Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resolució de conflictes públics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resolució de conflictes públics. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de juny del 2016

Matrícula Oberta 12 edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària

L'1 de juny s'obre la matrícula de la 12a edició del Postgrau Semipresencial en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
  
12 edició Postgrau Resolució de Conflictes i MediacióAquest postgrau és pioner i únic a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, etc. Per més informació podeu consultar el programa.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 170 professionalsdurant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. 

El postgrau s'iniciarà el 14 d'octubre de 2016 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 30 de juny i 1 de juliol de 2017. Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres.

Projecte pilot de mediació esportivaPer superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació. Per exemple, els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.

Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de youtube ResolucioconflicteTV.

Enllaç matrícula: http://www.fundacioudg.org/es/diploma-de-postgrau-en-resolucio-de-conflictes-publics-i-mediacio-comunitaria-semipresencial.html
*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 21 de setembre de 2016 a les 18.30 hores a la Fundació UdG.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Curs ONLINE de Gestió de Conflictes i les organitzacions del Tercer Sector


Curs ONLINE de Gestió de Conflictes i les organitzacions del Tercer Sector



Des del 22 de febrer al 22 de març d'enguany, s'ofereix la 4a edició d'aquest curs del mòdul 5 del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics dedicat a la Gestió de Conflictes a les organitzacions del Tercer Sector (associacions, fundacions i entitats de voluntariat).

Curs de gestió de conflictes a les entitatsFinalitat
Es tracta d'un curs online d'aproximació a les funcions i paper de les entitats en la gestió del conflicte públic, i de prevenció i resolució dels conflictes que afecten a aquestes entitats.





Objectius
- Aconseguir unes competències bàsiques i pràctiques per l’abordatge, tractament i gestió de conflictes en general.
- Dotar-se d’unes estratègies i habilitats per a la seva aplicació en els conflictes que es donen i afecten a les organitzacions del tercer sector, en funció de les seves característiques, i en la interacció amb altres institucions i agents públics i privats.

Programa
1. Aproximació i anàlisi del conflicte
2. Acció pública col·lectiva i funcions socials
3. La gestió de conflictes al tercer sector
4. Tercer Sector i Administració. La gestió de la col·laboració
5. Tercer Sector i les seves lògiques de funcionament


Professors:

Xavier PastorXavier Pastor
Llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en resolució de conflictes. Director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Ha estat Coordinador del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat. Autor de la "Guia Pràctica de la Gestió de Conflictes a les entitats del teixit associatiu i de voluntariat"



Jordi GusiJordi Gusi
Llicenciat en Economia a la Universitat de Barcelona i Màster en Funció Gerencial d'ONGD d'ESADE. Professor del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Desenvolupa tasques de consultoria i assessoria a Tandem Social. Gerent d'ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social.



Fitxa del curs
Organització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Data d'inici: 22 de febrer
Data de finalització: al 22 de març 

Horari: ONLINE (1 tema x setmana)
Matrícula: Fundació UdG
Lloc de realització: campus online de la Universitat de Girona
Preu: 150 €

dijous, 7 de febrer del 2013

L'estudi del cost dels conflictes

L'estudi del cost dels conflictes per als administradors de finques
Transcripció de l'entrevista a Eduard Carrera a la Revista Consell (administradors de finques) de desembre de 2012.
Autora de l'entrevista: Emanuela Carmenati. Vicepresidenta del tribunal arbitral de Girona (TAG)




Eduard Carrera i Fossas, economista i conflictòleg, ha realitzat l'estudi "El cost dels conflictes pels administradors de finques: cap a un model més econòmic de resolució de conflictes" i ens parla sobre aquest tema. "Els conflictes costen a l'administrador de finques i als propietaris 74.280,58€ a l'any. Això vol dir que és temps per a nous models de gestió i de resolució de conflictes basats en la reducció del cost econòmic i emocional que aquests generen", sostè.





Emanuela Carmenati: Fa temps que predico la mediació no sols com a tècnica alternativa per se, sinó també, i sobretot, com una eina necessària per a l'administrador de finques. 

La conflictivitat creixent a la nostra societat troba òbviament el seu reflex també a les nostres comunitats de propietaris, que lluny de ser-ne alienes, en reben una bona part dels seus efectes negatius. Aquí és on trobem l'Administrador de Finques, que ha de fer front a un extra que li representa un sobreesforç tant en temps i dedicació com, sobretot, en una disciplina no inclosa en la prestació del servei pactat amb les comunitats, com és la de fer de mediador/ conciliador/ negociador i, per si això no fos prou, sense cap remuneració.

