Aparentment incompatible

Article publicat al diari de Girona el dimarts 18 de febrer de 2014
Autors: Xavier Pastor i Eduard Carrera

Avui dimarts a la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, participem en un debat organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya per parlar de les repercussions que provoquen les activitats d'oci nocturn a la ciutat i concretament del soroll ocasionat que molesta les persones que dormen.


D'entrada, com a conflicte, sembla que els interessos dels que, d'una banda, volen fer negoci i gaudir de la nit passant-ho bé -els propietaris i usuaris dels locals d'oci- i, de l'altra, aquells que pateixen els sorolls associats a aquesta activitat -els veïns que volen dormir- siguin aparentment incompatibles, i més si es donen en un mateix espai i en un moment en el que generalment preval el descans.
En aquest debat, entenem que hem estat cridats a parlar des de la prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Enfront d'aquesta situació, ens tocarà explicar i mostrar com aquests interessos aparentment incompatibles es poden superar si les persones, organitzacions i institucions implicades i afectades es comprometen i participen en processos per abordar i tractar el conflicte afavorint les condicions per trobar acords i generar consensos que satisfacin totes les parts. 


Així, de què parlarem a la xerrada d'avui? Bàsicament presentarem 7 idees i elements clau per a superar aquest tipus de situacions, tenint en compte que la realitat avala que aquests plantejaments ofereixen resultats.


Quines són aquestes 7 idees clau? De forma molt resumida, quasi telegràfica, ja que del que es tracta és que vinguin a l'acte i ens escoltin: 1) Tenir clar que estem davant d'un conflicte i que si no l'abordem, el que segur que pot passar és que cada vegada sigui més difícil tractar-lo, ja que les posicions estaran més allunyades; 2) És tan important el motiu que l'ha generat com els comportaments i els processos seguits per solucionar-lo. La realitat ens diu que quan més poder tenen les persones per parlar del problema i de la forma de fer-ho, més possibilitats hi ha de solució; 3) Un conflicte és i varia en funció de les seves característiques. No és exactament igual si es produeix en una ciutat que en un entorn rural. Ni tampoc si estem parlant d'un problema de carrers o de serveis socials; 4) No sorgeix de la nit al dia. Malgrat que estem acostumats a percebre-ho així pels mitjans de comunicació. Hi ha un històric, un abans i un després. Cal que passin coses que allunyen les posicions dels uns i dels altres i dificulten el diàleg per l'aparició del conflicte. En conseqüència, per solucionar-ho, n'hauran de passar unes altres, acostar-se per parlar; 5) Hi ha més actors dels que aparentment creiem amb capacitat de problematitzar i resoldre la situació: els implicats, els afectats i els interessats. És primordial identificar-los i fer-los participar; 6) Cal passar de les posicions a favor o en contra d'una o altra cosa, i aconseguir que tothom expliqui els seus interessos, només així es podran trobar els punts en comú; i 7) Es fa necessari dissenyar i posar en marxa un procés i un espai de diàleg integrador, específic i continu sobre el problema, un pacte (un compromís), un pla (amb actuacions a curt, mig i llarg termini), que integri i faci compatible les necessitats dels uns i altres i fomenti la creació d'alternatives adequades per al lloc o àmbit del conflicte. 


Portar a la pràctica aquest treball no és fàcil, però com totes les activitats humanes és possible. Si a tot el que hem dit, s'afegeix una actitud positiva i es té un pla, no només s'assoleixen solucions satisfactòries, sinó que a més es mantenen en el temps.

Una exepriència de treball en comunitats veïnals

L’evolució de la societat, a causa dels canvis socials que s’estan produint darrerament, comporta a tots els que tenim responsabilitats professionals i socials a emprendre actuacions conjuntes que impliquin decididament als propietaris de les comunitats, especialment pel què fa als espais comunitaris, als problemes de convivència i a l’increment de la morositat.

