Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administradors de finques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administradors de finques. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 d’octubre del 2013

Les il·lusions com a motor de canvi

Quan un dia t'aixeques del llit ben aviat, vas al bany, et rentes les dents, et dutxes, et vesteixes amb la roba que tu mateix has escollit, et poses les sabates, agafes les claus, et disposes a treure el cotxe del garatge i ho fas recordant lo afortunat que ets al teballar a un lloc, et sents satisfet i feliç. Aquesta és la meva sensació des del 2009 quan vaig entrar a treballar al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. Aquell any, llegint una revista local de la Garrotxa vaig descobrir una oferta de feina. Em vaig presentar. Em vàren fer l'entrevista, i per alegria meva varen decidir contractar-me. A partir d'aquí tot va començar a canviar. 

Tot i així, sempre hi ha moments on pel que sigui -perquè no tens temps per pensar, perquè no ho valores prou, perquè no hi vols pensar, etc.- ho tens interioritzat però no ho expresses. Però avui, no és aquest dia sino que és un dia "somrient" on la il-lusió del primer dia torna a aflorir. Serà cosa de les emocions -allò que de petits no ens ensenyen o ensenyaven i has d'aprendre a mesura quan et fas gran- o de passar una de les millors èpoques de la meva vida -tinc una feina que m'estimo, tinc la sort de col·laborar en un postgrau que m'ha canviat la vida, tinc la millor de les companyies en aquesta aventura que és la vida, i aviat estic cridat a ser pare si tot va com esperem- però el cas és que aquesta he tornat a sentir que la pell s'em posava de gallina i la il-lusió del primer dia. Com aquell dia en el qual et fas conscient de la "felicitat". Aquell dia on observes els petits detalls que et regala la vida i on en una especie de pel·licula et passen pel cap aquells moments, persones e imatges que han marcat la teva personalitat.

La causa de tot això? Tres coses. Per una banda, una visita a una escola fantàstica de Figueres on, dintre de totes les coses que fan, procuren perquè aquesta sigui inclusiva. En poques paraules, és una d'aquelles escoles on l'aprenentatge dialogic entre les persones esdevè el lei motiv educatiu. Pensar en els altres per construir conjuntament allò que somiem. Per altra banda, la sensació d'aprenentatge que m'ha produit la meva feina aquesta setmana -però també els darrers temps- on a través d'algún cas complexe m'estic convertint en millor professional i més exigent amb la qualitat de servei que oferim. I per acabar, l'energia de disfrutar amb el que fem ha generat que en el postgrau de la UdG en resolució de conflictes públics i mediació comunitària estiguem tinguent molt bon feed back i bastants alumn@s amb ganes d'aprendre.

En definitiva, les il·lusions son un motor de canvi per aquells qui persegueixen millorar dia a dia. Puc dir, que he tingut la sort d'haver estat en el lloc i el moment adequat, i això a banda dels canvis que m'ha aportat a la meva vida m'ha permès conèixer a gent apassionada, compromesa, valenta, intel·ligent, extrovertida, crítica, reflexiva i el més important per mi -que estima la seva feina i el que fa- . Però això, no s'acaba aquí. Hi ha aventures que comencen i que segur que ens aportaran moltes coses. Precisament, això és el que tothom demana alguna vegada. Si em voleu fer cas i em voleu escoltar, només us diré una cosa: S'han d'intentar les coses. Perquè és quan ho proves que surten. Si algú em fa cas, m'agradaria que ens ho expliqués ;-)

dijous, 5 de setembre del 2013

La governabilitat en les comunitats de propietaris

Durant aquests últims anys he anat observant la feina que realitzen els administradors de finques i cal dir que és una professió que ha experimentat un gran canvi - vinculat als canvis socials del nostre entorn- respecte a uns anys enrere. Això m'ha portat a fer-me dues preguntes: 

1) Han passat de gestionar i administrar les comunitats a governar-les? 
2) Com és que en una època marcada per la crisi molts despatxos abans dedicats a la compra i venta de vivendes i altres de gestió de serveis hagin optat per introduïr la gestió de comunitats?

