Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conflictes públics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conflictes públics. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 d’octubre del 2014

Excel·lents professors per al millor Postgrau

Us presentem els docents de la 10a edició del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit. Clickant al damunt de la fotografia, podreu en la majoria dels casos escoltar-los i saber una mica més de cadascun d'ells.
Per ordre d'aparició: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Marta Méndez · Francesc Reina · Belén de la Camara · Òscar Negredo · Josep Armengol · Raúl Calvo · Oriol Ripoll · Carles Lama · Quim Brugué · Àngel Castiñeira· Joan Manuel del Pozo · Jordi Xuclà · Jordi Gusi · Jordi Busquet · Toni Limongi · Pau Canaleta · Ramon Tena · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Sergio Taibi · Joan Nogué · Natxo Tarrés · Gerard Quiñones · Ramon Llorente · Núria Llevot · Helena Vancells · Guillem Turró · Eduard Vinyamata · Jordi Feliu

dissabte, 26 de juliol del 2014

A l'octubre 10a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públicsi Mediació Comunitària

Per desè any consecutiu, el 17 d'octubre de 2014 s'inicia la 10a edició (7a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2014-2015, que compta amb:

  • 10 anys de postgrau
    Deu mòduls (alguns oberts com a cursos)
  • Seixanta temes
  • Vint professionals com a docents
  • Dotze professors-especialistes convidats
  • Sis sessions presencials de cap setmana
  • Més de quinze institucions i serveis de mediació on fer pràctiques
  • Xarxa amb més de cent exalumnes professionals en actiu

Preu: 1.490 € (Mantenim el preu de l'any 2013-2014)

Programa

Mòdul 1. Introducció a la conflictologia

Mòdul 2. Comunicació amb èxit

Mòdul 3. Procediments de Resolució i Gestió de Conflictes: Negociació, Mediació, Facilitació, Diàlegs apreciatius, el joc, la música

Mòdul 4. La gestió del conflicte públic (incorpora des de fa 2 anys un  tema sobre la gestió de processos d'autodeterminació)

Mòdul 5. La gestió del conflicte i les organitzacions del Tercer Sector

Mòdul 6. La gestió del conflicte en els mitjans de comunicació

Mòdul 7. L’empresa i el conflicte en el context social

Mòdul 8. Àmbits i sectors transversals de mediació comunitària: legislació, educació, joventut, seguretat, participació, síndics, immigració, serveis socials, salut, urbanisme, turisme, creixement personal, medi ambient, esport, comunitats de veïns, internacional.

Mòdul 9. Disseny i desenvolupament de projectes de Resolució de Conflictes i Mediació

Mòdul 10. Pràctiques o projecte

Sessions Presencials

*Durant el curs s'efectuaran 6 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives a: Girona, Olot, Barcelona, Vic, Figueres.

Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes

**Es fan visites i s'estableixen contactes amb els professionals de projectes i serveis de Mediació i Resolució de Conflictes de L'Hospitalet de Llobregat, Rubí, Salt, Sant Cugat, l'Àrea de Mediació i Negociació dels Mossos d'Esquadra,

***Aquest postgrau està homologat pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya


dilluns, 19 d’agost del 2013

Un món ple d'oportunitats

Caminant per qualsevol racó, observant el que t'envolta, i estant atent als petits detalls pots distingir com una coordenada bàsica en la vida de les persones son els conflictes. Potser, empesos per el context actual on la crisi econòmica, de valors, la manca de feina i oportunitats -pels més grans però també pels més joves- , la crisi de l'estat del benestar, i sobretot la incertesa ens doten d'un seguit d'esperiències negatives que ens porten a pensar en negatiu. En altres paraules, esdevé el més normal del món el fet de deixar-nos emportar per el pessimisme. Però la realitat és que el conflicte és quelcom positiu, indica que s'està produint un canvi i aquest necessariament no és a pitjor sino que es produeix davant la necessitats dels essers humans d'avançar i sobreposar-se a les dificultats. 

