Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el cost dels conflictes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el cost dels conflictes. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de juny del 2013

Quan costa resoldre els conflictes

Quant costa resoldre els conflictes


Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
Si vostè és una de les persones que composen el 83% que tenen un habitatge en regim de propietat a Espanya, segons dades de l’Eurostat del 2010, aquest article li interessa. Per si no ho sabia, Espanya i Catalunya estan, en comparació amb altres països, en les mateixes xifres de propietaris de vivendes que Romania, Lituània, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Estònia, Letònia i molt per damunt de les del Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, França, Àustria, Alemanya- tots per sota del 70% – i Suïssa –aquesta última amb un 55,7% de lloguer-. Però qui realment traurà profit d’aquest article són els més 2.750 administradors de finques col·legiats de Catalunya. Per què?
Fa pocs dies hem presentat l’estudi “El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris. Cap un model més econòmic de la gestió dels conflictes”. Aquest és el primer treball a Catalunya en el que es xifren les despeses dels conflictes i de la seva gestió a les comunitats de propietaris per part dels administradors de finques.
Mentre que en altres països com, per exemple, els Estats Units es calculen aquests costos i l’impacte econòmic de la posada en marxa de les formules de la Resolució Alternativa de Conflictes en empreses i comunitats; a Catalunya, aquest estudi n’aporta les primeres dades.
L’esmentat treball xifra en més de 74.000 € de mitjana les despeses directes que han d’assumir els professionals de la gestió de finques a la demarcació de Girona per a diferents conflictes que apareixen en les comunitats de veïns. La dedicació en temps, la gestió de queixes i conflictes, i l’atenció telefònica són les activitats que generen major cost. Totes aquestes activitats tenen un caràcter permanent. A aquestes quantitats cal sumar els costos derivats de casos puntuals, com per exemple, la morositat i els conflictes amb llogaters que augmenten per l’increment d’impagats, un 60% els últims anys a Catalunya,  i de pisos en lloguer degut, entre d’altres, al descens d’un 21% de les rendes de Girona durant el 2012. Per a tot plegat, un professional de l’administració de finques dedica 7,2 hores de la jornada laboral. a la gestió de conflictes i un 40% de les comunitats administrades presenten conflictes habitualment.
I en aquesta situació què es pot fer?
D’entrada es recomana no deixar de gestionar-los com es fa fins ara, però tractant de modernitzar l’actuació amb la incorporació de sistemes i formules específiques de Gestió i Resolució Alternativa de conflictes. Aquestes processos s’han dissenyat i creat per i amb aquesta finalitat. A més tenen al darrera una història d’èxit i d’excel·lents resultats en molts altres àmbits socials i empresarials: al Estats Units s’ha constatat que un augment d’entre un 18% i un 22% d’aquestes habilitats en els treballadors facilita una millora de la productivitat de més d’un 40%; d’un 30% en la qualitat del servei, d’un 50% d’estalvi dels costos de producció i d’un increment del 20% de la satisfacció de l’organització. En conseqüència, aquestes són unes tècniques provades que poden complementar els sistemes actuals dels administradors de finques millorant els resultats.
Per últim, la incorporació d’aquests procediments en el dia a dia dota de més competències als administradors i propietaris, i si s’incorporen professionals de la gestió de conflictes en el bufet, repercuteix en la qualitat del servei i tot plegat sense un increment del preu cap al propietari, ja que el que s’aconsegueix amb aquests mecanismes específics i provats és reduir les despeses actuals de la gestió dels conflictes en euros i temps dels administradors en aquests assumptes, poden dedicar-los a altres qüestions.
Amb la Resolució i Gestió Alternativa de Conflictes, els conflictes troben solució i fent-ho de forma més econòmica de com es fa fins ara per parts dels administradors tant a curt termini, en l’assoliment d’acords sobre conflictes puntuals, com a mig i  llarg, generant consens entre els veïns i propietaris en els conflictes permanents.
Que es donen conflictes en les comunitats de veïns no és notícia, el que sí que ho és, i més en els temps que corren, és saber quant costa i poder donar-los resposta de forma sostinguda i sostenible, des del punt de vista econòmic i social, amb processos i procediments que puguin reduir aquesta despesa i incrementar la satisfacció dels propietaris.

