dilluns, 19 d’agost del 2013

Un món ple d'oportunitats

Caminant per qualsevol racó, observant el que t'envolta, i estant atent als petits detalls pots distingir com una coordenada bàsica en la vida de les persones son els conflictes. Potser, empesos per el context actual on la crisi econòmica, de valors, la manca de feina i oportunitats -pels més grans però també pels més joves- , la crisi de l'estat del benestar, i sobretot la incertesa ens doten d'un seguit d'esperiències negatives que ens porten a pensar en negatiu. En altres paraules, esdevé el més normal del món el fet de deixar-nos emportar per el pessimisme. Però la realitat és que el conflicte és quelcom positiu, indica que s'està produint un canvi i aquest necessariament no és a pitjor sino que es produeix davant la necessitats dels essers humans d'avançar i sobreposar-se a les dificultats. 

Tot això no és nou, al llarg de la història les hipotesis pessimistes s'han entrellaçat amb aquelles hipotesis més positivistes, produint diferents teories i debats que han acabat per provocar èpoques on predominaven unes o altres. Quina és doncs, la veritat? Des del meu punt de vista no em centraria en quina és millor, sino amb aquella amb la qual cadascú es troba més comode o ens permet avançar. Per mi, és important tenir la certessa que les coses sempre poden millorar i que els conflictes es produeixen per canvis o reptes que ens apareixen en la nostra vida quotidiana. Darrera de tot plegat ens hi espera un món ple d'oportunitats. Per contra, si ens centrem en què tot pot anar a pitjor, ens endinsarem en un món ple d'ombres i penombres en el qual qualsevol cosa que fem ens perjudicarà enormement. Això provocarà que veiem dimonis en el nostre entorn, i que aquelles persones que passen per la nostra vida en aquell instant concret les veiem distorsionades i percebem que ens volen fer mal.

Dit això, en les últimes setmanes he descobert dues notícies que em demostren que el cada dia sorgeixen oportunitats, i a vegades quan menys les esperes. Per una banda, les últimes setmanes als diaris es comenta que Israel i Palestina estan engegant un altra procés negociador. Aquest conflicte arrossega un tros d'història que condiciona enormament qualsevol negociació, per molt que la millor de les voluntats sigui la que apareix en els titulars dels diaris - Israel i Palestina s'asseuen per negociar la fi del conflicte - i sembli que aquesta vegada si que és la bona. La meva experiència em diu, que hauràn de canviar moltes coses perquè realment això sigui així. Potser això reflecteix un punt de vista pessimista però res més lluny de la realitat, ja que el simple fet que aquests dos actors - Israel i Palestina- s'asseguin un davant de l'altra ja és per si mateix una oportunitat inmensa. Què passaria si per art de màgia sorgeix la possibilitat de que es resolgui aquest conflicte? Segons els diaris no seria una idea disparatada. Per altra banda, fa pocs dies va sorgir a la premsa la notícia que a Bangladesh s'estan fent molts esforços per erradicar la pobresa del País. Això no ha passat, però si que ha evolucionat de manera espectacular. Fins i tot han sorprès a les Nacions Unides, tot i que aquestes foren la institució encarregada de redactar els Objectius del Mileni que perseguien precisament l'erradicació de la pobressa, i que marcava el rumb a seguir aquells països que tenien en comú aquesta problemàtica. Imagineu-vos si això no és màgia. Una institució que marca uns objectius, i que es sorprèn de que algú s'hi aproximi, encara que sigui de lluny. 

Això em porta a reforçar-me en la meva idea de que vivim en un món ple d'oportunitats, i que només falta que canviem la mirada amb la qual observem la realitat. Els conflictes, si sabem gestionar-los, esdevindran oportunitats per avançar a un futur millor. Només cal paciència, formació i voluntat. Fer coses diferents a les que estem acostumats.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Curs d'Estiu (SEMIPRESENCIAL) Resolució i Mediació de Conflictes. Fórmules i Tècniques d'Anàlisi i Intervenció

Sessions curs d'estiu 2013Ahir, 20 de juliol, va finalitzar aquest curs d'estiu semipresencial  de 20 hores (12 hores online i 8 hores presencials) amb la sessió en format taller que es va dur a terme a les instal·lacions de la Fundació Catalana per a la Paralisi Cerebral a Barcelona.

Aquest curs ofereix un seguit de fórmules, procediments i tècniques -comunicació, negociació, mediació, facilitació- per a prevenir i gestionar els conflictes de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Podeu veure alguns moments de la sessió del matí i la tarda amb dinar inclòs en la que es van treballar:

1) Les 7 claus bàsiques per a la Resolució de conflictes
 de la mà de Xavier Pastor.

