Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de juny del 2016

Matrícula Oberta 12 edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària

L'1 de juny s'obre la matrícula de la 12a edició del Postgrau Semipresencial en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
  
12 edició Postgrau Resolució de Conflictes i MediacióAquest postgrau és pioner i únic a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, etc. Per més informació podeu consultar el programa.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 170 professionalsdurant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. 

El postgrau s'iniciarà el 14 d'octubre de 2016 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 30 de juny i 1 de juliol de 2017. Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres.

Projecte pilot de mediació esportivaPer superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació. Per exemple, els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.

Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de youtube ResolucioconflicteTV.

Enllaç matrícula: http://www.fundacioudg.org/es/diploma-de-postgrau-en-resolucio-de-conflictes-publics-i-mediacio-comunitaria-semipresencial.html
*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 21 de setembre de 2016 a les 18.30 hores a la Fundació UdG.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

El dilluns 18 de gener a la diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “promovent la convivència veïnal als municipis” on s’acostumen a presentar els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la província de Barcelona. En aquest marc, ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals.

En aquest sentit i per començar es destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat, i que predisposa a una mirada des del model impositiu de la gestió de conflictes. És a dir, una mirada que tendeix a veure el conflicte com a negatiu i que acostuma a personalitzar els problemes en les persones. Dit això, però quines son aquestes visions?

·       Per una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
·       Per altra banda, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes.

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que: 1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes. 2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014). 3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.

Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.

En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.


Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.

divendres, 11 d’octubre del 2013

Les il·lusions com a motor de canvi

Quan un dia t'aixeques del llit ben aviat, vas al bany, et rentes les dents, et dutxes, et vesteixes amb la roba que tu mateix has escollit, et poses les sabates, agafes les claus, et disposes a treure el cotxe del garatge i ho fas recordant lo afortunat que ets al teballar a un lloc, et sents satisfet i feliç. Aquesta és la meva sensació des del 2009 quan vaig entrar a treballar al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. Aquell any, llegint una revista local de la Garrotxa vaig descobrir una oferta de feina. Em vaig presentar. Em vàren fer l'entrevista, i per alegria meva varen decidir contractar-me. A partir d'aquí tot va començar a canviar. 

Tot i així, sempre hi ha moments on pel que sigui -perquè no tens temps per pensar, perquè no ho valores prou, perquè no hi vols pensar, etc.- ho tens interioritzat però no ho expresses. Però avui, no és aquest dia sino que és un dia "somrient" on la il-lusió del primer dia torna a aflorir. Serà cosa de les emocions -allò que de petits no ens ensenyen o ensenyaven i has d'aprendre a mesura quan et fas gran- o de passar una de les millors èpoques de la meva vida -tinc una feina que m'estimo, tinc la sort de col·laborar en un postgrau que m'ha canviat la vida, tinc la millor de les companyies en aquesta aventura que és la vida, i aviat estic cridat a ser pare si tot va com esperem- però el cas és que aquesta he tornat a sentir que la pell s'em posava de gallina i la il-lusió del primer dia. Com aquell dia en el qual et fas conscient de la "felicitat". Aquell dia on observes els petits detalls que et regala la vida i on en una especie de pel·licula et passen pel cap aquells moments, persones e imatges que han marcat la teva personalitat.

La causa de tot això? Tres coses. Per una banda, una visita a una escola fantàstica de Figueres on, dintre de totes les coses que fan, procuren perquè aquesta sigui inclusiva. En poques paraules, és una d'aquelles escoles on l'aprenentatge dialogic entre les persones esdevè el lei motiv educatiu. Pensar en els altres per construir conjuntament allò que somiem. Per altra banda, la sensació d'aprenentatge que m'ha produit la meva feina aquesta setmana -però també els darrers temps- on a través d'algún cas complexe m'estic convertint en millor professional i més exigent amb la qualitat de servei que oferim. I per acabar, l'energia de disfrutar amb el que fem ha generat que en el postgrau de la UdG en resolució de conflictes públics i mediació comunitària estiguem tinguent molt bon feed back i bastants alumn@s amb ganes d'aprendre.

