País. Això no ha passat, però si que ha evolucionat de manera espectacular. Fins i tot han sorprès a les Nacions Unides, tot i que aquestes foren la institució encarregada de redactar els Objectius del Mileni que perseguien precisament l'erradicació de la pobressa, i que marcava el rumb a seguir aquells països que tenien en comú aquesta problemàtica. Imagineu-vos si això no és màgia. Una institució que marca uns objectius, i que es sorprèn de que algú s'hi aproximi, encara que sigui de lluny. 

Això em porta a reforçar-me en la meva idea de que vivim en un món ple d'oportunitats, i que només falta que canviem la mirada amb la qual observem la realitat. Els conflictes, si sabem gestionar-los, esdevindran oportunitats per avançar a un futur millor. Només cal paciència, formació i voluntat. Fer coses diferents a les que estem acostumats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada