divendres, 31 d’agost del 2012

Londres, Salt, París i Los Ángeles

"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
Article Publicat al Diari de Girona el 18 d'agost de 2012



Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Angeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Tots comencen igual. Un jove és agredit o mor a mans de la policia, com a resultat de la seva persecució o detenció, generant indignació i una posterior escalada de destrucció i de violència. En el cas de Los Angeles, el jove s'acaba recuperant de la brutal pallissa. Hi ha dos protagonistes: joves i policies. Una mateixa successió de fets: un suposat delicte del jove amb la corresponen persecució o detenció amb funest final a partir de l'actuació policial. Uns espais similars: barris o municipis multiculturals a la perifèria de les ciutats amb alt percentatge de densitat (habitant per metre quadrat), amb un índex elevat de població jove, sense feina i que passen moltes hores al carrer. Un clima: de desencís, descontentament, una irritació cap els polítics i el sistema per part dels joves i de la població que com en qualsevol conflicte va creixent des la sensació d'abandonament fins a situacions de tensió i indignació en les quals qualsevol excusa encén els ànims i provoca l'esclat d'un conflicte d'alta intensitat.

I és que en tots aquests llocs es donen un conjunt de factors que van predisposar a l'aparició de la violència. Els de caràcter estructural: una taxa d'atur molt elevada, una situació econòmica precària, en què qualsevol contratemps o política de retallades crea bosses de pobresa, amb un índex de densitat molt elevat -en el cas de Salt és de 4.576,7 hab/km2 mentre que la mitjana de Catalunya és de 234,8 hab/km2-, i amb alts índexs de fracàs escolar. Culturals: persones de diferents orígens i models de vida diferents que conviuen molt a prop els un dels altres, un sentiment d'exclusió social i discriminació racial, una policia en tensió a causa de les condicions i les característiques d'aquests barris, estereotips i prejudicis d'un veïns cap als altres, especialment dels "natius" cap als de fora. De comportament: la mort d'un jove, robatoris, força policial, queixes reiterades i enfrontaments entre els veïns, activitats clandestines i il·legals, tràfic de droga, màfies, explotació sexual. Tot plegat fa que per a les institucions públiques aquestes persones i barris esdevinguin un problema permanent i requereixin dues tipologies d'intervencions: per a l'activitat al carrer i delictiva, més seguretat, i per al context econòmic, ajudes socials, esperant que el temps acabi fent la resta.

En conseqüència, no es pot dir que el conflicte esclati ni que la solució passi per abordar una única causa, com per exemple, una elevada taxa d'atur o perquè es va retirar aquesta o l'altra ajuda, sembla més aviat, tal com hem pogut constatar, que és el resultat de la combinació d'un conjunt de factors. Com si es tractés d'una formula matemàtica, en totes les ciutats analitzades hi ha uns factors que es mantenen. Així, l'aparició de la violència o la gestió amb èxit del conflicte dependrà de l'acumulació de percentatges alts, d'augments d'intensitat, de dos o més factors, amb una combinació que pot variar i varia en cada cas: joves sense cap activitat, pressió policial, pobresa, atur, densitat de població, reducció de subsidis del govern, passivitat o acomodament de la població i augment de la immigració.

Saber aquesta combinació a partir de l'elaboració d'uns indicadors per mesurar el seu grau d'intensitat, alhora que impulsem polítiques per corregir les mancances d'aquest barris i fer créixer aquestes persones, ens permetrà, en base al percentatge que ocupa cadascun d'ells, avançar-nos a l'aparició de disturbis i violència i crear solucions a mida per a aquest tipus de conflictes.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Alumnes 7a edició del Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària UdG

Escrit per Xavier Pastor

Aquests són els i les alumnes que ahir, 30 de juny, van realitzar la 5a i darrera sessió presencial al Castell de Sant ferran de Figueres del Postgrau Semipresencial (75% online i 25% presencial) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona.

Aquests i aquestes alumnes ara tenen per endavant uns mesos per finalitzar els seus projectes de pràctiques o d'investigació i el 30 de setembre, amb la seva entrega i correcció, ja seran postgraduats.

Enguany s'estan confeccionant i desenvolupant variats i potents projectes adaptats a les circumstàncies actuals i participant com a alumnes de pràctiques en serveis i experiències a Catalunya per poder continuar prevenint, gestionant i resolent conflictes. En el Butlletí del mes de setembre us farem cinc cèntims dels objectius i els resultats obtinguts en aquest projectes i pràctiques.