Tot això no és nou, al llarg de la història les hipotesis pessimistes s'han entrellaçat amb aquelles hipotesis més positivistes, produint diferents teories i debats que han acabat per provocar èpoques on predominaven unes o altres. Quina és doncs, la veritat? Des del meu punt de vista no em centraria en quina és millor, sino amb aquella amb la qual cadascú es troba més comode o ens permet avançar. Per mi, és important tenir la certessa que les coses sempre poden millorar i que els conflictes es produeixen per canvis o reptes que ens apareixen en la nostra vida quotidiana. Darrera de tot plegat ens hi espera un món ple d'oportunitats. Per contra, si ens centrem en què tot pot anar a pitjor, ens endinsarem en un món ple d'ombres i penombres en el qual qualsevol cosa que fem ens perjudicarà enormement. Això provocarà que veiem dimonis en el nostre entorn, i que aquelles persones que passen per la nostra vida en aquell instant concret les veiem distorsionades i percebem que ens volen fer mal.

Dit això, en les últimes setmanes he descobert dues notícies que em demostren que el cada dia sorgeixen oportunitats, i a vegades quan menys les esperes. Per una banda, les últimes setmanes als diaris es comenta que Israel i Palestina estan engegant un altra procés negociador. Aquest conflicte arrossega un tros d'història que condiciona enormament qualsevol negociació, per molt que la millor de les voluntats sigui la que apareix en els titulars dels diaris - Israel i Palestina s'asseuen per negociar la fi del conflicte - i sembli que aquesta vegada si que és la bona. La meva experiència em diu, que hauràn de canviar moltes coses perquè realment això sigui així. Potser això reflecteix un punt de vista pessimista però res més lluny de la realitat, ja que el simple fet que aquests dos actors - Israel i Palestina- s'asseguin un davant de l'altra ja és per si mateix una oportunitat inmensa. Què passaria si per art de màgia sorgeix la possibilitat de que es resolgui aquest conflicte? Segons els diaris no seria una idea disparatada. Per altra banda, fa pocs dies va sorgir a la premsa la notícia que a Bangladesh s'estan fent molts esforços per erradicar la pobresa del País. Això no ha passat, però si que ha evolucionat de manera espectacular. Fins i tot han sorprès a les Nacions Unides, tot i que aquestes foren la institució encarregada de redactar els Objectius del Mileni que perseguien precisament l'erradicació de la pobressa, i que marcava el rumb a seguir aquells països que tenien en comú aquesta problemàtica. Imagineu-vos si això no és màgia. Una institució que marca uns objectius, i que es sorprèn de que algú s'hi aproximi, encara que sigui de lluny. 

Això em porta a reforçar-me en la meva idea de que vivim en un món ple d'oportunitats, i que només falta que canviem la mirada amb la qual observem la realitat. Els conflictes, si sabem gestionar-los, esdevindran oportunitats per avançar a un futur millor. Només cal paciència, formació i voluntat. Fer coses diferents a les que estem acostumats.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Curs ONLINE de Gestió de Conflictes i les organitzacions del Tercer Sector


Curs ONLINE de Gestió de Conflictes i les organitzacions del Tercer Sector



Des del 22 de febrer al 22 de març d'enguany, s'ofereix la 4a edició d'aquest curs del mòdul 5 del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics dedicat a la Gestió de Conflictes a les organitzacions del Tercer Sector (associacions, fundacions i entitats de voluntariat).

Curs de gestió de conflictes a les entitatsFinalitat
Es tracta d'un curs online d'aproximació a les funcions i paper de les entitats en la gestió del conflicte públic, i de prevenció i resolució dels conflictes que afecten a aquestes entitats.





Objectius
- Aconseguir unes competències bàsiques i pràctiques per l’abordatge, tractament i gestió de conflictes en general.
- Dotar-se d’unes estratègies i habilitats per a la seva aplicació en els conflictes que es donen i afecten a les organitzacions del tercer sector, en funció de les seves característiques, i en la interacció amb altres institucions i agents públics i privats.