És per això, que a iniciativa de l’Ajuntament d’Olot, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i l’ Oficina Local d’Habitatge, en col·laboració amb 6 administradors de finques de la ciutat – Garrotxa Activa, Aulinas, Finques Gestió Patrimonial, Cambra de la propietat urbana d’Olot, Garcia Borràs i Cubus- i els presidents de les comunitats de veïns d’Olot, s’han portat a terme diverses actuacions amb el convenciment que treballant junts, els avantatges es multipliquen. Una d’elles, ha estat l’elaboració i edició d’un pòster conjuntament amb l’escola d’art, a partir de diferents reunions amb els administradors, on s’hi recullen aquelles coses que cal evitar en una comunitat de veïns.

“Aquestes reunions, permeten ser un punt de trobada des de les diferents empreses que treballen al sector, i compartir experiències i coneixement, que en definitiva permeten enriquir el servei que oferim. Hi ha problemes o situacions que tenen un punt de transversalitat a tota la ciutat i certament una mirada conjunta i global pot aportar més eines per a la solució d’aquestes situacions.”

Albert Garcia. Garcia Borràs Advocats i Assessors.

Per tant, a partir d’una idea – construir un pòster entre tots- ha sorgit la possibilitat de compartir experiències i coneixement entre els diferents agents de la ciutat que treballen en comunitats de veïns, i amb una finalitat concreta: conscienciar i responsabilitzar als propietaris de que cal tenir cura d’aquells espais que els veïns comparteixen. En definitiva, és una eina a disposició dels administradors i que pretén donar un pas més en les preguntes habituals dels veïns. Què significa conviure en un bloc de pisos? Quins són els deures i obligacions? Com fomentar el coneixement i el respectes entre veïns/es? Com millorar la convivència?. Nosaltres, després d’un any en el que hem estat dissenyant aquest pòster, creiem que els problemes d’uns veïns/es concrets, són els problemes de tota la comunitat on viuen, i per tant entre tots ens hem de conscienciar d’allò comú, d’allò que compartim.

Entre els objectius principals que tenim els administradors de finques hi ha el d’intentar mantenir la bona convivència entre la diversitat de veïns o fins i tot millorar-la. Amb la realització d’aquest pòster, eduquem els veïns i s’aclareixen conceptes de forma gràfica, amb la qual cosa s’aconsegueix atacar els problemes des de l’arrel, minimitzant-los, en benefici de tota la comunitat (veïns, administrador i administració).

Joan Planadecursach. CuBuS

Dit això, som conscients que amb un pòster no arreglarem el món. Queda molt camí per recórrer i molta feina per fer, però estem contents del camí traçat fins el moment i dels objectius aconseguits entre tots. Un bon exemple d’això, son les dues trobades realitzades amb els presidents per compartir problemes, experiències i solucions a dificultats concretes i amb què es troben habitualment a la seva comunitat, l’edició i divulgació del pòster “consells per una bona convivència”, i d’altres actuacions realitzades des del 2009. Però això potser us ho expliquem un altre dia. Avui, ens quedem amb la idea que contribuir a millorar el dia a dia de les comunitats de propietaris és responsabilitat de tots. Olot és sensible en aquesta qüestió i el temps li va donant la raó.

“Des de Garrotxa Activa valorem positivament el que s’està fent, ens agrada contribuir-hi activament en el projecte i sentir-nos recolzats. Cada dia més, notem la implicació dels presidents i propietaris, fruit d’un treball honest on cadascú assumeix la seva responsabilitat i ajuda a l’altre, sense protagonismes individuals, on l’èxit o el fracàs és col·lectiu i compartit.”

Enric Plana. Garrotxa Activa

Finalment, ens agradaria poder transmetre la il·lusió que ens fa haver participat del procés de disseny del pòster “En una comunitat de veïns, cal evitar...” i agrair la implicació de l’escola d’art i superior de disseny d’Olot, de l’Albert Ruscalleda per haver-ho fet possible, i especialment a la Roser Matas per la seva bona feina en el disseny. Com va dir un dia Mandela, “tot sembla impossible, fins que es fa”.