En definitiva, les il·lusions son un motor de canvi per aquells qui persegueixen millorar dia a dia. Puc dir, que he tingut la sort d'haver estat en el lloc i el moment adequat, i això a banda dels canvis que m'ha aportat a la meva vida m'ha permès conèixer a gent apassionada, compromesa, valenta, intel·ligent, extrovertida, crítica, reflexiva i el més important per mi -que estima la seva feina i el que fa- . Però això, no s'acaba aquí. Hi ha aventures que comencen i que segur que ens aportaran moltes coses. Precisament, això és el que tothom demana alguna vegada. Si em voleu fer cas i em voleu escoltar, només us diré una cosa: S'han d'intentar les coses. Perquè és quan ho proves que surten. Si algú em fa cas, m'agradaria que ens ho expliqués ;-)

dilluns, 22 de juliol del 2013

Curs d'Estiu (SEMIPRESENCIAL) Resolució i Mediació de Conflictes. Fórmules i Tècniques d'Anàlisi i Intervenció

Sessions curs d'estiu 2013Ahir, 20 de juliol, va finalitzar aquest curs d'estiu semipresencial  de 20 hores (12 hores online i 8 hores presencials) amb la sessió en format taller que es va dur a terme a les instal·lacions de la Fundació Catalana per a la Paralisi Cerebral a Barcelona.

Aquest curs ofereix un seguit de fórmules, procediments i tècniques -comunicació, negociació, mediació, facilitació- per a prevenir i gestionar els conflictes de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Podeu veure alguns moments de la sessió del matí i la tarda amb dinar inclòs en la que es van treballar:

1) Les 7 claus bàsiques per a la Resolució de conflictes
 de la mà de Xavier Pastor.

2) Els principis ineludibles per una òptima comunicació per a la prevenció i la gestió de conflictes amb la Mònica Buscarons.

3) A través de la teoria i la pràctica treballant la tècnica de la mediació amb l'Eduard Carrera.

*Si esteu interessades en aquesta formació podeu consultar el programa del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i alguns dels seus mòdeul que s'ofereixen en obert.

**Si voleu veure més fotos d'aquesta sessió podeu veure-les al grup de Facebook de "Gestió i Resolució de Conflictes"

dissabte, 20 d’abril del 2013

Curs de Disseny de projectes de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària on line



Projectes de GACDel 31 de maig al 29 de juny s'organitza com a curs online el mòdul 9 del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics dedicat al Disseny de projectes de mediació comunitària i resolució de conflictes públics (30 hores).

Es tracta d'un curs online per assolir competències en l'elaboració i posada en marxa de projectes de gestió del conflicte públic, concretament per a la seva prevenció i resolució.

Dates: 31 de maig al 29 de juny de 2013
Docents: Conxita Vila, Xavier Pastor i Ramon Bartomeus
Horari: online
Durada: 30 dies
Programa

Matrícula: Fundació UdG 
Lloc de realització: Campus online de la Universitat de Girona
Preu: 240 €

dissabte, 23 de febrer del 2013

Excel·lent valoració de l'aplicació professional del Postgrau



Postgrau UdG 2013En motiu de la 3a sessió presencial, de les 6 que hi ha previstes, en elPostgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), es va dur a terme l'avaluació a meitat de curs per parts dels alumnes d'aquesta 8a edició.

En general, els resultats són molt bons, assolint una nota mitjana de quasi un 9, en concret de 8,8. Aquesta és sens dubte una valoració molt positiva que situa aquest postgrau, respecte a la seva qualitat, en els primers llocs de la formació en aquesta matèria que es desenvolupa a Catalunya.

Així mateix, entre aquests bons resultats destaca molt l'altíssima nota -un 9,09- rebuda en relació al "Contingut aplicable en el treball" i el 8,82 del "Contingut teòrico-pràctic del Postgrau. I això és realment important per 4 motius:

1) Pel valor que representa com a formació de postgrau, ja que per definició ha de ser pràctica;

2) Per la finalitat del postgrau que és assolir competències per a Resoldre conflictes;

3) Perquè 1 dels 3 principals objectius del curs és ajudar als alumnes a millorar la seva carrera professional i guanyar valor en les organitzacions on treballen; i sembla que s'està aconseguint una any més;

4) Pels difícils moments en els que ens trobem en l'àmbit laboral, i les possibilitats que s'ofereixen amb aquesta formació.

També voldríem destacar l'alta valoració cap a la figura del director i del coordinador del postgrau - un altre 9,09- i especialment respecte l'organització del curs -un 9,18- i l'atenció de la Fundació de la Universitat de Girona donada als estudiants- 9,27-.