Tot i així l'administrador ho fa, perquè la pau social i la pacífica convivència en l'immoble que administra és un objectiu que assumeix honorant la seva professió. Però, ens hem mai parat a valorar el cost que aquesta tasca extra que assumeix amb generositat, representa a la butxaca directa dels nostres despatxos? En són conscients els clients? O tal vegada derivar el conflicte al professional especialitzat ha de ser la tendència en què ens hem d'anar adreçant?

L'Eduard Carrera ha realitzat un estudi molt interessant, amb la col·laboració del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona, i ens planteja més d'una reflexió. L'Eduard és economista, conflictòleg, docent, investigador en resolució de conflictes i coordinador del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Tímid, però alhora apassionat, tossut i extremadament treballador, ens deixa amb el seu estudi una valuosíssima reflexió.

Així doncs, no podíem deixar de donar visibilitat a la seva tasca, i per això ens hem adreçat directament a ell perquè ens introdueixi en la matèria.

Parlem de l'estudi “El cost dels conflictes pels administradors de finques: cap un model mes econòmic de resolució de conflictes” elaborat per a tu, Eduard Carrera, en el marc del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la UdG que dirigeix en Xavier Pastor. De que tracta l'estudi el cost dels conflictes?
L’estudi és un primer intent a Catalunya i crec que l’Estat Espanyol i fins i tot a nivell Europeu de quantificar el cost dels conflictes. L’estudi està aplicat al cost dels conflictes en l’àmbit dels administradors de finques de la província de Girona. L’objectiu ha estat realitzar una aproximació a la tipologia i quantificació de costos que sovint ha d’assumir un administrador de finques al gestionar problemes i/o conflictes en la seva comunitat.




Com sorgeix la idea d'analitzar-ho?
La idea surt en el marc del projecte de final de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG que em va tutoritzar el mateix director, en Xavier Pastor.  Vam detectar que era un àmbit a explorar ja que en el món de la gestió de conflictes sempre es parlava del procediment a aplicar, però mai del cost que aquests generen en les persones i els professionals que els aborden. Hi vam trobar que hi havia pocs estudis, però en canvi que hi havia moltes dades per explotar i més tenint en compte els temps actuals que vivim.

I com es fa un estudi d’aquestes característiques?
Es va optar per un estudi qualitatiu, a través de la realització d’entrevistes a 17 administradors de la província de Girona a través de la col·laboració del Col·legi d’Administradors de Finques de la Província de Girona (CAFGI). Calia conèixer primer la tipologia de conflictes i després veure i analitzar a fons quines eren les principals despeses per després extreure conclusions, una per una, d’aquestes converses tan interessants. Un cop realitzades les entrevistes, hem pogut constatar que els administradors no acaben de ser del tot conscients de les despeses en la gestió de conflictes associades a la seva feina i que en aquests moments més que administrar les finques, les acaben governant, amb els costos que comporta.

I com has fet el càlcul econòmic?
El càlcul econòmic l'he fet a partir de les transcripcions de les entrevistes i en base al que em responien els administradors entrevistats. Per tant és un cost que parteix de casos concrets i reals explicats des de l’experiència professional. Per fer-ho, durant mesos vaig estar analitzant cada tipus de conflicte en concret de cadascun dels administradors entrevistats i calculant el que costava en base a diferents variables que sorgien en les entrevistes com les hores, el preu hora, el temps de dedicació, i altres.  Això m'ha permès calcular el cost de molts conflictes i  fer una aproximació al cas d'un administrador típic.

Perquè als administradors de finques?
Les comunitats són el primer espai públic i l’administrador de finques és el primer agent encarregat en la majoria dels casos de gestionar allò que tenim més proper. Tothom viu en un pis, casa o urbanització. Per tant, consideràvem que és un espai on es produeix molta interacció entre diferents persones i, com a conseqüència, un lloc on els conflictes esdevenen part de la quotidianitat i d’una col·lectivitat.

I els administradors de finques gestionen conflictes?
Els administradors fan moltes feines, una d’elles la de gestionar problemes i/o conflictes. Tot i que moltes vegades no son del tot conscients que gestionen conflictes a diari, si que fer-ho entra o està especificat en les seves funcions. Son professionals que es troben en canvi permanent i amb diferents nivells i intensitat d’intervenció en els problemes i els conflictes de les comunitats: administrar, gestionar, resoldre, en un procés que ha evolucionat i encara té molt ha evolucionar.

