Una mirada al paper de la GAC en les comunitats
veïnals
El
dilluns 18 de gener a la diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual
“promovent la convivència veïnal als municipis” on s’acostumen a presentar els
resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la província de
Barcelona. En aquest marc, ens varen convidar per fer de moderadors relators en
una taula rodona, que es titulava convivència entre veïns. Una mirada al paper
de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals.
En
aquest sentit i per començar es destacaven dues visions dels actors que tenen
un paper en la comunitat, i que predisposa a una mirada des del model impositiu
de la gestió de conflictes. És a dir, una mirada que tendeix a veure el
conflicte com a negatiu i que acostuma a personalitzar els problemes en les
persones. Dit això, però quines son aquestes visions?
· Per
una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que
una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir,
per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben
preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables.
Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
· Per
altra banda, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa
pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de
problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb
problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels
veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals
per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la
gestió positiva de conflictes.
Però més enllà d’aquestes dues visions, hem
de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment
de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que
defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context?
Algunes dades rellevants, apunten a que: 1) Cada vegada més hi ha un increment
de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les
ciutats i poblacions Catalanes. 2) Dificultats econòmiques per part de moltes
famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció
permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les
comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels
llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena
d’ingrés (95.100 el 2014). 3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen
la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7%
però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es
pot multiplicar de forma exponencial.
Per
tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les
dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou
dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi
un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb
símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les
problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de
l’individualisme.
En
conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt
allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen
tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat,
coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el
que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències
de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen
aquesta idea.
En
definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de
mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles
dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant,
s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una
oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la
transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves
problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la
proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les
persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència
i el respecte a l’altre.
Així
doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat
per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les
regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model
d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció
a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la
ciutadania uns serveis públics de qualitat.
Ahir, 20 de juliol, va finalitzar aquest curs d'estiu semipresencial de 20 hores (12 hores online i 8 hores presencials) amb la sessió en format taller que es va dur a terme a les instal·lacions de la Fundació Catalana per a la Paralisi Cerebral a Barcelona.
Del 31 de maig al 29 de juny s'organitza com a curs online el mòdul 9 del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics dedicat al Disseny de projectes de mediació comunitària i resolució de conflictes públics (30 hores).
En motiu de la 3a sessió presencial, de les 6 que hi ha previstes, en elPostgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), es va dur a terme l'avaluació a meitat de curs per parts dels alumnes d'aquesta 8a edició.
El passat 14 de desembre es va presentar per part de l’Ajuntament de Ripoll i pel 
Xavier Pastor
Eduard Carrera