Finalment, voldríem donar les gràcies als alumnes del postgrau per respondre a les preguntes del qüestionari d'avaluació i als docents que fins ara han intervingut per la seva excel·lent feina.

Avaluació 8a edició Postgrau, 2012-2013


dilluns, 7 de gener del 2013

Candidata de Ripoll a Líder Mediadora


Ripoll_Liders MediadorsEl passat 14 de desembre es va presentar per part de l’Ajuntament de Ripoll i pel postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitàriade la Universitat de Girona (Fundació UdG), la candidata, Núria Perpinyà, al projecte Líders Mediadors i Mediadores.

Aquest projecte potencia la sel·lecció de persones que tenen moltes vegades, sense adonar-se'n, un rol mediador en les seves comunitats per tal que puguin accedir a la formació especialitzada del postgrau que els permeti millorar aquestes habilitats i noves estratègies per a desenvolupat la seva activitat i, fins i tot, obrir-se un nou camí professional en aquest àmbit que reverteixi, amb la seva feina, al municipi que els ha escollit.

El finançament per cursar aquests estudis s’ha d’aconseguir a través del Teaming o sigui aportacions voluntàries d’un euro.

 
Més informació a la notícia d'El 9 NouCAT

Darrera el cost dels conflictes


Quan costa un conflicte? Darrerament el cost dels conflictes genera un gran interès entre la ciutadania, els polítics, els governs i estats, els professionals de la resolució de conflictes, i la resta de professionals o persones que tenen cert protagonisme com actors implicats de manera directa o indirecta en la infinitat de conflictes amb els que ens trobem en la nostra vida quotidiana. Segurament es fa difícil determinar amb exactitud quin és el cost de qualsevol conflicte però si que podem tenir en compte diferents indicadors o aspectes a retenir quan ens hi enfrontem.

I és que sovint les persones tenim una visió negativa del conflicte, tal com ens diu la teoria de la resolució de conflictes, i per tant, ens centrem en aquells aspectes negatius i que magnifiquen la part fosca o dolenta que ens ha portat el conflicte en qüestió. Però això no és cap novetat, és evident. La novetat és afirmar que inclús els professionals es deixen portar per lo negatiu i la majoria de vegades la seva tasca es limita a transformar o relativitzar la situació. En definitiva, un bon professional és capaç de revertir la situació i d’aconseguir uns resultats inimaginables abans de la intervenció però sempre treballa des del primer impacte,  i aquest acostuma a ser el protagonista en un procés de gestió del conflicte. Això significa, que posem la mirada en allò que té una repercussió directa per les persones i deixem a banda les oportunitats o incentius que hi ha darrera. Parlem, doncs, del que senten les parts en conflicte, de les seves emocions, de la seva posició, dels seus interessos, de les seves necessitats, del seu entorn, la seva família, de la relació entre les parts afectades, etc.

Podríem dir que l'intervenció de qualsevol professional consisteix en analitzar el conflicte, i vetllar per crear l'ambient i l'espai adequat per afrontar la situació. Un cop creat, és el moment de construir un espai, conjuntament amb les parts, perquè avancin en la gestió de la seva confrontació, i és en aquest precís instant on la màgia de la resolució de conflictes entre en joc, posant la lupa en aquells aspectes que a primera vista ningú hi donava importància. És així doncs, com les relacions entre les parts pateixen una transformació evident, fins al punt que moltes vegades el seu conflicte o confrontació es converteix en un espai de diàleg, de reconeixement i de revalorització. Per tant, el conflicte es transforma i això repercuteix cap a una relació més positiva entre les parts, una relació on el diàleg i la comprensió passen a ser les coordenades principals.