dimecres, 15 de maig del 2013

La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns



L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha publicat recentment l'últim número de la seva Col·lecció Working Papers dedicat a la gestió del conflicte públic, en concret al cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns.
Working Paper

dijous, 7 de febrer del 2013

L'estudi del cost dels conflictes

L'estudi del cost dels conflictes per als administradors de finques
Transcripció de l'entrevista a Eduard Carrera a la Revista Consell (administradors de finques) de desembre de 2012.
Autora de l'entrevista: Emanuela Carmenati. Vicepresidenta del tribunal arbitral de Girona (TAG)




Eduard Carrera i Fossas, economista i conflictòleg, ha realitzat l'estudi "El cost dels conflictes pels administradors de finques: cap a un model més econòmic de resolució de conflictes" i ens parla sobre aquest tema. "Els conflictes costen a l'administrador de finques i als propietaris 74.280,58€ a l'any. Això vol dir que és temps per a nous models de gestió i de resolució de conflictes basats en la reducció del cost econòmic i emocional que aquests generen", sostè.





Emanuela Carmenati: Fa temps que predico la mediació no sols com a tècnica alternativa per se, sinó també, i sobretot, com una eina necessària per a l'administrador de finques. 

La conflictivitat creixent a la nostra societat troba òbviament el seu reflex també a les nostres comunitats de propietaris, que lluny de ser-ne alienes, en reben una bona part dels seus efectes negatius. Aquí és on trobem l'Administrador de Finques, que ha de fer front a un extra que li representa un sobreesforç tant en temps i dedicació com, sobretot, en una disciplina no inclosa en la prestació del servei pactat amb les comunitats, com és la de fer de mediador/ conciliador/ negociador i, per si això no fos prou, sense cap remuneració.

Tot i així l'administrador ho fa, perquè la pau social i la pacífica convivència en l'immoble que administra és un objectiu que assumeix honorant la seva professió. Però, ens hem mai parat a valorar el cost que aquesta tasca extra que assumeix amb generositat, representa a la butxaca directa dels nostres despatxos? En són conscients els clients? O tal vegada derivar el conflicte al professional especialitzat ha de ser la tendència en què ens hem d'anar adreçant?

L'Eduard Carrera ha realitzat un estudi molt interessant, amb la col·laboració del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona, i ens planteja més d'una reflexió. L'Eduard és economista, conflictòleg, docent, investigador en resolució de conflictes i coordinador del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Tímid, però alhora apassionat, tossut i extremadament treballador, ens deixa amb el seu estudi una valuosíssima reflexió.

Així doncs, no podíem deixar de donar visibilitat a la seva tasca, i per això ens hem adreçat directament a ell perquè ens introdueixi en la matèria.

Parlem de l'estudi “El cost dels conflictes pels administradors de finques: cap un model mes econòmic de resolució de conflictes” elaborat per a tu, Eduard Carrera, en el marc del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la UdG que dirigeix en Xavier Pastor. De que tracta l'estudi el cost dels conflictes?
L’estudi és un primer intent a Catalunya i crec que l’Estat Espanyol i fins i tot a nivell Europeu de quantificar el cost dels conflictes. L’estudi està aplicat al cost dels conflictes en l’àmbit dels administradors de finques de la província de Girona. L’objectiu ha estat realitzar una aproximació a la tipologia i quantificació de costos que sovint ha d’assumir un administrador de finques al gestionar problemes i/o conflictes en la seva comunitat.




Com sorgeix la idea d'analitzar-ho?
La idea surt en el marc del projecte de final de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG que em va tutoritzar el mateix director, en Xavier Pastor.  Vam detectar que era un àmbit a explorar ja que en el món de la gestió de conflictes sempre es parlava del procediment a aplicar, però mai del cost que aquests generen en les persones i els professionals que els aborden. Hi vam trobar que hi havia pocs estudis, però en canvi que hi havia moltes dades per explotar i més tenint en compte els temps actuals que vivim.