Aquestes dos preguntes em porten a pensar que hi ha tres aspectes importants a tenir en compte: En primer lloc, a l'administardor de finques li apareixen conflictes o problemes en la gestió del dia a dia que ha d'atendre per tal de donar un servei eficaç als seus administrats. En segon lloc, els administradors estan en un bon moment, tot i algun pal a la roda, per donar una empenta a la seva apassionant professió. I finalment, en tercer lloc, la professió de qualsevol administrador està molt vinculada a les persones, i és que qualsevol canvi en les seves vides acabarà afectant en última instància al seu entorn més immediat - la comunitat de propietaris on viuen-. 

En definitiva, i tenint en compte aquests tres aspectes, observem que les societats canvien i, per tant, els administradors de finques han de procurar canviar i introduir canvis que els permetin evolucionar i continuar sent competitius. Tot i així cal mencionar que els canvis generen conflictes, i és per això que un factor diferencial pels administradors esdevindrà la seva habilitat en la seva gestió. Al mateix temps, cal dir que si bé és cert que els administradors de finques son experts del canvi -tal com deia anteriorment, han desenvolupat durant molts anys una feina que ha anat experimentant canvis al llarg dels anys- també ho és que el paradigma ha canviat. Actualment, els administrats -els propietaris o clients- han passat de governar-se ells mateixos les comunitats de propietaris a deixar-ho en mans d’uns altres. Els administradors de finques. Això ha implicat que aquests hagin passat de gestionar bens immobles a gestionar conflictes i comunitats de propietaris amb el conseqüent cost econòmic que això representa.

Concretament,  , tal com es recull en l'estudi "El cost dels conflictes per als administradors de finques", el cost de dedicació que li representa a un administrador de la província de Girona - tenint en compte una mostra de 17 administradors de la província- puja a uns 45.000€ aproximadament. Això significa, que el fet d'assumir aquesta feina - la de gestió dels conflictes o problemes de la comunitat- li repercuteix en un cost anual bastant significatiu a l'administrador pel conjunt de finques que gestiona. 

Per tant, a simple vista, el canvi més important en la feina d'un administrador ha estat passar de la gestió a la governabilitat, i això ha implicat, 1) gestionar els conflictes o problemes que es donen en les comunitats de propietaris, 2) que es delegui als administradors de finques la responsabilitat total sobre el bon funcionament de la comunitat de propietaris, no tan sols de la gestió, 3) que es demana als administradors que s’ocupin de tot (reparacions, gestió econòmica, conflictes amb els veïns/es, morositat,etc), i 4) un increment del cost econòmic en el desenvolupament de la seva feina quotidiana.

Així doncs, i per acabar, el repte dels administradors de finques en els propers anys passa per esbrinar quina ha de ser la seva adaptació a aquests canvis i la manera en com tenen pensat afrontar-los. En aquests últims mesos s'estan destapant iniciatives molt interessants en noves tecnologies, com redconvive, la nova web de SmartFincas, o l'espai Wikifincas, però sota el meu punt de vista això esdevindrà insuficient si no es té en compte la innovació en la finalitat última de la professió: "l'atenció a les persones o administrats". Estem en moments diferents, i calen fer coses diferents, més enllà de la introducció de les noves tecnologies.