Fins aquí, tot sembla normal, i és que tractem un conflicte entre persones o públic (en espais públics, barris, ciutats, entre governants, polític, etc.) en el qual la mirada sempre es centra en el primer impacte, i acostumem a obviar les sinergies que es generen i els incentius que prenen part en el conflicte. I és que darrera qualsevol conflicte hi ha un seguit d'oportunitats que oblidem, només ens centrem en el conflicte, o que simplement deixem per a temps millors tal com habitualment es diu al passar males èpoques -ja vindran temps millors-. En aquesta dimensió de la resolució de conflictes és on esdevé útil calcular el cost dels conflictes, però hem d'evitar caure en la tentació de pretendre que els números parlin per si mateixos. Molta gent es pensa que això de calcular el cost és fàcil i que dient un número es queda tan ample. S'ha de calcular l'impacte i aquest es pot realitzar amb certs indicadors i sabent observar i analitzar cada situació en particular. Un exemple seria en una comunitat de propietaris on hi ha pisos buits i aquests no paguen la quota que pertoca. Qui cost te això realment per la vida dels veïns? En aquesta situació qualsevol persona establirà el cost del conflicte en base a les quotes que deixa d'ingressar a la comunitat, i no considera les repercussions que tindrà. Serà mes fàcil de gestionar la comunitat o mes complexa? Que estigui buit aquest pis pot tenir conseqüències? Com un augment de la brutícia, pisos ocupats,etc.? O deixem de tenir un veí de la nostra confiança? En resum, ningú veu el que hi ha darrera del cost dels conflictes i es fixa només amb els números, pero la realitat ens diu que en un conflicte no només importa la gestió sino la qualitat del procés i la repercussió que tindrà en les nostres vides.

Davant de situacions actuals com l'augment dels desnonaments toca plantejar-se realment si aquests conflictes acabaran per repercutir en la nostra qualitat de vida, no només en el de les persones afectades. Només així aconseguirem una veritable acció comunitaria, on el mes important siguin les persones i el cost o impacte que es genera.

dijous, 3 de gener del 2013

Conflictes de forma


Confiaria vostè en un professional que no compleix les normes i no sap fer la feina? I si a més de fer-la malament, crea conflictes d'incalculable repercussions?
La política ens sorprèn contínuament, especialment la municipal. El divendres 5 d'agost, al Diari de Girona, en Martí Santiago publicava la notícia que cinc regidors de diferents ajuntaments havien estat enxampats deixant-se falsificar la signatura per poder presentar una moció al Consell Comarcal. En la seva defensa, els regidors, com a consellers comarcals, s'escuden dient que estaven d'acord amb la moció, que no van tenir temps de signar-la i que van demanar a un altre regidor que ho fes per ells. És a dir, que només és un defecte de forma.

Independentment que sigui veritat o no, tot això ho sabem ara, perquè els van enxampar. Els regidors admeten que això no ho podien fer o que ho han fet malament i que van decidir fer-ho per estalviar-se la feina d'haver de signar la moció un per un, o sigui deixar de complir amb aquest procés bàsic establert de la seva feina. I això, no només no està bé, sinó que és un delicte. No es pot fer. Què passaria si en lloc d'un polític, fos un ciutadà qui hagués comès el defecte de forma? Vet aquí que el que tenim d'entrada no és un defecte, sinó tres o quatre conflictes i dels grossos, de forma i de fons, malgrat que el president del Consell Comarcal digui "que no s'ha de fer sang", perquè "tampoc passa res". I tant que passa. 

Primer, han comès un delicte derivat del fet de no acomplir els seus deures com a consellers: volien presentar una moció al ple del Consell sense respectar la norma i el procés. Per cert, al final la moció s'ha retirat. És a dir no han estat capaços de seguir la forma, ni tampoc de retre comptes davant dels seus electors pel contingut de les seves propostes. 

Segon, un cop més, determinats polítics no només no resolen els problemes de la gent, sinó que es dediquen a crear-ne de nous, amb el seu derivat cost. En aquest cas, han perdut legitimitat com a persones, ja que no han estat capaços de saber fer la seva feina, i com a polítics, els uns per incomplir una norma i els altres perquè diuen que si no es compleix "tampoc passa res". Quina pena imposaria un jutge a una persona per la falsificació d'una signatura? 

Tercer. Es tracta d'un conflicte d'incalculables repercussions del qual no podrem mesurar l'impacte fins que torni a haver-hi unes eleccions. En aquell moment, sabrem si la confiança dels ciutadans cap aquest polítics o cap a tota la professió ha caigut una mica més. Fins aquell instant, no podrem valorar si aquests escàndols han incrementat el desencant de la gent cap els seus polítics.