Escrit elaborat per Garrotxa Activa, Aulinas Assessors, Garcia Borràs Advocats i Assessors, Finques Gestió Patrimonial, Cambra de la propietat urbana d’Olot i CuBus.

Fotos: pòster “En una comunitat de veïns, cal evitar...” elaborat per Roser Matas.

Les il·lusions com a motor de canvi

Quan un dia t'aixeques del llit ben aviat, vas al bany, et rentes les dents, et dutxes, et vesteixes amb la roba que tu mateix has escollit, et poses les sabates, agafes les claus, et disposes a treure el cotxe del garatge i ho fas recordant lo afortunat que ets al teballar a un lloc, et sents satisfet i feliç. Aquesta és la meva sensació des del 2009 quan vaig entrar a treballar al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. Aquell any, llegint una revista local de la Garrotxa vaig descobrir una oferta de feina. Em vaig presentar. Em vàren fer l'entrevista, i per alegria meva varen decidir contractar-me. A partir d'aquí tot va començar a canviar. 

Tot i així, sempre hi ha moments on pel que sigui -perquè no tens temps per pensar, perquè no ho valores prou, perquè no hi vols pensar, etc.- ho tens interioritzat però no ho expresses. Però avui, no és aquest dia sino que és un dia "somrient" on la il-lusió del primer dia torna a aflorir. Serà cosa de les emocions -allò que de petits no ens ensenyen o ensenyaven i has d'aprendre a mesura quan et fas gran- o de passar una de les millors èpoques de la meva vida -tinc una feina que m'estimo, tinc la sort de col·laborar en un postgrau que m'ha canviat la vida, tinc la millor de les companyies en aquesta aventura que és la vida, i aviat estic cridat a ser pare si tot va com esperem- però el cas és que aquesta he tornat a sentir que la pell s'em posava de gallina i la il-lusió del primer dia. Com aquell dia en el qual et fas conscient de la "felicitat". Aquell dia on observes els petits detalls que et regala la vida i on en una especie de pel·licula et passen pel cap aquells moments, persones e imatges que han marcat la teva personalitat.

La causa de tot això? Tres coses. Per una banda, una visita a una escola fantàstica de Figueres on, dintre de totes les coses que fan, procuren perquè aquesta sigui inclusiva. En poques paraules, és una d'aquelles escoles on l'aprenentatge dialogic entre les persones esdevè el lei motiv educatiu. Pensar en els altres per construir conjuntament allò que somiem. Per altra banda, la sensació d'aprenentatge que m'ha produit la meva feina aquesta setmana -però també els darrers temps- on a través d'algún cas complexe m'estic convertint en millor professional i més exigent amb la qualitat de servei que oferim. I per acabar, l'energia de disfrutar amb el que fem ha generat que en el postgrau de la UdG en resolució de conflictes públics i mediació comunitària estiguem tinguent molt bon feed back i bastants alumn@s amb ganes d'aprendre.

En definitiva, les il·lusions son un motor de canvi per aquells qui persegueixen millorar dia a dia. Puc dir, que he tingut la sort d'haver estat en el lloc i el moment adequat, i això a banda dels canvis que m'ha aportat a la meva vida m'ha permès conèixer a gent apassionada, compromesa, valenta, intel·ligent, extrovertida, crítica, reflexiva i el més important per mi -que estima la seva feina i el que fa- . Però això, no s'acaba aquí. Hi ha aventures que comencen i que segur que ens aportaran moltes coses. Precisament, això és el que tothom demana alguna vegada. Si em voleu fer cas i em voleu escoltar, només us diré una cosa: S'han d'intentar les coses. Perquè és quan ho proves que surten. Si algú em fa cas, m'agradaria que ens ho expliqués ;-)

La governabilitat en les comunitats de propietaris

Durant aquests últims anys he anat observant la feina que realitzen els administradors de finques i cal dir que és una professió que ha experimentat un gran canvi - vinculat als canvis socials del nostre entorn- respecte a uns anys enrere. Això m'ha portat a fer-me dues preguntes: 

1) Han passat de gestionar i administrar les comunitats a governar-les? 
2) Com és que en una època marcada per la crisi molts despatxos abans dedicats a la compra i venta de vivendes i altres de gestió de serveis hagin optat per introduïr la gestió de comunitats?