dijous, 6 de juny del 2013

Quan costa resoldre els conflictes

Quant costa resoldre els conflictes


Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
Si vostè és una de les persones que composen el 83% que tenen un habitatge en regim de propietat a Espanya, segons dades de l’Eurostat del 2010, aquest article li interessa. Per si no ho sabia, Espanya i Catalunya estan, en comparació amb altres països, en les mateixes xifres de propietaris de vivendes que Romania, Lituània, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Estònia, Letònia i molt per damunt de les del Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, França, Àustria, Alemanya- tots per sota del 70% – i Suïssa –aquesta última amb un 55,7% de lloguer-. Però qui realment traurà profit d’aquest article són els més 2.750 administradors de finques col·legiats de Catalunya. Per què?
Fa pocs dies hem presentat l’estudi “El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris. Cap un model més econòmic de la gestió dels conflictes”. Aquest és el primer treball a Catalunya en el que es xifren les despeses dels conflictes i de la seva gestió a les comunitats de propietaris per part dels administradors de finques.
Mentre que en altres països com, per exemple, els Estats Units es calculen aquests costos i l’impacte econòmic de la posada en marxa de les formules de la Resolució Alternativa de Conflictes en empreses i comunitats; a Catalunya, aquest estudi n’aporta les primeres dades.
L’esmentat treball xifra en més de 74.000 € de mitjana les despeses directes que han d’assumir els professionals de la gestió de finques a la demarcació de Girona per a diferents conflictes que apareixen en les comunitats de veïns. La dedicació en temps, la gestió de queixes i conflictes, i l’atenció telefònica són les activitats que generen major cost. Totes aquestes activitats tenen un caràcter permanent. A aquestes quantitats cal sumar els costos derivats de casos puntuals, com per exemple, la morositat i els conflictes amb llogaters que augmenten per l’increment d’impagats, un 60% els últims anys a Catalunya,  i de pisos en lloguer degut, entre d’altres, al descens d’un 21% de les rendes de Girona durant el 2012. Per a tot plegat, un professional de l’administració de finques dedica 7,2 hores de la jornada laboral. a la gestió de conflictes i un 40% de les comunitats administrades presenten conflictes habitualment.
I en aquesta situació què es pot fer?
D’entrada es recomana no deixar de gestionar-los com es fa fins ara, però tractant de modernitzar l’actuació amb la incorporació de sistemes i formules específiques de Gestió i Resolució Alternativa de conflictes. Aquestes processos s’han dissenyat i creat per i amb aquesta finalitat. A més tenen al darrera una història d’èxit i d’excel·lents resultats en molts altres àmbits socials i empresarials: al Estats Units s’ha constatat que un augment d’entre un 18% i un 22% d’aquestes habilitats en els treballadors facilita una millora de la productivitat de més d’un 40%; d’un 30% en la qualitat del servei, d’un 50% d’estalvi dels costos de producció i d’un increment del 20% de la satisfacció de l’organització. En conseqüència, aquestes són unes tècniques provades que poden complementar els sistemes actuals dels administradors de finques millorant els resultats.
Per últim, la incorporació d’aquests procediments en el dia a dia dota de més competències als administradors i propietaris, i si s’incorporen professionals de la gestió de conflictes en el bufet, repercuteix en la qualitat del servei i tot plegat sense un increment del preu cap al propietari, ja que el que s’aconsegueix amb aquests mecanismes específics i provats és reduir les despeses actuals de la gestió dels conflictes en euros i temps dels administradors en aquests assumptes, poden dedicar-los a altres qüestions.
Amb la Resolució i Gestió Alternativa de Conflictes, els conflictes troben solució i fent-ho de forma més econòmica de com es fa fins ara per parts dels administradors tant a curt termini, en l’assoliment d’acords sobre conflictes puntuals, com a mig i  llarg, generant consens entre els veïns i propietaris en els conflictes permanents.
Que es donen conflictes en les comunitats de veïns no és notícia, el que sí que ho és, i més en els temps que corren, és saber quant costa i poder donar-los resposta de forma sostinguda i sostenible, des del punt de vista econòmic i social, amb processos i procediments que puguin reduir aquesta despesa i incrementar la satisfacció dels propietaris.

dimecres, 15 de maig del 2013

La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns



L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha publicat recentment l'últim número de la seva Col·lecció Working Papers dedicat a la gestió del conflicte públic, en concret al cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns.
Working Paper

dijous, 7 de febrer del 2013

L'estudi del cost dels conflictes

L'estudi del cost dels conflictes per als administradors de finques
Transcripció de l'entrevista a Eduard Carrera a la Revista Consell (administradors de finques) de desembre de 2012.
Autora de l'entrevista: Emanuela Carmenati. Vicepresidenta del tribunal arbitral de Girona (TAG)




Eduard Carrera i Fossas, economista i conflictòleg, ha realitzat l'estudi "El cost dels conflictes pels administradors de finques: cap a un model més econòmic de resolució de conflictes" i ens parla sobre aquest tema. "Els conflictes costen a l'administrador de finques i als propietaris 74.280,58€ a l'any. Això vol dir que és temps per a nous models de gestió i de resolució de conflictes basats en la reducció del cost econòmic i emocional que aquests generen", sostè.