Quart i últim, es poden estalviar aquests conflictes. Com? Respectant les normes i cuidant les formes. Els polítics són els responsables del correcte funcionament de la societat i referents públics per a la gent. Les seves paraules i els seus comportaments són indicadors del que és convenient i del què no. Transgredir les normes i dir que no passa res genera una preocupació i dubtes seriosos en els ciutadans sobre la integritat de tota la classe política, ja que poden arribar a creure que aquesta és la manera habitual de fer les coses, quan no és així.


dimecres, 2 de gener del 2013

Starsky & Hutch


«Fa set anys, Laporta i Rosell amb un equip de joves empresaris d'èxit de 35 i 45 anys van decidir presentar-se a les eleccions del Barça»

Malgrat que el Futbol Club Barcelona ha aparegut força dies en les portades dels principals diaris del país i ha estat en boca de la gent durant setmanes un cop finalitzada la lliga de futbol, el conflicte entre Laporta i Rosell, expresident i president actual del club, respectivament, no ha beneficiat gens aquesta institució. Amb aquest conflicte, la imatge del Barça s'ha associat amb les mútues acusacions de comportaments poc responsables, reprovables èticament i, fins i tot, punibles legalment entre Laporta i Rosell. Això enfronta socis i simpatitzants d'arreu.

Fa set anys, Laporta i Rosell amb un equip de joves empresaris d'èxit de 35 i 45 anys van decidir presentar-se a les eleccions del Barça per dedicar-li "els millors anys de la seva vida". Després del primer gran èxit esportiu, la lliga del 2005, Laporta va fer fora Rosell i tres directius més, fent-se públic un conflicte sobre com dirigir el club. D'ençà, s'obre el millor període futbolístic de la història del Barça. Laporta extrema el seu presidencialisme, mentre valora el seu futur polític independentista. Rosell, des de fora, es prepara per ser el proper president del club.

En tot aquest procés i especialment durant el 2010, any d'eleccions a Can Barça, Laporta i Rosell, companys de viatge en el passat, es comporten com aquella parella de policies de la sèrie de TV dels anys setanta Starsky & Hutch. El primer és el policia dur, que actua sense miraments ni contemplacions, de forma directa; Hutch, el noi de cabells rossos de cara amable, funciona pausada i reflexivament, però fa ús de la força quan convé reduir els delinqüents. Laporta fa gran proclames a les assemblees sobre les crítiques que des de fora es fan al club i a la seva persona, manifesta el seu independentisme als mitjans de comunicació, insulta al president d'Extremadura i es baralla i espia els membres de la seva junta directiva. Rosell pregona de forma amable la necessària recuperació de la normalitat, una gestió del pressupost correcta i evitar els conflictes interns en la campanya electoral. I malgrat tot, assolida la presidència, denuncia als tribunals Laporta per mentider en el cobrament d'unes suposades comissions de Ronaldinho i elabora una auditoria econòmica que presenta a l'assemblea de compromissaris per decidir si es duen a terme accions judicials contra l'antiga junta per malversació.

El Barça és "més que un club". Amb aquesta frase pronunciada per primer cop l'any 1968 per Narcís de Carreras en el seu discurs de pressa de possessió com a president del club i convertida al 1973 en lema electoral d'Agustí Montal, es va vehicular amb èxit la representació d'un sentiment i d'una identitat catalanes i la defensa dels drets i les llibertats democràtiques en temps de dictadura. Avui aquesta idea s'associa a aquests sentiments, però també al prestigi i la vessant més humana i social d'un club que aplega moltes persones a tot el món.

Pel fet que el Barça és com és, s'ha demanar d'ara endavant als presidents del club responsabilitat pública en les decisions, comportaments i declaracions, és a dir, que prevalgui la institució i els valors que la representen per damunt dels interessos privats, com presentar-se a unes eleccions polítiques, i evitar la creació i generació de conflictes personals basats en actituds de revenja que malmetin el club. El Barça no està absent de lluites i de conflictes, especialment quan es tracta de ser-ne el president, però aquests han de donar-se i gestionar-se positivament respectant la història, el prestigi, la idiosincràsia, la imatge i les simpaties que transmet i desperta el club arreu del món.


XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 6 de desembre de 2010

dilluns, 31 de desembre del 2012

Amb Gómez, guanya la política

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 13 d'Octubre de 2010





 Deia en l'article d'opinió "Tomás Gómez des d'una visió positiva" que en la competència, en la confrontació i en el conflicte hi ha aspectes positius, malgrat molts polítics i mitjans de comunicació es preocupen més per atreure l'atenció de l'elector i del lector posant l'èmfasi en la lluita, l'adversalisme i l'atac personal.