I això?
Per molts administradors de finques ells gestionen problemàtiques, tot tipus. Però molts d’ells no tan sols gestionen problemes sinó conflictes. De fet la diferència és molt petita ja que parlem de conflicte quan el problema acaba afectant entre dues parts mínim. Per exemple, problema és quan hi ha un problemes d’aigua en un edifici. Conflicte ho seria si aquest problema es converteix en conflicte entre dos veïns. És a dir, el veí de baix es queixa perquè el veí de dalt té problemes d’aigua i no li dona la gana d’arreglar-ho. I en aquest punt l’administrador de finques sol passar a ser part implicada indirectament en el conflicte.

Quines son aquestes funcions que comentaves dels administradors de finques? Com és que han canviat?
Existeixen tres funcions clau que defineixen a l’administrador: servir, gestionar i governar. En un principi, fa temps, els administradors tenien la funció de servir als propietaris i gestionar els seus bens immobles. Però en l’actualitat els propietaris, ja no només volen que el seu administrador faci aquestes funcions, sinó que sovint li exigeixen que governi les comunitats i que ho facin bé, i ho fan degut a un canvi en els incentius que persegueix cadascú.

Com es que han acabat governant les comunitats de propietaris? A què es deu aquest canvi?
Com comentava es deu principalment al canvi en els incentius dels actors principals de la comunitat de propietaris. Quan una persona compra un pis no és conscient de la responsabilitat que comporta, ja que sota el seu punt de vista només està adquirint la seva propietat. En canvi la llei de la propietat horitzontal regula que els espais comunitaris també son seus. Espais que exigeixen comunicació, interacció, negociar, arribar a acords, interessos diferents amb prioritats diferents, etc.

Quins son els actors i quin paper juguen dintre la comunitat?
Els actors principals en una comunitat de propietaris son els propietaris, l’administrador de finques i els llogaters. Aquests tenen diferents incentius i això vol dir que la gent pretén aconseguir el que vol (tenir una comunitat més néta, amb menys problemes amb els veïns, sense problemes estructurals,...) i que s’atenguin les seves necessitats (que l’administrador estigui al seu servei, tenir un bon servei de neteja,..). Mentre que l’administrador espera obtenir el màxim benefici possible i maximitzar la satisfacció dels seus clients. Tot això fa probable que un dia o altre sorgeixin conflictes, amb el conseqüent cost que genera.

Hem estat parlant molt però encara no ho hem fet dels tipus de conflictes que es donen en les comunitats de propietaris.
Hem detectat dos tipus principals de conflictes, els “convivencials” i “els residencials”. Els primers es produeixen en comunitats de primera residència pels propietaris i per tant els conflictes que s’hi generen son a causa de la interacció de les persones i la convivència. En canvi en els segons on les comunitats estan formades per gent de 2a residència, la majoria de conflictes estan relacionats amb els llogaters.

Quin seria el rànquing principal de conflictes o quins son més importants?
Els més importants son els de relació entre veïns o propietaris, la morositat, els sorolls, la gestió o manteniment dels espais comuns, els generats per els promotors, el reconeixement professional i els generats per llogaters. Però el més preocupant és el blocking, ja que comporta un alt cost econòmic però també emocional per les persones que el pateixen.

I quin és el cost dels conflictes pels administradors de finques?
S’ha de dir que el cost calculat és una aproximació en base a unes variables tan sols econòmiques, i que segurament serà variable en funció de l’administrador de finques. Dit això, es pot afirmar que el cost dels conflictes pels administradors de finques ascendeix aproximadament en 74.280,58€ anuals. En alguns casos més en altres menys però cal dir, que la part més important de despesa econòmica és la que fa referència a la gestió i/o dedicació. És a dir, al procés.

Aquesta és una xifra bastant alta, a què es deu aquesta xifra?
Segurament aquesta xifra té una explicació en base a l’estructura i al procés que engeguen els administradors de finques quan es troben davant d’un problema i/o conflicte. El que és segur que respon a una sèrie de símptomes que s’han detectat en l’estudi i que es generen perquè fins fa ben poc un administrador no es plantejava que l’ introducció d’eines de resolució de conflictes li poguessin ser útils.

Quins son els processos actuals que aplica un administrador de finques?
Actualment els administradors de finques, en general, apliquen el mètode tradicional de l’acció-reacció. És a dir, quan es troben un problema i/o conflicte actuen en conseqüència buscant la millor alternativa. Tot i així, en molts casos hem trobat que els administradors de finques comencen a aplicar procediments de gestió alternativa de conflictes com la mediació. I la veritat que ho fan molt bé.