Emanuela Carmenati: Fa temps que predico la mediació no sols com a tècnica alternativa per se, sinó també, i sobretot, com una eina necessària per a l'administrador de finques. 

La conflictivitat creixent a la nostra societat troba òbviament el seu reflex també a les nostres comunitats de propietaris, que lluny de ser-ne alienes, en reben una bona part dels seus efectes negatius. Aquí és on trobem l'Administrador de Finques, que ha de fer front a un extra que li representa un sobreesforç tant en temps i dedicació com, sobretot, en una disciplina no inclosa en la prestació del servei pactat amb les comunitats, com és la de fer de mediador/ conciliador/ negociador i, per si això no fos prou, sense cap remuneració.

Tot i així l'administrador ho fa, perquè la pau social i la pacífica convivència en l'immoble que administra és un objectiu que assumeix honorant la seva professió. Però, ens hem mai parat a valorar el cost que aquesta tasca extra que assumeix amb generositat, representa a la butxaca directa dels nostres despatxos? En són conscients els clients? O tal vegada derivar el conflicte al professional especialitzat ha de ser la tendència en què ens hem d'anar adreçant?

L'Eduard Carrera ha realitzat un estudi molt interessant, amb la col·laboració del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona, i ens planteja més d'una reflexió. L'Eduard és economista, conflictòleg, docent, investigador en resolució de conflictes i coordinador del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Tímid, però alhora apassionat, tossut i extremadament treballador, ens deixa amb el seu estudi una valuosíssima reflexió.

Així doncs, no podíem deixar de donar visibilitat a la seva tasca, i per això ens hem adreçat directament a ell perquè ens introdueixi en la matèria.

Parlem de l'estudi “El cost dels conflictes pels administradors de finques: cap un model mes econòmic de resolució de conflictes” elaborat per a tu, Eduard Carrera, en el marc del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la UdG que dirigeix en Xavier Pastor. De que tracta l'estudi el cost dels conflictes?
L’estudi és un primer intent a Catalunya i crec que l’Estat Espanyol i fins i tot a nivell Europeu de quantificar el cost dels conflictes. L’estudi està aplicat al cost dels conflictes en l’àmbit dels administradors de finques de la província de Girona. L’objectiu ha estat realitzar una aproximació a la tipologia i quantificació de costos que sovint ha d’assumir un administrador de finques al gestionar problemes i/o conflictes en la seva comunitat.




Com sorgeix la idea d'analitzar-ho?
La idea surt en el marc del projecte de final de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG que em va tutoritzar el mateix director, en Xavier Pastor.  Vam detectar que era un àmbit a explorar ja que en el món de la gestió de conflictes sempre es parlava del procediment a aplicar, però mai del cost que aquests generen en les persones i els professionals que els aborden. Hi vam trobar que hi havia pocs estudis, però en canvi que hi havia moltes dades per explotar i més tenint en compte els temps actuals que vivim.

I com es fa un estudi d’aquestes característiques?
Es va optar per un estudi qualitatiu, a través de la realització d’entrevistes a 17 administradors de la província de Girona a través de la col·laboració del Col·legi d’Administradors de Finques de la Província de Girona (CAFGI). Calia conèixer primer la tipologia de conflictes i després veure i analitzar a fons quines eren les principals despeses per després extreure conclusions, una per una, d’aquestes converses tan interessants. Un cop realitzades les entrevistes, hem pogut constatar que els administradors no acaben de ser del tot conscients de les despeses en la gestió de conflictes associades a la seva feina i que en aquests moments més que administrar les finques, les acaben governant, amb els costos que comporta.