La veritat és que la percepció generalitzada sobre el conflicte, com un fenomen que fa por i que assimilem a una situació que es troba fora del nostre control o més enllà de la normalitat, ajuda a contagiar aquesta visió negativa. Tanmateix, el conflicte és un fenomen que forma part de nosaltres i de la societat i, en conseqüència, que no podem obviar, perquè no fer res provoca desgast i cap solució. Per tant, es fa necessari afrontar-lo i és en aquest moment quan una visió, una actitud i uns comportaments positius en el conflicte es fan imprescindibles per assolir una solució satisfactòria. I és que l'elecció de Tomás Gómez com a candidat del PSM a la presidència de la Comunitat de Madrid té més aspectes positius que negatius. Per aquest motiu, ens hem proposat mostrar com, en contra del tractament d'alguns mitjans de comunicacions, opinadors i polítics, allò més normal hauria estat fer un tractament positiu d'aquest conflicte com a notícia i de les repercussions.

Avui hi ha un nou nom i cognom amb dimensió pública relacionat amb valors de constància, perseverància i compromís amb la política i els ciutadans i que la gent abans desconeixia. Tomás Gómez ha ocupat durant aquests darrers 20 anys la majoria de càrrecs de responsabilitat en el PSM. Gómez ha estat l'alcalde més votat a les eleccions municipals del 2003 amb un 75,5% i va revalidar l'alcaldia de Parla en el 2007. En contra de la cúpula del PSOE va decidir presentar candidatura a les primàries de Madrid, guanyant-les finalment davant de Trinidad Jíménez, la "prefe" de Zapatero.

Amb la convocatòria de les primàries es va produir una mobilització de la militància: del seu rol actiu enfront de les maquinàries electorals i de la importància del seu vot per decidir el candidat del partit. En aquesta elecció ha participat el 81% de la militància, 14.749 dels 18.140 totals, dels quals 7.606 (51,71%) van votar per Gómez, i 7.059 (47,99%) ho van fer per Jiménez. El resultat va ser ajustat.
Les primàries al PSM han estat un procés modèlic en el qual els candidats han prioritzat el joc net sense al·lusions ni critiques personals destructives i destacant els plantejaments i propostes electorals. Un exemple són les paraules de Jiménez, un cop ha perdut, recolzant el lideratge de Gómez en el PSM i el seu suport per derrotar Esperanza Aguirre del PP.
Durant tot aquest temps, quan s'ha parlat de la Comunitat de Madrid no s'ha parlat del PP ni de l'Esperanza Aguirre, sinó d'una alternativa socialista que ha mobilitzat militants i mitjans de comunicació, que ha captat l'atenció dels futurs electors, a partir de la manera democràtica i transparent d'escollir el candidat, recuperant crèdit i confiança polítiques, i incrementant les expectatives i l'interès de la competència electoral entre el PSOE i el PP en les eleccions del proper any.

Perquè parlar de Zapatero i dels efectes de la victòria en les primàries de Gómez és parlar d'un altre conflicte, del qual la crisi econòmica ja s'encarregarà de traduir els seus efectes quan haguem de decidir qui ha de presidir la Moncloa en les properes eleccions generals el 2012.


divendres, 28 de desembre del 2012

Cavallers i vilans

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 2 d'Agost de 2010





Hi ha una dita ancestral anglesa que afirma que, en comparació amb el rugbi, el futbol és un joc de cavallers jugat per vilans, amb unes regles molt marcades que castiguen la violència per assolir la victòria, però que la seva popularitat i fàcil pràctica permet que el puguin jugar persones de baix estatus social -de viles- amb comportaments immorals.

Anelka, jugador francès veterà que ha militat a les files de grans equips de futbol, va insultar el seu entrenador a la meitat del partit contra Mèxic, quan aquest li va exigir un plus d'esforç i de sacrifici. Els seus companys en van ser testimonis i la premsa es va fer eco de seguida dels fets succeïts als vestidors, convertint un problema entre cap i treballador en un conflicte de tot l'equip, de caràcter públic i d'abast mundial. L'entrenador, Domènech, va dir-li que no jugaria la segona part. La Federació Francesa de Futbol va expulsar el jugador del Mundial. La resta de companys, per mitjà d'una solidaritat malentesa i preveient que el conflicte, així com el joc desplegat, comportarien la ràpida eliminació de la selecció, van negar-se a entrenar, propiciant el retorn  a casa. 