I com es fa un estudi d’aquestes característiques?
Es va optar per un estudi qualitatiu, a través de la realització d’entrevistes a 17 administradors de la província de Girona a través de la col·laboració del Col·legi d’Administradors de Finques de la Província de Girona (CAFGI). Calia conèixer primer la tipologia de conflictes i després veure i analitzar a fons quines eren les principals despeses per després extreure conclusions, una per una, d’aquestes converses tan interessants. Un cop realitzades les entrevistes, hem pogut constatar que els administradors no acaben de ser del tot conscients de les despeses en la gestió de conflictes associades a la seva feina i que en aquests moments més que administrar les finques, les acaben governant, amb els costos que comporta.

I com has fet el càlcul econòmic?
El càlcul econòmic l'he fet a partir de les transcripcions de les entrevistes i en base al que em responien els administradors entrevistats. Per tant és un cost que parteix de casos concrets i reals explicats des de l’experiència professional. Per fer-ho, durant mesos vaig estar analitzant cada tipus de conflicte en concret de cadascun dels administradors entrevistats i calculant el que costava en base a diferents variables que sorgien en les entrevistes com les hores, el preu hora, el temps de dedicació, i altres.  Això m'ha permès calcular el cost de molts conflictes i  fer una aproximació al cas d'un administrador típic.

Perquè als administradors de finques?
Les comunitats són el primer espai públic i l’administrador de finques és el primer agent encarregat en la majoria dels casos de gestionar allò que tenim més proper. Tothom viu en un pis, casa o urbanització. Per tant, consideràvem que és un espai on es produeix molta interacció entre diferents persones i, com a conseqüència, un lloc on els conflictes esdevenen part de la quotidianitat i d’una col·lectivitat.

I els administradors de finques gestionen conflictes?
Els administradors fan moltes feines, una d’elles la de gestionar problemes i/o conflictes. Tot i que moltes vegades no son del tot conscients que gestionen conflictes a diari, si que fer-ho entra o està especificat en les seves funcions. Son professionals que es troben en canvi permanent i amb diferents nivells i intensitat d’intervenció en els problemes i els conflictes de les comunitats: administrar, gestionar, resoldre, en un procés que ha evolucionat i encara té molt ha evolucionar.

I això?
Per molts administradors de finques ells gestionen problemàtiques, tot tipus. Però molts d’ells no tan sols gestionen problemes sinó conflictes. De fet la diferència és molt petita ja que parlem de conflicte quan el problema acaba afectant entre dues parts mínim. Per exemple, problema és quan hi ha un problemes d’aigua en un edifici. Conflicte ho seria si aquest problema es converteix en conflicte entre dos veïns. És a dir, el veí de baix es queixa perquè el veí de dalt té problemes d’aigua i no li dona la gana d’arreglar-ho. I en aquest punt l’administrador de finques sol passar a ser part implicada indirectament en el conflicte.

Quines son aquestes funcions que comentaves dels administradors de finques? Com és que han canviat?
Existeixen tres funcions clau que defineixen a l’administrador: servir, gestionar i governar. En un principi, fa temps, els administradors tenien la funció de servir als propietaris i gestionar els seus bens immobles. Però en l’actualitat els propietaris, ja no només volen que el seu administrador faci aquestes funcions, sinó que sovint li exigeixen que governi les comunitats i que ho facin bé, i ho fan degut a un canvi en els incentius que persegueix cadascú.

Com es que han acabat governant les comunitats de propietaris? A què es deu aquest canvi?
Com comentava es deu principalment al canvi en els incentius dels actors principals de la comunitat de propietaris. Quan una persona compra un pis no és conscient de la responsabilitat que comporta, ja que sota el seu punt de vista només està adquirint la seva propietat. En canvi la llei de la propietat horitzontal regula que els espais comunitaris també son seus. Espais que exigeixen comunicació, interacció, negociar, arribar a acords, interessos diferents amb prioritats diferents, etc.

Quins son els actors i quin paper juguen dintre la comunitat?
Els actors principals en una comunitat de propietaris son els propietaris, l’administrador de finques i els llogaters. Aquests tenen diferents incentius i això vol dir que la gent pretén aconseguir el que vol (tenir una comunitat més néta, amb menys problemes amb els veïns, sense problemes estructurals,...) i que s’atenguin les seves necessitats (que l’administrador estigui al seu servei, tenir un bon servei de neteja,..). Mentre que l’administrador espera obtenir el màxim benefici possible i maximitzar la satisfacció dels seus clients. Tot això fa probable que un dia o altre sorgeixin conflictes, amb el conseqüent cost que genera.