Te alternatives més econòmiques?  
Sempre s’han de trobar alternatives més econòmiques i l’estudi té aquesta finalitat. Si s’hi fixa el subtítol és cap a un model més econòmic de resolució de conflictes. La qüestió està en on poses la mirada, i volem aportar un nou paradigma en el món de la conflictologia. Sempre ens hem fixat en el procediment o eina per resoldre el conflicte i no hem parat mai atenció al que costa el conflicte. Doncs nosaltres ho hem començat a fer, perquè creiem que les persones responem a uns incentius i busquem sempre la màxima satisfacció. I és que coneix algú que vulgui viure en un conflicte permanent? Si troba algú li pot dir el que li costa i potser s’ho repensa.

Vostè està parlant de incloure procediments com la mediació per estalviar?
Seria una alternativa més, però vaig més enllà. Calen processos que impliquin als veïns, de generació de consens, per exemple, a través de l’elaboració de plans en les comunitats de propietaris que responguin a les necessitats que sorgeixen i puguin sorgir, i que tinguin com a base l’assoliment d’acords, de la satisfacció de les persones i la viabilitat econòmica.  

Moltes gràcies Eduard, crec que ens has mostrat una realitat que percebíem i de la que segurament valdrà la pena procedir a una profunda reflexió, tan cadascú particularment com en els nostres respectius despatxos, com a nivell col·lectiu. Esperem amb ànsia el teu pròxim treball.

dijous, 3 de gener del 2013

Conflictes de forma


Confiaria vostè en un professional que no compleix les normes i no sap fer la feina? I si a més de fer-la malament, crea conflictes d'incalculable repercussions?
La política ens sorprèn contínuament, especialment la municipal. El divendres 5 d'agost, al Diari de Girona, en Martí Santiago publicava la notícia que cinc regidors de diferents ajuntaments havien estat enxampats deixant-se falsificar la signatura per poder presentar una moció al Consell Comarcal. En la seva defensa, els regidors, com a consellers comarcals, s'escuden dient que estaven d'acord amb la moció, que no van tenir temps de signar-la i que van demanar a un altre regidor que ho fes per ells. És a dir, que només és un defecte de forma.

Independentment que sigui veritat o no, tot això ho sabem ara, perquè els van enxampar. Els regidors admeten que això no ho podien fer o que ho han fet malament i que van decidir fer-ho per estalviar-se la feina d'haver de signar la moció un per un, o sigui deixar de complir amb aquest procés bàsic establert de la seva feina. I això, no només no està bé, sinó que és un delicte. No es pot fer. Què passaria si en lloc d'un polític, fos un ciutadà qui hagués comès el defecte de forma? Vet aquí que el que tenim d'entrada no és un defecte, sinó tres o quatre conflictes i dels grossos, de forma i de fons, malgrat que el president del Consell Comarcal digui "que no s'ha de fer sang", perquè "tampoc passa res". I tant que passa. 

Primer, han comès un delicte derivat del fet de no acomplir els seus deures com a consellers: volien presentar una moció al ple del Consell sense respectar la norma i el procés. Per cert, al final la moció s'ha retirat. És a dir no han estat capaços de seguir la forma, ni tampoc de retre comptes davant dels seus electors pel contingut de les seves propostes. 

Segon, un cop més, determinats polítics no només no resolen els problemes de la gent, sinó que es dediquen a crear-ne de nous, amb el seu derivat cost. En aquest cas, han perdut legitimitat com a persones, ja que no han estat capaços de saber fer la seva feina, i com a polítics, els uns per incomplir una norma i els altres perquè diuen que si no es compleix "tampoc passa res". Quina pena imposaria un jutge a una persona per la falsificació d'una signatura? 

Tercer. Es tracta d'un conflicte d'incalculables repercussions del qual no podrem mesurar l'impacte fins que torni a haver-hi unes eleccions. En aquell moment, sabrem si la confiança dels ciutadans cap aquest polítics o cap a tota la professió ha caigut una mica més. Fins aquell instant, no podrem valorar si aquests escàndols han incrementat el desencant de la gent cap els seus polítics.

Quart i últim, es poden estalviar aquests conflictes. Com? Respectant les normes i cuidant les formes. Els polítics són els responsables del correcte funcionament de la societat i referents públics per a la gent. Les seves paraules i els seus comportaments són indicadors del que és convenient i del què no. Transgredir les normes i dir que no passa res genera una preocupació i dubtes seriosos en els ciutadans sobre la integritat de tota la classe política, ja que poden arribar a creure que aquesta és la manera habitual de fer les coses, quan no és així.


divendres, 28 de desembre del 2012

Com es crea un conflicte públic

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 21 de Juny de 2010





La política local també es juga en els mitjans de comunicació, i més quan els polítics són objecte i subjecte de conflictes i quan comparteixen govern. Aquest és el cas del govern de Sant Feliu de Guíxols que, ara, amb tranquil·litat ens proposem analitzar. Dic, proposem perquè aquesta article és el resultat del treball de l'Eduard Carrera, alumne del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, i de mi mateix, com a director.