És evident que l'entrenador i els jugadors, així com la Federació Francesa de Futbol, no van saber llegir el context d'aquesta situació conflictiva, ja que aquest equip va arribar molt turmentat al Mundial. Mesos enrere, la seva classificació va ser objecte de dures crítiques quan van guanyar el partit contra Irlanda amb un gol fet amb la mà. Els vilans havien guanyat.
Però tampoc van saber i/o voler analitzar les causes que van provocar el conflicte, només cal veure la cronologia dels fets: Anelka insulta l'entrenador, aquest no el deixa jugar, la Federació i l'equip tècnic decideixen expulsar el jugador del Mundial, un jugador acusa de "xivato" el preparador físic, un i altre quasi arriben a les mans, els jugadors es neguen a entrenar-se, l'entrenador llegeix el comunicat dels jugadors, la premsa francesa critica el comportament de tot l'equip, el delegat de la selecció francesa dimiteix fastiguejat pels jugadors, França no guanya el següent partit i en el darrer i últim és eliminada, abans es diu que després del Mundial es canviarà el seleccionador i el president de la Federació plega del seu càrrec.

Un insult, i sobretot si és públic i es fa públic, té unes repercussions molt altes de present i de futur per a les persones implicades en un conflicte, però també per als afectats, els jugadors, l'equip tècnic i els representants de la federació de futbol, i per als interessats, la premsa, el govern i la societat francesa i el món del futbol i les persones en general.
D'entrada en una situació d'aquesta mena, no es pot tolerar el comportament del jugador i, per tant, se l'ha de separar temporalment de la resta de l'equip i alhora poder conèixer i verbalitzar quins han estat els autèntics motius que l'han ocasionat, ja que sinó serà pràcticament impossible recuperar la confiança entre aquests dos professionals i d'aquests amb la resta. Cal després comunicar-ho i fer-ho públic, explicant els motius de la reacció del jugador. Fer-ho d'aquesta manera, significa comportar-se com a cavallers i treballar perquè no es torni a produir una situació com aquesta en el futur.

Unes poques habilitats en la gestió i resolució de conflictes haguessin ajudat. Res de tot això s'ha fet ni sembla que es farà. El nou seleccionador, Laurent Blanc, ha decidit no convocar cap dels jugadors del Mundial per al proper partit. Mort el gos, morta la ràbia. És evident que aquesta decisió tindrà una efectivitat immediata, però en cap cas haurà solucionat l'esmentat conflicte, ans al contrari, s'ha preferit fugir o evitar-lo.
Mentrestant, els 23 jugadors del Mundial i el seu entrenador seran popularment estigmatitzats, no tant per l'eliminació del Mundial, com per la seva incapacitat per gestionar un conflicte i mostrar una imatge col·lectiva denigrant.

dijous, 20 de desembre del 2012

Conflicte Públic

Xavier Pastor."Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes". 2012. Etervisual. (conté articles elaborats conjuntament amb l'Eduard Carrera)

Conflicte PúblicPrimer llibre a casa nostra que aborda i tracta exclusivament el Conflicte públic i ofereixclaus i processos per a la seva gestió i resolució.

Aquesta publicació recull un conjunt d’articles de premsa on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics, i, a la vegada, es comenten i s’apliquen formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Els trenta articles d’aquest llibre tracten conflictes públics, des de la seva triple vessant: 1) problemes que impliquen o afecten a les persones com a  ciutadans; 2) situacions i fets que reclamen una resposta des dels governs i les administracions públiques, com a garants i responsables de la seguretat i l’estabilitat socials; i 3) esdeveniments i declaracions d’assumptes conflictius que s’informen en els mitjans de comunicació, que esdevenen i es fan públics.

Comprar en versió KINDLE

Comprar en versió TABLETA i ordinador


Xavier PastorXavier Pastor

Politòleg i conflictòleg. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor i coautor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres: Guia pràctica de la gestió de conflictes en el teixit associatiu i de voluntariat (2006); Mediació Comunitària i Gestió Alternativa de Conflictes. De las experiencies a la bones pràctiques (2007). Conflictes i Conflictologia (2008). Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya (2009). Col·laborador docent de diferents Masters d'altres Universitats i Escoles de Postgrau. Articulista d'opinió al Diari de Girona i d'El Periódico de Catalunya. 



Eduard CarreraEduard Carrera
Economista i conflictòleg. Mediador i facilitador comunitari a Olot. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).