Hem estat parlant molt però encara no ho hem fet dels tipus de conflictes que es donen en les comunitats de propietaris.
Hem detectat dos tipus principals de conflictes, els “convivencials” i “els residencials”. Els primers es produeixen en comunitats de primera residència pels propietaris i per tant els conflictes que s’hi generen son a causa de la interacció de les persones i la convivència. En canvi en els segons on les comunitats estan formades per gent de 2a residència, la majoria de conflictes estan relacionats amb els llogaters.

Quin seria el rànquing principal de conflictes o quins son més importants?
Els més importants son els de relació entre veïns o propietaris, la morositat, els sorolls, la gestió o manteniment dels espais comuns, els generats per els promotors, el reconeixement professional i els generats per llogaters. Però el més preocupant és el blocking, ja que comporta un alt cost econòmic però també emocional per les persones que el pateixen.

I quin és el cost dels conflictes pels administradors de finques?
S’ha de dir que el cost calculat és una aproximació en base a unes variables tan sols econòmiques, i que segurament serà variable en funció de l’administrador de finques. Dit això, es pot afirmar que el cost dels conflictes pels administradors de finques ascendeix aproximadament en 74.280,58€ anuals. En alguns casos més en altres menys però cal dir, que la part més important de despesa econòmica és la que fa referència a la gestió i/o dedicació. És a dir, al procés.

Aquesta és una xifra bastant alta, a què es deu aquesta xifra?
Segurament aquesta xifra té una explicació en base a l’estructura i al procés que engeguen els administradors de finques quan es troben davant d’un problema i/o conflicte. El que és segur que respon a una sèrie de símptomes que s’han detectat en l’estudi i que es generen perquè fins fa ben poc un administrador no es plantejava que l’ introducció d’eines de resolució de conflictes li poguessin ser útils.

Quins son els processos actuals que aplica un administrador de finques?
Actualment els administradors de finques, en general, apliquen el mètode tradicional de l’acció-reacció. És a dir, quan es troben un problema i/o conflicte actuen en conseqüència buscant la millor alternativa. Tot i així, en molts casos hem trobat que els administradors de finques comencen a aplicar procediments de gestió alternativa de conflictes com la mediació. I la veritat que ho fan molt bé.

Te alternatives més econòmiques?  
Sempre s’han de trobar alternatives més econòmiques i l’estudi té aquesta finalitat. Si s’hi fixa el subtítol és cap a un model més econòmic de resolució de conflictes. La qüestió està en on poses la mirada, i volem aportar un nou paradigma en el món de la conflictologia. Sempre ens hem fixat en el procediment o eina per resoldre el conflicte i no hem parat mai atenció al que costa el conflicte. Doncs nosaltres ho hem començat a fer, perquè creiem que les persones responem a uns incentius i busquem sempre la màxima satisfacció. I és que coneix algú que vulgui viure en un conflicte permanent? Si troba algú li pot dir el que li costa i potser s’ho repensa.

Vostè està parlant de incloure procediments com la mediació per estalviar?
Seria una alternativa més, però vaig més enllà. Calen processos que impliquin als veïns, de generació de consens, per exemple, a través de l’elaboració de plans en les comunitats de propietaris que responguin a les necessitats que sorgeixen i puguin sorgir, i que tinguin com a base l’assoliment d’acords, de la satisfacció de les persones i la viabilitat econòmica.  

Moltes gràcies Eduard, crec que ens has mostrat una realitat que percebíem i de la que segurament valdrà la pena procedir a una profunda reflexió, tan cadascú particularment com en els nostres respectius despatxos, com a nivell col·lectiu. Esperem amb ànsia el teu pròxim treball.

dilluns, 7 de gener del 2013

Darrera el cost dels conflictes


Quan costa un conflicte? Darrerament el cost dels conflictes genera un gran interès entre la ciutadania, els polítics, els governs i estats, els professionals de la resolució de conflictes, i la resta de professionals o persones que tenen cert protagonisme com actors implicats de manera directa o indirecta en la infinitat de conflictes amb els que ens trobem en la nostra vida quotidiana. Segurament es fa difícil determinar amb exactitud quin és el cost de qualsevol conflicte però si que podem tenir en compte diferents indicadors o aspectes a retenir quan ens hi enfrontem.