Concretament, el govern de Sant Feliu de Guíxols va centrar la nostra atenció en el moment en el qual el seu alcalde, Pere Albó (PSC), va proposar una consulta popular per contrarestar una moció de censura de l'oposició (CiU+TSF+Amics). Amb aquesta proposta es creava un conflicte públic sense precedents i d'importants dimensions. Públic: perquè aquest conflicte afectava el govern i l'ordenament democràtic i local, perquè s'implicava els ciutadans i, perquè, es captava l'atenció dels mitjans de comunicació.

Però, la consulta era només el símptoma: 1) d'un conflicte latent entre els partits polítics i les persones que els representen, tant del govern com de l'oposició; i 2) de la intensificació del conflicte, ja que, si finalment es feia la consulta o la moció de censura, es produirien més tensions i més lluites, fent "escalar" el conflicte més i més amunt.
Així va ser. Un cop l'alcalde va ser desposseït del seu càrrec, es va fer saber que el Sr. Luque, regidor d'Amics i del nou govern, i constructor de professió, feia obres llicència. Abans de continuar cal preguntar-se, per què es feia saber això ara i no abans mentre el Sr. Albó i ERC governaven? En Luque es va sentir amenaçat i va respondre de forma desmesurada assetjant físicament l'exalcalde a casa seva, i els seus treballadors agredint-lo. Finalment, l'actual alcalde, el Sr. Motas, de TSF, va haver de cessar-lo i per tant deixar el govern en minoria i tant o més inestable que l'anterior.

Les causes del conflicte són els comportaments dels partits polítics, que propicien contínuament la lluita i la tensió: rumors d'assetjament de regidors a tècnics, conflictes d'interessos privats, irregularitats administratives silenciades, consultes ciutadanes fora de context, mocions de censura d'antics socis de govern, etc. Però també deixi'ns dir-los que la distribució del ple en regidors resultant de les eleccions municipals -PSC 7, CiU 5, TSF 5, ERC 2, ICV 1, Amics 1- ha predisposat aquesta inestabilitat governamental. Sant Feliu de Guíxols ha estat 20 anys governada pel PSC, 11 per CiU i 3 anys per dos governs de coalició de signe diferent, però amb un demoninador comú: els independents de TSF.

No sabem els resultats de les properes eleccions municipals, però sí podem dir que: 1) si els polítics no volen perdre la nostra confiança, han de ser més honestos i aprendre a dir les coses quan toquen i no quan els convenen, bé per guanyar les eleccions o com a despit perquè t'acaben de treure la cadira; i 2) si s'ha de compartir el govern, saber les condicions d'aquest acord i del seu manteniment, evitant que qualsevol excusa sigui vàlida per reproduir un conflicte públic.

dimarts, 18 de desembre del 2012

Jaume, què no has fet?

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 17 de desembre de 2012




L'escàndol sexual del Sr. Jaume Torramadé, president de la Diputació de Girona, alcalde de Salt i màxim dirigent d´Unió Democràtica de Catalunya a Girona, ha nord-americanitzat la política gironina i ha acabat de fer-ho amb la catalana. Tal com afirma el professor Manuel Castells a El poder de la identitat, el segon volum del llibre L’era de la informació: economia, societat i cultura, el nord-americanitzament de la política passa per concentrar les informacions sobre els comportaments i la persona dels polítics en els mitjans de comunicació, bé perquè duen una vida exemplar i això és un valor que es vol transmetre o, al contrari, perquè són els protagonistes o estan implicats en escàndols sexuals, de prevaricació o de corrupció.

Des del punt de vista d’aquest nord-americanitzament, el cas Torramadé encaixa perfectament i més tenint en compte el darrer gran escàndol sexual als Estats Units: un president i una assessora. Aquest cas va commocionar l’opinió pública, no tant per l´afer sexual, sinó sobretot perquè el president, públicament, va mentir.

Així, en el cas Torramadé es reprodueixen uns fets similars, però sobretot es mostra la incapacitat d’un polític, primer, de comportar-se correctament –no fer un mal ús del seu poder–; segon, de resoldre un conflicte –disculpar-se i arribar a un acord–; tercer, d’evitar que es faci públic –afectant la seva carrera professional, el partit i les institucions que representa–, i, quart, de mentir, si tenim en compte la declaració pública del Sr. Amargant, cap de protocol de la Diputació de Girona, en la qual afirma que a la seva pregunta sobre el fets –«què has fet, Jaume?»– el president va respondre que en el sopar d’inici de campanya s´havia excedit realitzant tocaments sexuals a la seva assessora, la Sra. Amador.