2) Els principis ineludibles per una òptima comunicació per a la prevenció i la gestió de conflictes amb la Mònica Buscarons.

3) A través de la teoria i la pràctica treballant la tècnica de la mediació amb l'Eduard Carrera.

*Si esteu interessades en aquesta formació podeu consultar el programa del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i alguns dels seus mòdeul que s'ofereixen en obert.

**Si voleu veure més fotos d'aquesta sessió podeu veure-les al grup de Facebook de "Gestió i Resolució de Conflictes"

dijous, 6 de juny del 2013

Quan costa resoldre els conflictes

Quant costa resoldre els conflictes


Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
Si vostè és una de les persones que composen el 83% que tenen un habitatge en regim de propietat a Espanya, segons dades de l’Eurostat del 2010, aquest article li interessa. Per si no ho sabia, Espanya i Catalunya estan, en comparació amb altres països, en les mateixes xifres de propietaris de vivendes que Romania, Lituània, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Estònia, Letònia i molt per damunt de les del Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, França, Àustria, Alemanya- tots per sota del 70% – i Suïssa –aquesta última amb un 55,7% de lloguer-. Però qui realment traurà profit d’aquest article són els més 2.750 administradors de finques col·legiats de Catalunya. Per què?
Fa pocs dies hem presentat l’estudi “El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris. Cap un model més econòmic de la gestió dels conflictes”. Aquest és el primer treball a Catalunya en el que es xifren les despeses dels conflictes i de la seva gestió a les comunitats de propietaris per part dels administradors de finques.
Mentre que en altres països com, per exemple, els Estats Units es calculen aquests costos i l’impacte econòmic de la posada en marxa de les formules de la Resolució Alternativa de Conflictes en empreses i comunitats; a Catalunya, aquest estudi n’aporta les primeres dades.
L’esmentat treball xifra en més de 74.000 € de mitjana les despeses directes que han d’assumir els professionals de la gestió de finques a la demarcació de Girona per a diferents conflictes que apareixen en les comunitats de veïns. La dedicació en temps, la gestió de queixes i conflictes, i l’atenció telefònica són les activitats que generen major cost. Totes aquestes activitats tenen un caràcter permanent. A aquestes quantitats cal sumar els costos derivats de casos puntuals, com per exemple, la morositat i els conflictes amb llogaters que augmenten per l’increment d’impagats, un 60% els últims anys a Catalunya,  i de pisos en lloguer degut, entre d’altres, al descens d’un 21% de les rendes de Girona durant el 2012. Per a tot plegat, un professional de l’administració de finques dedica 7,2 hores de la jornada laboral. a la gestió de conflictes i un 40% de les comunitats administrades presenten conflictes habitualment.
I en aquesta situació què es pot fer?
D’entrada es recomana no deixar de gestionar-los com es fa fins ara, però tractant de modernitzar l’actuació amb la incorporació de sistemes i formules específiques de Gestió i Resolució Alternativa de conflictes. Aquestes processos s’han dissenyat i creat per i amb aquesta finalitat. A més tenen al darrera una història d’èxit i d’excel·lents resultats en molts altres àmbits socials i empresarials: al Estats Units s’ha constatat que un augment d’entre un 18% i un 22% d’aquestes habilitats en els treballadors facilita una millora de la productivitat de més d’un 40%; d’un 30% en la qualitat del servei, d’un 50% d’estalvi dels costos de producció i d’un increment del 20% de la satisfacció de l’organització. En conseqüència, aquestes són unes tècniques provades que poden complementar els sistemes actuals dels administradors de finques millorant els resultats.
Per últim, la incorporació d’aquests procediments en el dia a dia dota de més competències als administradors i propietaris, i si s’incorporen professionals de la gestió de conflictes en el bufet, repercuteix en la qualitat del servei i tot plegat sense un increment del preu cap al propietari, ja que el que s’aconsegueix amb aquests mecanismes específics i provats és reduir les despeses actuals de la gestió dels conflictes en euros i temps dels administradors en aquests assumptes, poden dedicar-los a altres qüestions.
Amb la Resolució i Gestió Alternativa de Conflictes, els conflictes troben solució i fent-ho de forma més econòmica de com es fa fins ara per parts dels administradors tant a curt termini, en l’assoliment d’acords sobre conflictes puntuals, com a mig i  llarg, generant consens entre els veïns i propietaris en els conflictes permanents.
Que es donen conflictes en les comunitats de veïns no és notícia, el que sí que ho és, i més en els temps que corren, és saber quant costa i poder donar-los resposta de forma sostinguda i sostenible, des del punt de vista econòmic i social, amb processos i procediments que puguin reduir aquesta despesa i incrementar la satisfacció dels propietaris.