I és que sovint les persones tenim una visió negativa del conflicte, tal com ens diu la teoria de la resolució de conflictes, i per tant, ens centrem en aquells aspectes negatius i que magnifiquen la part fosca o dolenta que ens ha portat el conflicte en qüestió. Però això no és cap novetat, és evident. La novetat és afirmar que inclús els professionals es deixen portar per lo negatiu i la majoria de vegades la seva tasca es limita a transformar o relativitzar la situació. En definitiva, un bon professional és capaç de revertir la situació i d’aconseguir uns resultats inimaginables abans de la intervenció però sempre treballa des del primer impacte,  i aquest acostuma a ser el protagonista en un procés de gestió del conflicte. Això significa, que posem la mirada en allò que té una repercussió directa per les persones i deixem a banda les oportunitats o incentius que hi ha darrera. Parlem, doncs, del que senten les parts en conflicte, de les seves emocions, de la seva posició, dels seus interessos, de les seves necessitats, del seu entorn, la seva família, de la relació entre les parts afectades, etc.

Podríem dir que l'intervenció de qualsevol professional consisteix en analitzar el conflicte, i vetllar per crear l'ambient i l'espai adequat per afrontar la situació. Un cop creat, és el moment de construir un espai, conjuntament amb les parts, perquè avancin en la gestió de la seva confrontació, i és en aquest precís instant on la màgia de la resolució de conflictes entre en joc, posant la lupa en aquells aspectes que a primera vista ningú hi donava importància. És així doncs, com les relacions entre les parts pateixen una transformació evident, fins al punt que moltes vegades el seu conflicte o confrontació es converteix en un espai de diàleg, de reconeixement i de revalorització. Per tant, el conflicte es transforma i això repercuteix cap a una relació més positiva entre les parts, una relació on el diàleg i la comprensió passen a ser les coordenades principals.

Fins aquí, tot sembla normal, i és que tractem un conflicte entre persones o públic (en espais públics, barris, ciutats, entre governants, polític, etc.) en el qual la mirada sempre es centra en el primer impacte, i acostumem a obviar les sinergies que es generen i els incentius que prenen part en el conflicte. I és que darrera qualsevol conflicte hi ha un seguit d'oportunitats que oblidem, només ens centrem en el conflicte, o que simplement deixem per a temps millors tal com habitualment es diu al passar males èpoques -ja vindran temps millors-. En aquesta dimensió de la resolució de conflictes és on esdevé útil calcular el cost dels conflictes, però hem d'evitar caure en la tentació de pretendre que els números parlin per si mateixos. Molta gent es pensa que això de calcular el cost és fàcil i que dient un número es queda tan ample. S'ha de calcular l'impacte i aquest es pot realitzar amb certs indicadors i sabent observar i analitzar cada situació en particular. Un exemple seria en una comunitat de propietaris on hi ha pisos buits i aquests no paguen la quota que pertoca. Qui cost te això realment per la vida dels veïns? En aquesta situació qualsevol persona establirà el cost del conflicte en base a les quotes que deixa d'ingressar a la comunitat, i no considera les repercussions que tindrà. Serà mes fàcil de gestionar la comunitat o mes complexa? Que estigui buit aquest pis pot tenir conseqüències? Com un augment de la brutícia, pisos ocupats,etc.? O deixem de tenir un veí de la nostra confiança? En resum, ningú veu el que hi ha darrera del cost dels conflictes i es fixa només amb els números, pero la realitat ens diu que en un conflicte no només importa la gestió sino la qualitat del procés i la repercussió que tindrà en les nostres vides.