Alumnes 7a edicio

Presentació de "Líders Mediadors" a Ripoll

Escrit per Xavier Pastor

El divendres 28 de juliol es va fer la presentació del projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" a Ripoll.

Liders mediadors a RipollA les sis de la tarda, de la mà de la regidora en Seguretat i Convivència de l'Ajuntament de Ripoll, Maria Dolors Vilalta, amb la participació del Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador, respectivament, del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, es va presentar el projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" i la 8a edició del postgrau.

Teaming és una iniciativa solidària que va néixer l'any 1998 i on distintes persones formen part d’equips, teamers, que per mitjà de les seves microdonacions d'1 euro mensual ajuden al desenvolupament i realització d’una causa social.

"Líders mediadors i mediadores " és un projecte que té com a finalitat facilitar l'accés a la formació en Prevenció, Gestió i Resolució de Conflictes Públics i Comunitaris que ofereix la Universitat de Girona, a partir del programa de postgrau i cursos, a persones amb menys recursos i oportunitats, proactives socialment, amb actituds positives i dialogants per tal que desenvolupin l’activitat mediadora i pacificadora en les seves comunitats amb èxit.

L’accés a aquest formació es facilita a través d’un programa de Teaming –microdonacions online-, a aquestes persones perquè apliquin els coneixements obtinguts i transformin les situacions de conflicte que viuen les seves comunitats en oportunitats pel canvi col·lectiu, de millora personal i d’integració i benestar social.

Els candidats del teaming que reuneixin suficients recursos per accedir al postgrau o bé a algun dels mòduls que s'oferiran en obert com a cursos es comprometen a fer un projecte o unes pràctiques que benefici a la seva comunitat i als seus conciutadans.

El Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i en Mediació Comunitària (Semipresencial) de la Universitat de Girona és el primer i encara únic postgrau dedicat exclusivament al tractament de la conflictivitat públic.

Fins avui s’han efectuat 7 edicions consecutiva i ininterrompudament.

Compta amb la col·laboracions de distintes institucions públiques, organitzacions privades i entitats del tercer sector.

Més informació sobre el projecte i els candidats

dissabte, 21 de juliol del 2012

Buscant la màgia dels petits moments. Un nou format de reunions

Un nou format de reunions


 A noves situacions, nèixen noves maneres de fer les coses.  Amb aquest post us vull explicar un petit detall que fa adonar-se que a la vida les petites coses son les realment importants i a partir de les quals es canvia el món.

En els moments actuals abunden les males notícies referents a la situació econòmica i a la societat. Es parla d'economia, de prima de risc, de deute, de dèficit, de participació política, de corrupció, de l'atur, de les ajudes socials, del conflicte que apareix dia si i dia també al carrer i al nostre entorn més immediat (carrer, plaça, barri, ciutat o poble) i menys immediat (estat, país, europa).
En definitiva estem en un moment on el demà és incert, i on aquesta incertessa afecta directament a la gent normal i corrent, que son els que precisament lluiten dia a dia contra les dificultats que es van imposant. I és precisament en aquest punt on es troba la màgia d'una nova manera de fer les coses. Una nova manera on la gent normal i corrent és la que té el poder de canviar les coses mitjançant petits gestos. Qui governa les nostres vides no és la prima de risc, Europa, el deute o el dèficit sinó que som nosaltres mateixos i hem de ser valents lluitant pel què volem i per aconseguir els nostres somnis.
Tot això per dir que l'altre dia estàvem preparant una reunió de veïns i teniem dubtes de saber si vindria o no vindria gent. Després de meditar-ho vam decidir de fer-la al lloc on precisament ells son els protagonistes, i aquest no podia ser altre que el carrer. Ens pensàvem que vindrien els de sempre i vam preparar l'espai per tal de que estiguéssin comodes. La nostra sorpresa no va ser el número de gent que va venir, sinó l'ambient de positivitat que va fluir durant tota la reunió. Al carrer la gent es va relaxar, va riure (i és que muntar una reunió formal al carrer és de bojos debien pensar), va parlar amb altres que no coneixien, van venir nens i nenes, i van acabar per organitzar entre tots la festa del carrer.
La reunió estava preparada i pensada perquè els veïns fossin els protagonistes, l'espai i el moment va crear la màgia. No erem masses però no importava, estàvem bojos (fèiem una reunió al carrer amb cadires i papers a les parets), ens ho vam passar bé, i per extensió en aquell moment van desaparèixer preocupacions, conflictes, disputes, i tot el que les persones portem en aquella maleta que ens pesa massa i és on acumulem les males experiències. Varen ser 60 minuts però carai quins 60 minuts més intensos i plens d'emocions. En aquell moment estàvem tots junts en el mateix vaixell. Nens i nenes, joves, gent gran, tècnics, veïns, ... No importava el rol que teniem a la reunió, tots erem iguals i tots sabíem que allò que estava passant és el que permet que la societat avanci imparable cap allà a on vol anar.