Amb aquests fets, com hauria d´haver actuat el Sr. Torramadé per gestionar i resoldre aquest conflicte?I, sobretot,per evitar-ne la publicitat? Vagi per endavant que si alguna cosa ha de canviar en general, però sobretot en la política, és que davant de fets que van contra de les lleis, les normes i l´ètica, s´ha de denunciar i deixar d´encobrir aquelles conductes i actituds que fan mal als altres directament o indirecta. Només així, lentament, recuperarem la confiança en la política i els polítics.
Dit això, en aquest cas, per ser operatius, calia, primer, analitzar el conflicte i, per tant, tenir la màxim informació. Hauria estat bé saber què és el que van veure els regidors i regidores presents en el sopar. De seguida, proposar una negociació amb l´altra part. Aquests dos primers punts són el que sembla que el Sr. Amargant va seguir, a petició del president.

A continuació, les persones implicades haurien d´haver acordat una solució al conflicte que els convingués o mitjançant un tercer –entenc que el Sr. Amargant es troba en aquest punt intermedi i és acceptat per totes dues parts juntament amb els representants legals per tractar de buscar la millor solució–. En aquest procés, el Sr. Torramadé hi hauria d´haver participat i demanat perdó a la Sra. Amador. Tothom és humà i es pot equivocar. En canvi, es va retirar, amagar i va enviar un altre a fer-ho. D´aquesta manera no es va restaurar l´honor de la persona afectada ni tampoc es va aprendre de l´error. Escoltades les declaracions, la figura del Sr. Torramadé trontolla i la seva actuació té un punt de covardia. Paral·lelament, calia tractar el problema com un assumpte molt i molt privat. És important comunicar i incloure el mínim nombre de persones en l´afer. L´entrada dels responsables d´Unió de Barcelona fa més complexa la gestió, ja que hi ha nous interessos en joc. El que és un conflicte entre un president i una assessora, passa a ser un conflicte de membres d´un partit –simpaties i antipaties personals i lluites de poder internes– i del partit –amb altres partits i amb els mitjans de comunicació–. Era necessari mantenir i finalitzar el procés de negociació fins esgotar totes les vies.

Si s´ha decidit solucionar dialogadament el problema, no calia demanar a ningú que mentís. S´entén un pacte de silenci en positiu, com a condició d´èxit per no entorpir les negociacions i assolir un acord. En canvi, com a negatiu si implica fer còmplices els altres de les teves malifetes, al preu que sigui, o per trencar la negociació i destruir legalment l´altre aprofitant la teva posició de poder.

Finalment, el més intel·ligent és jugar net, i més quan fent-ho així es resol el problema. Cal recordar que si el conflicte esdevé públic, el president serà la part més castigada. La denúncia per extorsió interposada pel Sr. Torramadé a la Sra. Amador trenca la negociació –deixant perdre l´oportunitat de resoldre privadament el conflicte–, fent emprenyar el negociador –ja que se sent enganyat i utilitzat– amb la possibilitat que expliqui el que sap –i fent escalar al màxim el conflicte–, és segur notícia de portada en els mitjans de comunicació, i el deixa embolicat en un assumpte tèrbol, en què s´insinuen culpabilitats i es provoca tard o d´hora la retirada o caiguda del president.
Fa temps que a Salt i també a Girona es parla obertament del comportament i les actituds no gaire amables ni transparents del Sr. Torramadé, fet que li ha creat molts enemics. Massa poder? Poca ètica i intel·ligència política, social i personal.



divendres, 31 d’agost del 2012

Londres, Salt, París i Los Ángeles

"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
Article Publicat al Diari de Girona el 18 d'agost de 2012



Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Angeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Tots comencen igual. Un jove és agredit o mor a mans de la policia, com a resultat de la seva persecució o detenció, generant indignació i una posterior escalada de destrucció i de violència. En el cas de Los Angeles, el jove s'acaba recuperant de la brutal pallissa. Hi ha dos protagonistes: joves i policies. Una mateixa successió de fets: un suposat delicte del jove amb la corresponen persecució o detenció amb funest final a partir de l'actuació policial. Uns espais similars: barris o municipis multiculturals a la perifèria de les ciutats amb alt percentatge de densitat (habitant per metre quadrat), amb un índex elevat de població jove, sense feina i que passen moltes hores al carrer. Un clima: de desencís, descontentament, una irritació cap els polítics i el sistema per part dels joves i de la població que com en qualsevol conflicte va creixent des la sensació d'abandonament fins a situacions de tensió i indignació en les quals qualsevol excusa encén els ànims i provoca l'esclat d'un conflicte d'alta intensitat.