Davant de situacions actuals com l'augment dels desnonaments toca plantejar-se realment si aquests conflictes acabaran per repercutir en la nostra qualitat de vida, no només en el de les persones afectades. Només així aconseguirem una veritable acció comunitaria, on el mes important siguin les persones i el cost o impacte que es genera.

dimecres, 2 de gener del 2013

Els costos del conflicte


Aquest dies hem sabut quin ha estat el cost del conflicte dels "cogombres": 227 milions de €. Aquests milions són les compensacions per les pèrdues derivades de la incapacitat de vendre i emmagatzemar la collita de cogombres bàsicament espanyols, a causa de les declaracions de la senadora de sanitat d'Hamburg Sra. Cornelia Prüfer-Stoks el maig passat.
 
El conflicte es dóna com a resultat de les declaracions públiques d'aquesta senadora alemanya, que afirmava tenir proves que assenyalaven els cogombres espanyols com a causants de la mort de ciutadans alemanys per intoxicació. Després es va demostrar que les anàlisis no eren gens concloents, però independentment de la certesa o no de les proves científiques, el conflicte entre els dos països estava servit. 

La gestió de la crisi sanitària a mans dels científics alemanys, però sobretot per part de les institucions públiques, concretament d'aquest senadora alemanya, va ser fonamental en la creació i aparició d'aquest conflicte, ja que posteriorment les anàlisis van quedar en entredit. Tanmateix, el mal ja estava fet. Tot el món, especialment els consumidors europeus, desconfiaven dels cogombres, fent caure en picat la venda de productes espanyols, italians, holandesos, belgues i polonesos, i provocant la seva destrucció. 

I és que els conflictes són una bona font d'aprenentatge. Segurament tots ho sabem, fins i tot més o menys tenim clar què s'ha de fer en aquestes circumstàncies, però aquest cas demostra de nou que generalment la gent no aplica el que sap. 
Les proves de les primeres anàlisis suposadament apuntaven els cogombres, concretament espanyols, com a causa de la mort dels ciutadans alemanys. La senadora va considerar que tenia la informació necessària per afrontar una alarma sanitària, ja que es coneixia la font de la intoxicació. Les seves paraules, malgrat que podien generar un conflicte amb els productors agrícoles, transmetien una imatge forta de la salut pública alemanya i esvaïen qualsevol risc d'epidèmia. Però hi havia altres possibilitats. Amb els primers indicis sobre els cogombres, fer verificacions, ja que hi havia molt en joc. Un cop verificat, parlar amb els països europeus productors i amb les institucions de la Unió Europea en aquesta matèria, posar a treballar diferents científics per trobar un remei a la malaltia i sobretot acordar el missatge que es comunicarà. Per contra, es va imposar la visió espantadissa i miop de la senadora en la gestió de la crisi sanitària que, contaminada per les declaracions d'aquell moment de polítics alemanys sobre l'estat de l'economia espanyola i la manca de productivitat laboral, va precipitar un conflicte públic de grans dimensions i costos elevats.
D'entrada, 71 milions d'euros només per al 50% de les pèrdues dels productors de cogombres, però també de tomàquets, enciams, carabassó i pebrot, espanyols. L'altra 50% està previst poder compensar-ho més endavant amb subvencions. 
Si en situacions normals no s'han d'assumir aquestes pràctiques i aquests resultats, en època de crisi aguda, amb retallades i restriccions públiques i privades, la creació innecessària d'aquests conflictes és intolerable i més tenint en compte que aquest s'hauria pogut estalviar.
 
Ara ja sabem amb dades quins són els costos d'un conflicte, però sobretot tenim indicis clars del que no s'ha de fer i, sabent-ho, el que cal posar en pràctica per resoldre'ls amb èxit.


XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 3 d'Agost de 2011

diumenge, 9 de setembre del 2012

Davant del mirall d'una reunió de veïns


Davant del mirall d'una reunió de veïns


Observant una reunió de veïns des de davant del mirall podríem veure com la majoria de persones que hi participen, siguin organitzadors- administradors de finques, junta de propietaris, veïns, etc- o assistents, sempre focalitzen el seu temps i energia en els temes que ocupen l'ordre del dia, sense parar atenció a la resta de detalls tant o més importants que aquesta. Els rols que adquireix cadascú davant del grup, els incentius dels diferents actors, els factors i causes dels conflictes que a vegades es tracten o es generen, les variables i indicadors que tenen un alt percentatge de correlació en els conflictes, i les probabilitats de que la redacció de l'ordre del dia hagi generat expectatives o conflictes per si mateixa.