Curs d'Estiu en Resolució i Mediació de Conflictes. Fórmules i Tècniques d'Anàlisi i Intervenció (SEMIPRESENCIAL)

Fotografia conflicteAquest curs pretén oferir un seguit de fórmules, procediments i tècniques -comunicació, negociació, mediació, facilitació- per a prevenir i gestionar els conflictes de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Edició: Cinquena
Hores: 20.00
Data inici: 01/07/2013
Data finalització: 20/07/2013  Nombre de places: 20
Matrícula oberta

Preu: 110€
Horari: Sessió presencial: 20 de juliol de 2013 de 10 a 14 i de 16 a 20 h

Lloc realització: Facultat de Lletres (Campus Barri Vell)- Plataforma Moodle


Més informació

dimecres, 15 de maig del 2013

La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns



L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha publicat recentment l'últim número de la seva Col·lecció Working Papers dedicat a la gestió del conflicte públic, en concret al cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns.
Working Paper

dissabte, 20 d’abril del 2013

Curs de Disseny de projectes de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària on line



Projectes de GACDel 31 de maig al 29 de juny s'organitza com a curs online el mòdul 9 del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics dedicat al Disseny de projectes de mediació comunitària i resolució de conflictes públics (30 hores).

Es tracta d'un curs online per assolir competències en l'elaboració i posada en marxa de projectes de gestió del conflicte públic, concretament per a la seva prevenció i resolució.

Dates: 31 de maig al 29 de juny de 2013
Docents: Conxita Vila, Xavier Pastor i Ramon Bartomeus
Horari: online
Durada: 30 dies
Programa

Matrícula: Fundació UdG 
Lloc de realització: Campus online de la Universitat de Girona
Preu: 240 €

dimecres, 27 de març del 2013

Tots/es volem ser millors persones


El passat 18 de gener es va estrenar l'Espai Moments a Banyoles, un espai on es convida a diferents experts i professionals en varies temàtiques amb l'objectiu de donar eines i facilitar el diàleg, l'intercanvi d'opinions i l'aprenentatge compartit. El primer repte i/o oportunitat va ser  explicar als assistents aquelles coses que ens ajuden a gestionar i/o a afrontar conflictes amb èxit, i fruit de la interrelació amb els assistents sorgeix aquesta reflexió.

Per començar, podem parlar de la correlació existent entre la gestió de conflictes, les persones i les emocions, i és que quan qualsevol persona es veu de protagonista en un problema concret – i que l'afecta – la racionalitat, o aquella part del cervell que ens determina les nostres accions de manera lògica, queda aparcada a l'instant. Habitualment la resposta més comú de qualsevol individu és l'emocional, i és així com una primera insatisfacció davant una situació que no ens agrada s'acaba convertint en un gran conflicte o tensió latent enfront una altra persona, fins al punt que acabem per verbalitzar de forma agressiva o contundent el nostre malestar.

Però, això ho fem de manera conscient? O ho fem perquè pensem que no tenim alternativa? Per fer-nos valdre? Per defensar la nostra opinió? O ens enfadem perquè ens trobem còmodes en el conflicte? La veritat és molt més simple que la resposta a aquestes preguntes, i la podem trobar si pensem o ens abstraiem del problema o de l'enfrontament. Si ho fem, veurem com darrera els crits o el conflicte hi trobem les nostres emocions i ens adonarem que el que ens caracteritza com a persones i, per tant, que tenim en comú amb la resta, és la voluntat de ser millors persones, sentir-nos reconeguts, i ser valorats pel nostre entorn i aquelles persones que coneixem de nou. Enfadar-nos, és doncs, una reacció davant la incertesa que caracteritza les relacions humanes. Per tant, el que ens caracteritza és el fet de que som humans i precisament, això ens identifica amb l'altre i les seves emocions. En definitiva, parlar de conflictes és parlar d'emocions i de persones, i gestionar-los amb èxit esdevé clau per la nostra bona interrelació amb el món i el nostre entorn més immediat.