I és que en tots aquests llocs es donen un conjunt de factors que van predisposar a l'aparició de la violència. Els de caràcter estructural: una taxa d'atur molt elevada, una situació econòmica precària, en què qualsevol contratemps o política de retallades crea bosses de pobresa, amb un índex de densitat molt elevat -en el cas de Salt és de 4.576,7 hab/km2 mentre que la mitjana de Catalunya és de 234,8 hab/km2-, i amb alts índexs de fracàs escolar. Culturals: persones de diferents orígens i models de vida diferents que conviuen molt a prop els un dels altres, un sentiment d'exclusió social i discriminació racial, una policia en tensió a causa de les condicions i les característiques d'aquests barris, estereotips i prejudicis d'un veïns cap als altres, especialment dels "natius" cap als de fora. De comportament: la mort d'un jove, robatoris, força policial, queixes reiterades i enfrontaments entre els veïns, activitats clandestines i il·legals, tràfic de droga, màfies, explotació sexual. Tot plegat fa que per a les institucions públiques aquestes persones i barris esdevinguin un problema permanent i requereixin dues tipologies d'intervencions: per a l'activitat al carrer i delictiva, més seguretat, i per al context econòmic, ajudes socials, esperant que el temps acabi fent la resta.

En conseqüència, no es pot dir que el conflicte esclati ni que la solució passi per abordar una única causa, com per exemple, una elevada taxa d'atur o perquè es va retirar aquesta o l'altra ajuda, sembla més aviat, tal com hem pogut constatar, que és el resultat de la combinació d'un conjunt de factors. Com si es tractés d'una formula matemàtica, en totes les ciutats analitzades hi ha uns factors que es mantenen. Així, l'aparició de la violència o la gestió amb èxit del conflicte dependrà de l'acumulació de percentatges alts, d'augments d'intensitat, de dos o més factors, amb una combinació que pot variar i varia en cada cas: joves sense cap activitat, pressió policial, pobresa, atur, densitat de població, reducció de subsidis del govern, passivitat o acomodament de la població i augment de la immigració.

Saber aquesta combinació a partir de l'elaboració d'uns indicadors per mesurar el seu grau d'intensitat, alhora que impulsem polítiques per corregir les mancances d'aquest barris i fer créixer aquestes persones, ens permetrà, en base al percentatge que ocupa cadascun d'ells, avançar-nos a l'aparició de disturbis i violència i crear solucions a mida per a aquest tipus de conflictes.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Alumnes 7a edició del Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària UdG

Escrit per Xavier Pastor

Aquests són els i les alumnes que ahir, 30 de juny, van realitzar la 5a i darrera sessió presencial al Castell de Sant ferran de Figueres del Postgrau Semipresencial (75% online i 25% presencial) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona.

Aquests i aquestes alumnes ara tenen per endavant uns mesos per finalitzar els seus projectes de pràctiques o d'investigació i el 30 de setembre, amb la seva entrega i correcció, ja seran postgraduats.

Enguany s'estan confeccionant i desenvolupant variats i potents projectes adaptats a les circumstàncies actuals i participant com a alumnes de pràctiques en serveis i experiències a Catalunya per poder continuar prevenint, gestionant i resolent conflictes. En el Butlletí del mes de setembre us farem cinc cèntims dels objectius i els resultats obtinguts en aquest projectes i pràctiques.

Alumnes 7a edicio

Presentació de "Líders Mediadors" a Ripoll

Escrit per Xavier Pastor

El divendres 28 de juliol es va fer la presentació del projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" a Ripoll.

Liders mediadors a RipollA les sis de la tarda, de la mà de la regidora en Seguretat i Convivència de l'Ajuntament de Ripoll, Maria Dolors Vilalta, amb la participació del Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador, respectivament, del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, es va presentar el projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" i la 8a edició del postgrau.

Teaming és una iniciativa solidària que va néixer l'any 1998 i on distintes persones formen part d’equips, teamers, que per mitjà de les seves microdonacions d'1 euro mensual ajuden al desenvolupament i realització d’una causa social.

"Líders mediadors i mediadores " és un projecte que té com a finalitat facilitar l'accés a la formació en Prevenció, Gestió i Resolució de Conflictes Públics i Comunitaris que ofereix la Universitat de Girona, a partir del programa de postgrau i cursos, a persones amb menys recursos i oportunitats, proactives socialment, amb actituds positives i dialogants per tal que desenvolupin l’activitat mediadora i pacificadora en les seves comunitats amb èxit.