Podríem dir que les reunions de la comunitat de veïns són un reflex que alhora permet l’observació de la realitat objectiva d'una comunitat. Això vol dir: 1) que falta un anàlisi de la realitat subjectiva -aquesta té a veure amb la part emocional de les persones i la seva satisfacció-, i 2) que la gent que hi assisteix té una única finalitat, parlar dels temes de l'ordre del dia, però cadascú amb una particularitat: tothom ho fa des de la seva percepció. És a dir, tots defensen els seus interessos.

Arribats a aquest punt. Quin son els incentius dels actors principals d'aquesta comunitat en la reunió? Els administradors de finques volen tractar tots els punts de l'ordre del dia i arribar a un acord el més ràpid possible, fer una bona feina per assegurar maximitzar els beneficis, la continuïtat en la seva gestió i resoldre tot el que se li planteja ja que segurament millorarà el seu prestigi i probablement augmentarà el número de clients a llarg termini. Els propietaris volen que s'aprovin els temes sempre i quan es tinguin en compte els seus interessos, volen que prevalguin els seus criteris per damunt de la resta, i volen que l'administrador atengui a les seves demandes. Finalment, els llogaters que no hi solen assistir, però que en alguns casos hi estan omnipresents al ser protagonistes dels conflictes que s'hi tracten, no tenen cap incentiu per assistir a les reunions o responsabilitzar-se per les qüestions comunitàries que afecten a la resta de veïns i a la comunitat. El seu incentiu és sentir-se el màxim satisfets a casa seva i a l’escala, conscients que les decisions les prenen els propietaris.

Aquesta diferència d’incentius entre uns i altres provoquen que al llarg del temps, i fruit de la convivència diària, apareguin factors i causes que predisposin i causin els conflictes que tots sabem que es donen en qualsevol comunitat: sorolls, problemes de convivència i de relació entre veïns, escales on la neteja esdevé motiu d’enfrontament, problemes amb animals domèstics, edificis on no es cuiden i no es respecten els elements comuns, blocking, etc. Com si d’una formula matemàtica es tractés, en les comunitats observem com s’hi barregen diferents factors i causes dels conflictes. Per aprendre a gestionar-los haurem de tenir en compte el grau de correlació entre les diferents variables que els generen, i sobretot serà indispensable esbrinar quin és el seu cost. Per fer-ho, hauríem de ser capaços d’abstreure’ns de la realitat objectiva que estem observant en qualsevol reunió de comunitat de veïns, i ser capaços de veure aquells petits detalls que passen desapercebuts a simple vista. En definitiva, analitzar la realitat subjectiva que se’ns escapa de les mans a simple vista o en queda oculta.

Una fórmula per fer-ho serà evitar allò que se’ns dóna tant bé a les persones i que a la mes mínima oportunitat fem. Em refereixo a actuar i a buscar d’entrada, sense una anàlisi exhaustiva, un mecanisme o procediment per resoldre el conflicte. En aquests casos només posarem un petit pedaç que a llarg termini serà l’excusa perquè sorgeixi un altre conflicte o es reprodueixi de nou. En el seu lloc, proposo fer-nos la pregunta correcte. Una pregunta o preguntes simples, però que ens permetin anar directament a l’objectiu, que no és un altre que el d’observar bé el conflicte des de l’altra banda del mirall, des del reflex que produeix el mirall de la nostra imatge i la dels altres. Aquell mirall que reflexa les emocions, que ens mostra nítidament el cost del conflicte, el rol de cadascú, els indicadors que ens permetran avaluar el grau de satisfacció, els incentius que estan en joc, les probabilitats en cada estadi del conflicte, la correlació entre diferents variables, i tots aquells petits detalls que sumats ens donen la fórmula exacte per resoldre la situació.

La diferència entre dues formes de resoldre el mateix conflicte és el grau d’observació de les dues realitats que es donen en un acte tan quotidià com és una reunió de comunitat de veïns. Si voleu aprendre a resoldre conflictes amb èxit heu de començar per fer-vos la pregunta adequada i estar disposat a veure reflexada la realitat des de tots els angles.