Programa
1. Aproximació i anàlisi del conflicte
2. Acció pública col·lectiva i funcions socials
3. La gestió de conflictes al tercer sector
4. Tercer Sector i Administració. La gestió de la col·laboració
5. Tercer Sector i les seves lògiques de funcionament


Professors:

Xavier PastorXavier Pastor
Llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en resolució de conflictes. Director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Ha estat Coordinador del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat. Autor de la "Guia Pràctica de la Gestió de Conflictes a les entitats del teixit associatiu i de voluntariat"



Jordi GusiJordi Gusi
Llicenciat en Economia a la Universitat de Barcelona i Màster en Funció Gerencial d'ONGD d'ESADE. Professor del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Desenvolupa tasques de consultoria i assessoria a Tandem Social. Gerent d'ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social.



Fitxa del curs
Organització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Data d'inici: 22 de febrer
Data de finalització: al 22 de març 

Horari: ONLINE (1 tema x setmana)
Matrícula: Fundació UdG
Lloc de realització: campus online de la Universitat de Girona
Preu: 150 €

dilluns, 7 de gener del 2013

Darrera el cost dels conflictes


Quan costa un conflicte? Darrerament el cost dels conflictes genera un gran interès entre la ciutadania, els polítics, els governs i estats, els professionals de la resolució de conflictes, i la resta de professionals o persones que tenen cert protagonisme com actors implicats de manera directa o indirecta en la infinitat de conflictes amb els que ens trobem en la nostra vida quotidiana. Segurament es fa difícil determinar amb exactitud quin és el cost de qualsevol conflicte però si que podem tenir en compte diferents indicadors o aspectes a retenir quan ens hi enfrontem.

I és que sovint les persones tenim una visió negativa del conflicte, tal com ens diu la teoria de la resolució de conflictes, i per tant, ens centrem en aquells aspectes negatius i que magnifiquen la part fosca o dolenta que ens ha portat el conflicte en qüestió. Però això no és cap novetat, és evident. La novetat és afirmar que inclús els professionals es deixen portar per lo negatiu i la majoria de vegades la seva tasca es limita a transformar o relativitzar la situació. En definitiva, un bon professional és capaç de revertir la situació i d’aconseguir uns resultats inimaginables abans de la intervenció però sempre treballa des del primer impacte,  i aquest acostuma a ser el protagonista en un procés de gestió del conflicte. Això significa, que posem la mirada en allò que té una repercussió directa per les persones i deixem a banda les oportunitats o incentius que hi ha darrera. Parlem, doncs, del que senten les parts en conflicte, de les seves emocions, de la seva posició, dels seus interessos, de les seves necessitats, del seu entorn, la seva família, de la relació entre les parts afectades, etc.

Podríem dir que l'intervenció de qualsevol professional consisteix en analitzar el conflicte, i vetllar per crear l'ambient i l'espai adequat per afrontar la situació. Un cop creat, és el moment de construir un espai, conjuntament amb les parts, perquè avancin en la gestió de la seva confrontació, i és en aquest precís instant on la màgia de la resolució de conflictes entre en joc, posant la lupa en aquells aspectes que a primera vista ningú hi donava importància. És així doncs, com les relacions entre les parts pateixen una transformació evident, fins al punt que moltes vegades el seu conflicte o confrontació es converteix en un espai de diàleg, de reconeixement i de revalorització. Per tant, el conflicte es transforma i això repercuteix cap a una relació més positiva entre les parts, una relació on el diàleg i la comprensió passen a ser les coordenades principals.