I com has fet el càlcul econòmic?
El càlcul econòmic l'he fet a partir de les transcripcions de les entrevistes i en base al que em responien els administradors entrevistats. Per tant és un cost que parteix de casos concrets i reals explicats des de l’experiència professional. Per fer-ho, durant mesos vaig estar analitzant cada tipus de conflicte en concret de cadascun dels administradors entrevistats i calculant el que costava en base a diferents variables que sorgien en les entrevistes com les hores, el preu hora, el temps de dedicació, i altres.  Això m'ha permès calcular el cost de molts conflictes i  fer una aproximació al cas d'un administrador típic.

Perquè als administradors de finques?
Les comunitats són el primer espai públic i l’administrador de finques és el primer agent encarregat en la majoria dels casos de gestionar allò que tenim més proper. Tothom viu en un pis, casa o urbanització. Per tant, consideràvem que és un espai on es produeix molta interacció entre diferents persones i, com a conseqüència, un lloc on els conflictes esdevenen part de la quotidianitat i d’una col·lectivitat.

I els administradors de finques gestionen conflictes?
Els administradors fan moltes feines, una d’elles la de gestionar problemes i/o conflictes. Tot i que moltes vegades no son del tot conscients que gestionen conflictes a diari, si que fer-ho entra o està especificat en les seves funcions. Son professionals que es troben en canvi permanent i amb diferents nivells i intensitat d’intervenció en els problemes i els conflictes de les comunitats: administrar, gestionar, resoldre, en un procés que ha evolucionat i encara té molt ha evolucionar.

I això?
Per molts administradors de finques ells gestionen problemàtiques, tot tipus. Però molts d’ells no tan sols gestionen problemes sinó conflictes. De fet la diferència és molt petita ja que parlem de conflicte quan el problema acaba afectant entre dues parts mínim. Per exemple, problema és quan hi ha un problemes d’aigua en un edifici. Conflicte ho seria si aquest problema es converteix en conflicte entre dos veïns. És a dir, el veí de baix es queixa perquè el veí de dalt té problemes d’aigua i no li dona la gana d’arreglar-ho. I en aquest punt l’administrador de finques sol passar a ser part implicada indirectament en el conflicte.

Quines son aquestes funcions que comentaves dels administradors de finques? Com és que han canviat?
Existeixen tres funcions clau que defineixen a l’administrador: servir, gestionar i governar. En un principi, fa temps, els administradors tenien la funció de servir als propietaris i gestionar els seus bens immobles. Però en l’actualitat els propietaris, ja no només volen que el seu administrador faci aquestes funcions, sinó que sovint li exigeixen que governi les comunitats i que ho facin bé, i ho fan degut a un canvi en els incentius que persegueix cadascú.

Com es que han acabat governant les comunitats de propietaris? A què es deu aquest canvi?
Com comentava es deu principalment al canvi en els incentius dels actors principals de la comunitat de propietaris. Quan una persona compra un pis no és conscient de la responsabilitat que comporta, ja que sota el seu punt de vista només està adquirint la seva propietat. En canvi la llei de la propietat horitzontal regula que els espais comunitaris també son seus. Espais que exigeixen comunicació, interacció, negociar, arribar a acords, interessos diferents amb prioritats diferents, etc.

Quins son els actors i quin paper juguen dintre la comunitat?
Els actors principals en una comunitat de propietaris son els propietaris, l’administrador de finques i els llogaters. Aquests tenen diferents incentius i això vol dir que la gent pretén aconseguir el que vol (tenir una comunitat més néta, amb menys problemes amb els veïns, sense problemes estructurals,...) i que s’atenguin les seves necessitats (que l’administrador estigui al seu servei, tenir un bon servei de neteja,..). Mentre que l’administrador espera obtenir el màxim benefici possible i maximitzar la satisfacció dels seus clients. Tot això fa probable que un dia o altre sorgeixin conflictes, amb el conseqüent cost que genera.

Hem estat parlant molt però encara no ho hem fet dels tipus de conflictes que es donen en les comunitats de propietaris.
Hem detectat dos tipus principals de conflictes, els “convivencials” i “els residencials”. Els primers es produeixen en comunitats de primera residència pels propietaris i per tant els conflictes que s’hi generen son a causa de la interacció de les persones i la convivència. En canvi en els segons on les comunitats estan formades per gent de 2a residència, la majoria de conflictes estan relacionats amb els llogaters.