Aquestes dos preguntes em porten a pensar que hi ha tres aspectes importants a tenir en compte: En primer lloc, a l'administardor de finques li apareixen conflictes o problemes en la gestió del dia a dia que ha d'atendre per tal de donar un servei eficaç als seus administrats. En segon lloc, els administradors estan en un bon moment, tot i algun pal a la roda, per donar una empenta a la seva apassionant professió. I finalment, en tercer lloc, la professió de qualsevol administrador està molt vinculada a les persones, i és que qualsevol canvi en les seves vides acabarà afectant en última instància al seu entorn més immediat - la comunitat de propietaris on viuen-. 

En definitiva, i tenint en compte aquests tres aspectes, observem que les societats canvien i, per tant, els administradors de finques han de procurar canviar i introduir canvis que els permetin evolucionar i continuar sent competitius. Tot i així cal mencionar que els canvis generen conflictes, i és per això que un factor diferencial pels administradors esdevindrà la seva habilitat en la seva gestió. Al mateix temps, cal dir que si bé és cert que els administradors de finques son experts del canvi -tal com deia anteriorment, han desenvolupat durant molts anys una feina que ha anat experimentant canvis al llarg dels anys- també ho és que el paradigma ha canviat. Actualment, els administrats -els propietaris o clients- han passat de governar-se ells mateixos les comunitats de propietaris a deixar-ho en mans d’uns altres. Els administradors de finques. Això ha implicat que aquests hagin passat de gestionar bens immobles a gestionar conflictes i comunitats de propietaris amb el conseqüent cost econòmic que això representa.

Concretament,  , tal com es recull en l'estudi "El cost dels conflictes per als administradors de finques", el cost de dedicació que li representa a un administrador de la província de Girona - tenint en compte una mostra de 17 administradors de la província- puja a uns 45.000€ aproximadament. Això significa, que el fet d'assumir aquesta feina - la de gestió dels conflictes o problemes de la comunitat- li repercuteix en un cost anual bastant significatiu a l'administrador pel conjunt de finques que gestiona. 

Per tant, a simple vista, el canvi més important en la feina d'un administrador ha estat passar de la gestió a la governabilitat, i això ha implicat, 1) gestionar els conflictes o problemes que es donen en les comunitats de propietaris, 2) que es delegui als administradors de finques la responsabilitat total sobre el bon funcionament de la comunitat de propietaris, no tan sols de la gestió, 3) que es demana als administradors que s’ocupin de tot (reparacions, gestió econòmica, conflictes amb els veïns/es, morositat,etc), i 4) un increment del cost econòmic en el desenvolupament de la seva feina quotidiana.

Així doncs, i per acabar, el repte dels administradors de finques en els propers anys passa per esbrinar quina ha de ser la seva adaptació a aquests canvis i la manera en com tenen pensat afrontar-los. En aquests últims mesos s'estan destapant iniciatives molt interessants en noves tecnologies, com redconvive, la nova web de SmartFincas, o l'espai Wikifincas, però sota el meu punt de vista això esdevindrà insuficient si no es té en compte la innovació en la finalitat última de la professió: "l'atenció a les persones o administrats". Estem en moments diferents, i calen fer coses diferents, més enllà de la introducció de les noves tecnologies.