Fins aquí, tot sembla normal, i és que tractem un conflicte entre persones o públic (en espais públics, barris, ciutats, entre governants, polític, etc.) en el qual la mirada sempre es centra en el primer impacte, i acostumem a obviar les sinergies que es generen i els incentius que prenen part en el conflicte. I és que darrera qualsevol conflicte hi ha un seguit d'oportunitats que oblidem, només ens centrem en el conflicte, o que simplement deixem per a temps millors tal com habitualment es diu al passar males èpoques -ja vindran temps millors-. En aquesta dimensió de la resolució de conflictes és on esdevé útil calcular el cost dels conflictes, però hem d'evitar caure en la tentació de pretendre que els números parlin per si mateixos. Molta gent es pensa que això de calcular el cost és fàcil i que dient un número es queda tan ample. S'ha de calcular l'impacte i aquest es pot realitzar amb certs indicadors i sabent observar i analitzar cada situació en particular. Un exemple seria en una comunitat de propietaris on hi ha pisos buits i aquests no paguen la quota que pertoca. Qui cost te això realment per la vida dels veïns? En aquesta situació qualsevol persona establirà el cost del conflicte en base a les quotes que deixa d'ingressar a la comunitat, i no considera les repercussions que tindrà. Serà mes fàcil de gestionar la comunitat o mes complexa? Que estigui buit aquest pis pot tenir conseqüències? Com un augment de la brutícia, pisos ocupats,etc.? O deixem de tenir un veí de la nostra confiança? En resum, ningú veu el que hi ha darrera del cost dels conflictes i es fixa només amb els números, pero la realitat ens diu que en un conflicte no només importa la gestió sino la qualitat del procés i la repercussió que tindrà en les nostres vides.

Davant de situacions actuals com l'augment dels desnonaments toca plantejar-se realment si aquests conflictes acabaran per repercutir en la nostra qualitat de vida, no només en el de les persones afectades. Només així aconseguirem una veritable acció comunitaria, on el mes important siguin les persones i el cost o impacte que es genera.

dilluns, 31 de desembre del 2012

Amb Gómez, guanya la política

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 13 d'Octubre de 2010





 Deia en l'article d'opinió "Tomás Gómez des d'una visió positiva" que en la competència, en la confrontació i en el conflicte hi ha aspectes positius, malgrat molts polítics i mitjans de comunicació es preocupen més per atreure l'atenció de l'elector i del lector posant l'èmfasi en la lluita, l'adversalisme i l'atac personal.

La veritat és que la percepció generalitzada sobre el conflicte, com un fenomen que fa por i que assimilem a una situació que es troba fora del nostre control o més enllà de la normalitat, ajuda a contagiar aquesta visió negativa. Tanmateix, el conflicte és un fenomen que forma part de nosaltres i de la societat i, en conseqüència, que no podem obviar, perquè no fer res provoca desgast i cap solució. Per tant, es fa necessari afrontar-lo i és en aquest moment quan una visió, una actitud i uns comportaments positius en el conflicte es fan imprescindibles per assolir una solució satisfactòria. I és que l'elecció de Tomás Gómez com a candidat del PSM a la presidència de la Comunitat de Madrid té més aspectes positius que negatius. Per aquest motiu, ens hem proposat mostrar com, en contra del tractament d'alguns mitjans de comunicacions, opinadors i polítics, allò més normal hauria estat fer un tractament positiu d'aquest conflicte com a notícia i de les repercussions.

Avui hi ha un nou nom i cognom amb dimensió pública relacionat amb valors de constància, perseverància i compromís amb la política i els ciutadans i que la gent abans desconeixia. Tomás Gómez ha ocupat durant aquests darrers 20 anys la majoria de càrrecs de responsabilitat en el PSM. Gómez ha estat l'alcalde més votat a les eleccions municipals del 2003 amb un 75,5% i va revalidar l'alcaldia de Parla en el 2007. En contra de la cúpula del PSOE va decidir presentar candidatura a les primàries de Madrid, guanyant-les finalment davant de Trinidad Jíménez, la "prefe" de Zapatero.

Amb la convocatòria de les primàries es va produir una mobilització de la militància: del seu rol actiu enfront de les maquinàries electorals i de la importància del seu vot per decidir el candidat del partit. En aquesta elecció ha participat el 81% de la militància, 14.749 dels 18.140 totals, dels quals 7.606 (51,71%) van votar per Gómez, i 7.059 (47,99%) ho van fer per Jiménez. El resultat va ser ajustat.
Les primàries al PSM han estat un procés modèlic en el qual els candidats han prioritzat el joc net sense al·lusions ni critiques personals destructives i destacant els plantejaments i propostes electorals. Un exemple són les paraules de Jiménez, un cop ha perdut, recolzant el lideratge de Gómez en el PSM i el seu suport per derrotar Esperanza Aguirre del PP.
Durant tot aquest temps, quan s'ha parlat de la Comunitat de Madrid no s'ha parlat del PP ni de l'Esperanza Aguirre, sinó d'una alternativa socialista que ha mobilitzat militants i mitjans de comunicació, que ha captat l'atenció dels futurs electors, a partir de la manera democràtica i transparent d'escollir el candidat, recuperant crèdit i confiança polítiques, i incrementant les expectatives i l'interès de la competència electoral entre el PSOE i el PP en les eleccions del proper any.