L’accés a aquest formació es facilita a través d’un programa de Teaming –microdonacions online-, a aquestes persones perquè apliquin els coneixements obtinguts i transformin les situacions de conflicte que viuen les seves comunitats en oportunitats pel canvi col·lectiu, de millora personal i d’integració i benestar social.

Els candidats del teaming que reuneixin suficients recursos per accedir al postgrau o bé a algun dels mòduls que s'oferiran en obert com a cursos es comprometen a fer un projecte o unes pràctiques que benefici a la seva comunitat i als seus conciutadans.

El Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i en Mediació Comunitària (Semipresencial) de la Universitat de Girona és el primer i encara únic postgrau dedicat exclusivament al tractament de la conflictivitat públic.

Fins avui s’han efectuat 7 edicions consecutiva i ininterrompudament.

Compta amb la col·laboracions de distintes institucions públiques, organitzacions privades i entitats del tercer sector.

Més informació sobre el projecte i els candidats

dissabte, 21 de juliol del 2012

Buscant la màgia dels petits moments. Un nou format de reunions

Un nou format de reunions


 A noves situacions, nèixen noves maneres de fer les coses.  Amb aquest post us vull explicar un petit detall que fa adonar-se que a la vida les petites coses son les realment importants i a partir de les quals es canvia el món.

En els moments actuals abunden les males notícies referents a la situació econòmica i a la societat. Es parla d'economia, de prima de risc, de deute, de dèficit, de participació política, de corrupció, de l'atur, de les ajudes socials, del conflicte que apareix dia si i dia també al carrer i al nostre entorn més immediat (carrer, plaça, barri, ciutat o poble) i menys immediat (estat, país, europa).
En definitiva estem en un moment on el demà és incert, i on aquesta incertessa afecta directament a la gent normal i corrent, que son els que precisament lluiten dia a dia contra les dificultats que es van imposant. I és precisament en aquest punt on es troba la màgia d'una nova manera de fer les coses. Una nova manera on la gent normal i corrent és la que té el poder de canviar les coses mitjançant petits gestos. Qui governa les nostres vides no és la prima de risc, Europa, el deute o el dèficit sinó que som nosaltres mateixos i hem de ser valents lluitant pel què volem i per aconseguir els nostres somnis.
Tot això per dir que l'altre dia estàvem preparant una reunió de veïns i teniem dubtes de saber si vindria o no vindria gent. Després de meditar-ho vam decidir de fer-la al lloc on precisament ells son els protagonistes, i aquest no podia ser altre que el carrer. Ens pensàvem que vindrien els de sempre i vam preparar l'espai per tal de que estiguéssin comodes. La nostra sorpresa no va ser el número de gent que va venir, sinó l'ambient de positivitat que va fluir durant tota la reunió. Al carrer la gent es va relaxar, va riure (i és que muntar una reunió formal al carrer és de bojos debien pensar), va parlar amb altres que no coneixien, van venir nens i nenes, i van acabar per organitzar entre tots la festa del carrer.
La reunió estava preparada i pensada perquè els veïns fossin els protagonistes, l'espai i el moment va crear la màgia. No erem masses però no importava, estàvem bojos (fèiem una reunió al carrer amb cadires i papers a les parets), ens ho vam passar bé, i per extensió en aquell moment van desaparèixer preocupacions, conflictes, disputes, i tot el que les persones portem en aquella maleta que ens pesa massa i és on acumulem les males experiències. Varen ser 60 minuts però carai quins 60 minuts més intensos i plens d'emocions. En aquell moment estàvem tots junts en el mateix vaixell. Nens i nenes, joves, gent gran, tècnics, veïns, ... No importava el rol que teniem a la reunió, tots erem iguals i tots sabíem que allò que estava passant és el que permet que la societat avanci imparable cap allà a on vol anar.

Imagineu què hagués passat si la reunió no hagués estat per organitzar la festa del carrer? imagineu que hagués passat si aquesta hagués estat per canviar el món? Crec, sincerament, que en aquella reunió varem canviar una mica el món. No vam descobrir la sopa d'alls, hi ha molta gent que fa reunions al carrer. De fet, aquest tipus de reunions s'han fet tota la vida i és precisament per això que hem de conservar l'esperança en què no hi ha res impossible. El cost de tenir la prima de risc disparada o de tenir un dèficit d'un altre planeta el sabem i ens l'expliquen cada dia, però en canvi el cost de que la màgia de la gent corrent desaparegui és impossible de calcular.