Curs "Fonaments en Resolució de Conflictes. Anàlisi i Intervenció"

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Organització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Professors:  Xavier Pastor i Eduard Carrera
Horari: ONLINE (1 tema per setmana)
Data d'inici: 18 d'octubre de 2013
Data de finalització: 18 de novembre de 2013
Número d'hores: 12 hores
Preu: 120 €

Un mundo lleno de oportunidades

Andando por cualquier rincón, observando lo que te rodea y estando atento a los pequeños detalles puedes distinguir que una coordenada básica en la vida de las personas son los conflictos. Quizás, empujados por el contexto actual donde la crisis económica, de valores, la falta de trabajo y oportunidades-los más grandes pero también los más jóvenes-, la crisis del estado del bienestar, y sobre todo la incertidumbre nos dotan de un seguido de experiencia negativas que nos llevan a pensar en negativo. En otras palabras, se convierte en el más normal del mundo el hecho de dejarnos llevar por el pesimismo. Pero la realidad es que el conflicto es algo positivo, indica que se está produciendo un cambio y este necesariamente no es peor sino que se produce ante las necesidades de los seres humanos de avanzar y sobreponerse a las dificultades.

Todo esto no es nuevo, a lo largo de la historia las hipótesis pesimistas se han entrelazado con aquellas hipótesis más positivistas, produciendo diferentes teorías y debates que han terminado por provocar épocas donde predominaban unas u otras. ¿Cuál es pues, la verdad? Desde mi punto de vista no me centraría en qué es mejor, sino con aquella con la que cada uno se encuentra más cómodo o nos permite avanzar. Para mí, es importante tener la certeza de que las cosas siempre pueden mejorar y que los conflictos se producen por cambios o retos que nos aparecen en nuestra vida cotidiana. Detrás de todo ello nos espera un mundo lleno de oportunidades. Por el contrario, si nos centramos en que todo puede ir a peor, nos adentraremos en un mundo lleno de sombras y penumbras en el que cualquier cosa que hagamos nos perjudicará enormemente. Esto provocará que veamos demonios en nuestro entorno, y que aquellas personas que pasan por nuestra vida en ese instante concreto las vemos distorsionadas y percibimos que nos quieren hacer daño.

Dicho esto, en las últimas semanas he descubierto dos noticias que me demuestran que el cada día surgen oportunidades, ya veces cuando menos las esperas. Por un lado, las últimas semanas en los periódicos se comenta que Israel y Palestina están poniendo en marcha otro proceso negociador. Este conflicto arrastra un pedazo de historia que condiciona fuertemente cualquier negociación, por mucho que la mejor de las voluntades sea la que aparece en los titulares de los periódicos - Israel y Palestina se sientan para negociar el fin del conflicto - y parezca que esta vez si que es la buena. Mi experiencia me dice, que deberán cambiar muchas cosas para que realmente esto sea así. Quizás esto refleja un punto de vista pesimista pero nada más lejos de la realidad, ya que el simple hecho de que estos dos actores - Israel y Palestina-se sienten uno frente al otro ya es de por sí una oportunidad inmensa. ¿Qué pasaría si por arte de magia surge la posibilidad de que se resuelva este conflicto? Según los periódicos no sería una idea disparatada. Por otra parte, hace pocos días surgió en la prensa la noticia de que en Bangladesh se están haciendo muchos esfuerzos para erradicar la pobreza del País. Esto no ha ocurrido, pero sí que ha evolucionado de manera espectacular. Incluso han sorprendido a las Naciones Unidas, aunque estas fueron la institución encargada de redactar los Objetivos del Milenio que perseguían precisamente la erradicación de la pobreza, y que marcaba el rumbo a seguir aquellos países que tenían en común esta problemática. Imaginaos si eso no es magia. Una institución que marca unos objetivos, y que se sorprende de que alguien se aproxime, aunque sea de lejos.

Esto me lleva a reforzar aún más la idea de que vivimos en un mundo lleno de oportunidades, y que sólo falta que cambiamos la mirada con la que observamos la realidad. Los conflictos, si sabemos gestionarlos, devendrán oportunidades para avanzar a un futuro mejor. Sólo hace falta paciencia, formación y voluntad. Hacer cosas diferentes a las que estamos acostumbrados.