Quin seria el rànquing principal de conflictes o quins son més importants?
Els més importants son els de relació entre veïns o propietaris, la morositat, els sorolls, la gestió o manteniment dels espais comuns, els generats per els promotors, el reconeixement professional i els generats per llogaters. Però el més preocupant és el blocking, ja que comporta un alt cost econòmic però també emocional per les persones que el pateixen.

I quin és el cost dels conflictes pels administradors de finques?
S’ha de dir que el cost calculat és una aproximació en base a unes variables tan sols econòmiques, i que segurament serà variable en funció de l’administrador de finques. Dit això, es pot afirmar que el cost dels conflictes pels administradors de finques ascendeix aproximadament en 74.280,58€ anuals. En alguns casos més en altres menys però cal dir, que la part més important de despesa econòmica és la que fa referència a la gestió i/o dedicació. És a dir, al procés.

Aquesta és una xifra bastant alta, a què es deu aquesta xifra?
Segurament aquesta xifra té una explicació en base a l’estructura i al procés que engeguen els administradors de finques quan es troben davant d’un problema i/o conflicte. El que és segur que respon a una sèrie de símptomes que s’han detectat en l’estudi i que es generen perquè fins fa ben poc un administrador no es plantejava que l’ introducció d’eines de resolució de conflictes li poguessin ser útils.

Quins son els processos actuals que aplica un administrador de finques?
Actualment els administradors de finques, en general, apliquen el mètode tradicional de l’acció-reacció. És a dir, quan es troben un problema i/o conflicte actuen en conseqüència buscant la millor alternativa. Tot i així, en molts casos hem trobat que els administradors de finques comencen a aplicar procediments de gestió alternativa de conflictes com la mediació. I la veritat que ho fan molt bé.

Te alternatives més econòmiques?  
Sempre s’han de trobar alternatives més econòmiques i l’estudi té aquesta finalitat. Si s’hi fixa el subtítol és cap a un model més econòmic de resolució de conflictes. La qüestió està en on poses la mirada, i volem aportar un nou paradigma en el món de la conflictologia. Sempre ens hem fixat en el procediment o eina per resoldre el conflicte i no hem parat mai atenció al que costa el conflicte. Doncs nosaltres ho hem començat a fer, perquè creiem que les persones responem a uns incentius i busquem sempre la màxima satisfacció. I és que coneix algú que vulgui viure en un conflicte permanent? Si troba algú li pot dir el que li costa i potser s’ho repensa.

Vostè està parlant de incloure procediments com la mediació per estalviar?
Seria una alternativa més, però vaig més enllà. Calen processos que impliquin als veïns, de generació de consens, per exemple, a través de l’elaboració de plans en les comunitats de propietaris que responguin a les necessitats que sorgeixen i puguin sorgir, i que tinguin com a base l’assoliment d’acords, de la satisfacció de les persones i la viabilitat econòmica.  

Moltes gràcies Eduard, crec que ens has mostrat una realitat que percebíem i de la que segurament valdrà la pena procedir a una profunda reflexió, tan cadascú particularment com en els nostres respectius despatxos, com a nivell col·lectiu. Esperem amb ànsia el teu pròxim treball.

diumenge, 9 de setembre del 2012

Davant del mirall d'una reunió de veïns


Davant del mirall d'una reunió de veïns


Observant una reunió de veïns des de davant del mirall podríem veure com la majoria de persones que hi participen, siguin organitzadors- administradors de finques, junta de propietaris, veïns, etc- o assistents, sempre focalitzen el seu temps i energia en els temes que ocupen l'ordre del dia, sense parar atenció a la resta de detalls tant o més importants que aquesta. Els rols que adquireix cadascú davant del grup, els incentius dels diferents actors, els factors i causes dels conflictes que a vegades es tracten o es generen, les variables i indicadors que tenen un alt percentatge de correlació en els conflictes, i les probabilitats de que la redacció de l'ordre del dia hagi generat expectatives o conflictes per si mateixa.