Dit això, hi ha 3 aspectes molt importants que s'han de tenir en compte alhora de gestionar o afrontar els conflictes amb èxit. El primer, és fer un bon anàlisi del conflicte i identificar aquells elements que hi juguen un paper principal. El segon, és abstreure'ns de les percepcions, actituds i posicions que determinen els incentius de cadascú i centrar-se en el què i el com. És a dir, posar la mirada en el què ha originat el conflicte, no en aquells detalls o aspectes que demonitzem de l'altre, i en el com ho farem per trobar una solució conjunta. El tercer, i més important té a veure amb el procés, amb nosaltres mateixos i les nostres emocions. És a dir, hem de ser coherents i honestos amb les nostres emocions i tenir en compte, en el nostre discurs, els següents aspectes: 1) hem de ser capaços de somiar en què allò que ens enfronta es pot reconduir, i per tant hem de ser imaginatius i creatius en la recerca de solucions, 2) hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i pensar en com hem arribat al conflicte, i 3) hem de fer veure a l'altra persona el que sentim en la confrontació amb assertivitat.

Un cop arribats a aquest punt és l'hora d'imaginar i buscar allò que tots sabem però que no ens acostumem a fer servir, i son aquells aspectes que ens ajuden a resoldre conflictes, aquells que no ens ajuden i com afecta a les nostres emocions. Per fer-ho, podem fer-nos, a nosaltres o a persones conegudes, aquestes preguntes i en aquest cas farem un petit buidatge del que deien els assistents a la xerrada. En primer lloc, doncs, el que ens ajuda a resoldre conflictes és la barreja de valors, actituds i capacitats personals com poden ser l’estimació o el valorar l’altre, l’empatia, l’acceptació de l’error, saber perdonar, el com comuniquem, el diàleg, la capacitat de relativitzar la situació, saber escoltar, l’actitud positiva i la paciència entre d’altres. Així doncs, per una banda des d’un punt de vista racional l’estructura del discurs i com el transmetem a l’altre juga un paper important, i per altra banda des d’un punt de vista emocional el tenir en compte l’altre i les pròpies emocions ajuda a desfer percepcions o estereotips que del contrari podrien fer permanent el conflicte. En segon lloc, no ens ajuda a resoldre conflictes tot allò que fa referència per una banda al posicionament que adoptem davant la confrontació com pot ser el defugir-lo, l’egoisme, els prejudicis, el fugir o voler acaparar la raó, i per altra banda les reaccions emocionals desmesurades com poden ser l’agressivitat física o verbal, la violència i el sentir-se inferior. És a dir, no afrontar el conflicte o deixar que la reacció emocional no sigui pressa des del reconeixement a l’altre repercuteix en una gestió negativa del conflicte. Per últim, en tercer lloc, quan veiem o estem immersos en conflictes a les persones, i concretament als assistents a la xerrada, ens genera una sèrie de frustracions o sentiments en negatiu que rebel·len la por a la incertesa i al canvi que patim els éssers humans. En aquest cas, els sentiments més freqüents eren els de ceguesa, ofuscació, la sensació que es magnífica el conflicte o que no és per tant, la impotència, la ràbia, la tristesa, el complex d’inferioritat, i l’excitació. Això significa, que veure o està immers en un conflicte comporta un impacte negatiu el qual ens costa digerir i poder assimilar amb coherència. Se’ns escapa de les mans les situacions, i això ens genera frustració ja que sovint no sabem donar resposta o trobar una solució satisfactòria. Tot i així és diferent ser espectador o ser actor implicat en un conflicte. Ser actor et genera un estrès important, i en canvi ser espectador et permet veure-ho des d’una altra perspectiva fet que pot fer que a vegades puguis ser objectiu, o et puguis plantejar intentar entendre les parts o inclús gestionar el conflicte.

En definitiva, i com a conclusió final, tots i totes volem ser millors persones però no som conscients que per això cal emprendre un viatge que ens permeti afrontar de manera més efectiva els conflictes, i que ho hem de fer tenint en compte els valors de la honestedat, la senzillesa, la simplicitat i la voluntat. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i valorar els beneficis i costos que ens aporta el conflicte, i preguntar-nos si hem fet tot el que estava a les nostres mans per resoldre'l. Al mateix temps, hem de tornar a la senzillesa i la simplicitat, fer les coses difícils ens aporta malestar i insatisfacció. I finalment, tal com afirmava Arthur Schpenhauer en el seu llibre “el món com a representació de la voluntat” la voluntat com a cosa en sí no és la seva causa sinó l'essència mateixa de les coses. Per tant, la voluntat és l'eina més útil que tenim a l'abast les persones per canviar la mirada als conflictes que ens envolten.

Per tant, la gestió amb èxit dels conflictes que ens trobem a la vida quotidiana està estretament relacionada a la nostra capacitat de fer coses diferents, analitzar bé la situació, i saber-ho ordenar en correlació directa amb les nostres emocions. El canvi, docns, comença en nosaltres mateixos i en la nostra voluntat i no sempre passa per parlar o el diàleg. Per fer-ho ens podem fer la següent pregunta: què puc fer de diferent per afrontar un conflicte?