Perquè parlar de Zapatero i dels efectes de la victòria en les primàries de Gómez és parlar d'un altre conflicte, del qual la crisi econòmica ja s'encarregarà de traduir els seus efectes quan haguem de decidir qui ha de presidir la Moncloa en les properes eleccions generals el 2012.


dissabte, 22 de setembre del 2012

Un salt endavant

Fa aproximadament uns 3 anys estava pensant en la possibilitat de fer un postgrau. Feia un temps que havia començat a treballar en un projecte molt il·lusionant i semblava que havia recuperat la màgia al dedicar-me a allò que em feia feliç. A més aquell estiu, el Juliol de 2009, havia estat fent un curs que es deia "aprèn a resoldre conflictes". És cert, que quan la teva feina es basa en la gestió de conflictes en comunitats de veïns alguna cosa has de fer per aprendre'n més. Però el que no sabia és que això seria l'inici d'un salt endavant en la meva vida.

En ocasions la sort o bé la vida et porten a descobrir petits tresors que fins aquell moment no sabíes que existissin. Després de uns quants anys en els quals no semblava tenir un rumb fix, viatjant, descobrint-me a mi mateix, cuidant dels altres i fent feines que no m'omplien, em vaig trobar davant d'un miratge. Per aquestes dates m'estava plantejant la possibilitat d'accedir al postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, però tenia dubtes perquè no sabia a on em portaria el meu futur. Tot i així després de pensar-ho molt, i gràcies als ànims d'un company de feina que s'hi havia apunta't vaig decidir fer el pas. Al fer-lo vaig pensar, que sigui el que déu vulgui. A veure què passa.

I el que va passar, és el següent. Van començar a passar coses a la meva vida, i casualment eren totes aquelles que tothom es planteja en un moment determinat de la seva existència. Arriba un punt en el qual tot ésser humà necessita un estímul per aconseguir tot allò que tenia en ment. Millorar la teva carrera professional, escriure articles al diari, fer un projecte amb molt de futur, trobar l'amor,... Sempre recordaré aquell any de postgrau com una de les millors experiències que mai hagi viscut. Llegir els apunts, intervenir en el fòrum per comunicar-te amb els companys, anar esdevenint expert en resolució de conflictes, l'aprenentatge al costat d'un grup de professors immillorable, la complicitat amb els companys, el riure sà que provoca veure que t'has connectat a la 1 de la matinada per intervenir en el fòrum i treure el que portes dintre,...Però el que més recordaré d'aquell any és tot el que hi ha darrera. El tracte amb el director del postgrau, les presencials amb els companys, el quedar-nos a dormir a l'alberg, els sopars, els dinars,...En definitiva, el que vaig arribar a disfrutar. 

Hi ha pocs postgraus tan humans i que no tan sols et converteixin en un expert en un camp professional sinó que facin de tu una persona millor. Potser no n'hi ha per tant però que recordis que a l'alberg, on sempre erem uns quants, els 3 homes que ens hi quedàvem portessim la maleta del mateix color i ho facis amb un somriure significa que va ser especial. El proper dimecres 26 de Setembre tens l'oportunitat de coneixè'ns ja que oferim una xerrada per presentar la 8a edició. Si vols venir t'esperem a la seu de la Fundació UdG (Plaça Jordi de St. Jordi, mercadal) a les 18 hores. T'explicarem els secrets que fa d'aquest un postgrau tan especial. I això t'ho diu l'actual coordinador del postgrau.