Podríem dir que les reunions de la comunitat de veïns són un reflex que alhora permet l’observació de la realitat objectiva d'una comunitat. Això vol dir: 1) que falta un anàlisi de la realitat subjectiva -aquesta té a veure amb la part emocional de les persones i la seva satisfacció-, i 2) que la gent que hi assisteix té una única finalitat, parlar dels temes de l'ordre del dia, però cadascú amb una particularitat: tothom ho fa des de la seva percepció. És a dir, tots defensen els seus interessos.

Arribats a aquest punt. Quin son els incentius dels actors principals d'aquesta comunitat en la reunió? Els administradors de finques volen tractar tots els punts de l'ordre del dia i arribar a un acord el més ràpid possible, fer una bona feina per assegurar maximitzar els beneficis, la continuïtat en la seva gestió i resoldre tot el que se li planteja ja que segurament millorarà el seu prestigi i probablement augmentarà el número de clients a llarg termini. Els propietaris volen que s'aprovin els temes sempre i quan es tinguin en compte els seus interessos, volen que prevalguin els seus criteris per damunt de la resta, i volen que l'administrador atengui a les seves demandes. Finalment, els llogaters que no hi solen assistir, però que en alguns casos hi estan omnipresents al ser protagonistes dels conflictes que s'hi tracten, no tenen cap incentiu per assistir a les reunions o responsabilitzar-se per les qüestions comunitàries que afecten a la resta de veïns i a la comunitat. El seu incentiu és sentir-se el màxim satisfets a casa seva i a l’escala, conscients que les decisions les prenen els propietaris.

Aquesta diferència d’incentius entre uns i altres provoquen que al llarg del temps, i fruit de la convivència diària, apareguin factors i causes que predisposin i causin els conflictes que tots sabem que es donen en qualsevol comunitat: sorolls, problemes de convivència i de relació entre veïns, escales on la neteja esdevé motiu d’enfrontament, problemes amb animals domèstics, edificis on no es cuiden i no es respecten els elements comuns, blocking, etc. Com si d’una formula matemàtica es tractés, en les comunitats observem com s’hi barregen diferents factors i causes dels conflictes. Per aprendre a gestionar-los haurem de tenir en compte el grau de correlació entre les diferents variables que els generen, i sobretot serà indispensable esbrinar quin és el seu cost. Per fer-ho, hauríem de ser capaços d’abstreure’ns de la realitat objectiva que estem observant en qualsevol reunió de comunitat de veïns, i ser capaços de veure aquells petits detalls que passen desapercebuts a simple vista. En definitiva, analitzar la realitat subjectiva que se’ns escapa de les mans a simple vista o en queda oculta.

Una fórmula per fer-ho serà evitar allò que se’ns dóna tant bé a les persones i que a la mes mínima oportunitat fem. Em refereixo a actuar i a buscar d’entrada, sense una anàlisi exhaustiva, un mecanisme o procediment per resoldre el conflicte. En aquests casos només posarem un petit pedaç que a llarg termini serà l’excusa perquè sorgeixi un altre conflicte o es reprodueixi de nou. En el seu lloc, proposo fer-nos la pregunta correcte. Una pregunta o preguntes simples, però que ens permetin anar directament a l’objectiu, que no és un altre que el d’observar bé el conflicte des de l’altra banda del mirall, des del reflex que produeix el mirall de la nostra imatge i la dels altres. Aquell mirall que reflexa les emocions, que ens mostra nítidament el cost del conflicte, el rol de cadascú, els indicadors que ens permetran avaluar el grau de satisfacció, els incentius que estan en joc, les probabilitats en cada estadi del conflicte, la correlació entre diferents variables, i tots aquells petits detalls que sumats ens donen la fórmula exacte per resoldre la situació.

La diferència entre dues formes de resoldre el mateix conflicte és el grau d’observació de les dues realitats que es donen en un acte tan quotidià com és una reunió de comunitat de veïns. Si voleu aprendre a resoldre conflictes amb èxit heu de començar per fer-vos la pregunta adequada i estar disposat a veure reflexada la realitat des de tots els angles.