Un món ple d'oportunitats

Caminant per qualsevol racó, observant el que t'envolta, i estant atent als petits detalls pots distingir com una coordenada bàsica en la vida de les persones son els conflictes. Potser, empesos per el context actual on la crisi econòmica, de valors, la manca de feina i oportunitats -pels més grans però també pels més joves- , la crisi de l'estat del benestar, i sobretot la incertesa ens doten d'un seguit d'esperiències negatives que ens porten a pensar en negatiu. En altres paraules, esdevé el més normal del món el fet de deixar-nos emportar per el pessimisme. Però la realitat és que el conflicte és quelcom positiu, indica que s'està produint un canvi i aquest necessariament no és a pitjor sino que es produeix davant la necessitats dels essers humans d'avançar i sobreposar-se a les dificultats. 

Tot això no és nou, al llarg de la història les hipotesis pessimistes s'han entrellaçat amb aquelles hipotesis més positivistes, produint diferents teories i debats que han acabat per provocar èpoques on predominaven unes o altres. Quina és doncs, la veritat? Des del meu punt de vista no em centraria en quina és millor, sino amb aquella amb la qual cadascú es troba més comode o ens permet avançar. Per mi, és important tenir la certessa que les coses sempre poden millorar i que els conflictes es produeixen per canvis o reptes que ens apareixen en la nostra vida quotidiana. Darrera de tot plegat ens hi espera un món ple d'oportunitats. Per contra, si ens centrem en què tot pot anar a pitjor, ens endinsarem en un món ple d'ombres i penombres en el qual qualsevol cosa que fem ens perjudicarà enormement. Això provocarà que veiem dimonis en el nostre entorn, i que aquelles persones que passen per la nostra vida en aquell instant concret les veiem distorsionades i percebem que ens volen fer mal.

Dit això, en les últimes setmanes he descobert dues notícies que em demostren que el cada dia sorgeixen oportunitats, i a vegades quan menys les esperes. Per una banda, les últimes setmanes als diaris es comenta que Israel i Palestina estan engegant un altra procés negociador. Aquest conflicte arrossega un tros d'història que condiciona enormament qualsevol negociació, per molt que la millor de les voluntats sigui la que apareix en els titulars dels diaris - Israel i Palestina s'asseuen per negociar la fi del conflicte - i sembli que aquesta vegada si que és la bona. La meva experiència em diu, que hauràn de canviar moltes coses perquè realment això sigui així. Potser això reflecteix un punt de vista pessimista però res més lluny de la realitat, ja que el simple fet que aquests dos actors - Israel i Palestina- s'asseguin un davant de l'altra ja és per si mateix una oportunitat inmensa. Què passaria si per art de màgia sorgeix la possibilitat de que es resolgui aquest conflicte? Segons els diaris no seria una idea disparatada. Per altra banda, fa pocs dies va sorgir a la premsa la notícia que a Bangladesh s'estan fent molts esforços per erradicar la pobresa del País. Això no ha passat, però si que ha evolucionat de manera espectacular. Fins i tot han sorprès a les Nacions Unides, tot i que aquestes foren la institució encarregada de redactar els Objectius del Mileni que perseguien precisament l'erradicació de la pobressa, i que marcava el rumb a seguir aquells països que tenien en comú aquesta problemàtica. Imagineu-vos si això no és màgia. Una institució que marca uns objectius, i que es sorprèn de que algú s'hi aproximi, encara que sigui de lluny. 

Això em porta a reforçar-me en la meva idea de que vivim en un món ple d'oportunitats, i que només falta que canviem la mirada amb la qual observem la realitat. Els conflictes, si sabem gestionar-los, esdevindran oportunitats per avançar a un futur millor. Només cal paciència, formació i voluntat. Fer coses diferents a les que estem acostumats.