Imagineu què hagués passat si la reunió no hagués estat per organitzar la festa del carrer? imagineu que hagués passat si aquesta hagués estat per canviar el món? Crec, sincerament, que en aquella reunió varem canviar una mica el món. No vam descobrir la sopa d'alls, hi ha molta gent que fa reunions al carrer. De fet, aquest tipus de reunions s'han fet tota la vida i és precisament per això que hem de conservar l'esperança en què no hi ha res impossible. El cost de tenir la prima de risc disparada o de tenir un dèficit d'un altre planeta el sabem i ens l'expliquen cada dia, però en canvi el cost de que la màgia de la gent corrent desaparegui és impossible de calcular.


dimarts, 17 de juliol del 2012

Los costes del conflicto

Los costes del conflicto


Artículo publicado en el Diari de Girona que habla sobre los costes del conflicto de los pepinos.

Estos días hemos sabido cuál ha sido el coste del conflicto de los "pepinos": 227 millones de euros. Estos millones son las compensaciones por las pérdidas derivadas de la incapacidad de vender y almacenar la cosecha de pepinos básicamente españoles, debido a las declaraciones de la senadora de Sanidad de Hamburgo Sra. Cornelia Prüfer-Stoks en mayo pasado.
El conflicto se da como resultado de las declaraciones públicas de esta senadora alemana, que afirmaba tener pruebas que señalaban los pepinos españoles como causantes de la muerte de ciudadanos alemanes por intoxicación. Después se demostró que los análisis no eran nada concluyentes, pero independientemente de la certeza o no de las pruebas científicas, el conflicto entre los dos países estaba servido.
La gestión de la crisis sanitaria en manos de los científicos alemanes, pero sobre todo por parte de las instituciones públicas, concretamente de esta senadora alemana, fue fundamental en la creación y aparición de este conflicto, ya que posteriormente los análisis quedaron en entredicho.
Sin embargo, el daño ya estaba hecho. Todo el mundo, especialmente los consumidores europeos, desconfiaban de los pepinos, haciendo caer en picado la venta de productos españoles, italianos, holandeses, belgas y polacos, y provocando su destrucción.
Y es que los conflictos son una buena fuente de aprendizaje. Seguramente todos lo sabemos, incluso más o menos tenemos claro qué hacer en estas circunstancias, pero este caso demuestra de nuevo que generalmente la gente no aplica lo que sabe.
Las pruebas de los primeros análisis supuestamente apuntaban a los pepinos, concretamente españoles, como causa de la muerte de los ciudadanos alemanes. La senadora consideró que tenía la información necesaria para afrontar una alarma sanitaria, ya que se conocía la fuente de la intoxicación. Sus palabras, aunque podían generar un conflicto con los productores agrícolas, transmitían una imagen fuerte de la salud pública alemana y desvanecer cualquier riesgo de epidemia.
Pero había otras posibilidades. Con los primeros indicios sobre los pepinos, hacer verificaciones, ya que había mucho en juego. Una vez verificado, hablar con los países europeos productores y con las instituciones de la Unión Europea en esta materia, poner a trabajar diferentes científicos para encontrar un remedio a la enfermedad y sobre todo acordar el mensaje que se comunicará. Por el contrario, se impuso la visión asustadiza y miope de la senadora en la gestión de la crisis sanitaria que, contaminada por las declaraciones de aquel momento de políticos alemanes sobre el estado de la economía española y la falta de productividad laboral, precipitó un conflicto público de grandes dimensiones y costes elevados. De entrada, 71 millones de euros sólo para el 50% de las pérdidas de los productores de pepinos, pero también de tomates, lechugas, calabacín y pimiento, españoles. El otro 50% está previsto poder compensarlo más adelante con subvenciones.
Si en situaciones normales no se deben asumir estas prácticas y estos resultados, en época de crisis aguda, con recortes y restricciones públicas y privadas, la creación innecesaria de estos conflictos es intolerable y más teniendo en cuenta que este debería haber
podido ahorrar.
Ahora ya sabemos con datos cuáles son los costes de un conflicto, pero sobre todo tenemos indicios claros de lo que no se debe hacer y, sabiéndolo, lo que hay que poner en práctica para resolverlos con éxito.

Diario: Diari de Girona
Autores: Xavier Pastor y Eduard Carrera