Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conflicte públic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conflicte públic. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de febrer del 2016

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

El dilluns 18 de gener a la diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “promovent la convivència veïnal als municipis” on s’acostumen a presentar els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la província de Barcelona. En aquest marc, ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals.

En aquest sentit i per començar es destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat, i que predisposa a una mirada des del model impositiu de la gestió de conflictes. És a dir, una mirada que tendeix a veure el conflicte com a negatiu i que acostuma a personalitzar els problemes en les persones. Dit això, però quines son aquestes visions?

·       Per una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
·       Per altra banda, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes.

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que: 1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes. 2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014). 3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.

Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.

En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.


Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.

diumenge, 23 de febrer del 2014

Aparentment incompatible

Article publicat al diari de Girona el dimarts 18 de febrer de 2014
Autors: Xavier Pastor i Eduard Carrera

Avui dimarts a la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, participem en un debat organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya per parlar de les repercussions que provoquen les activitats d'oci nocturn a la ciutat i concretament del soroll ocasionat que molesta les persones que dormen.


D'entrada, com a conflicte, sembla que els interessos dels que, d'una banda, volen fer negoci i gaudir de la nit passant-ho bé -els propietaris i usuaris dels locals d'oci- i, de l'altra, aquells que pateixen els sorolls associats a aquesta activitat -els veïns que volen dormir- siguin aparentment incompatibles, i més si es donen en un mateix espai i en un moment en el que generalment preval el descans.
En aquest debat, entenem que hem estat cridats a parlar des de la prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Enfront d'aquesta situació, ens tocarà explicar i mostrar com aquests interessos aparentment incompatibles es poden superar si les persones, organitzacions i institucions implicades i afectades es comprometen i participen en processos per abordar i tractar el conflicte afavorint les condicions per trobar acords i generar consensos que satisfacin totes les parts. 


Així, de què parlarem a la xerrada d'avui? Bàsicament presentarem 7 idees i elements clau per a superar aquest tipus de situacions, tenint en compte que la realitat avala que aquests plantejaments ofereixen resultats.


Quines són aquestes 7 idees clau? De forma molt resumida, quasi telegràfica, ja que del que es tracta és que vinguin a l'acte i ens escoltin: 1) Tenir clar que estem davant d'un conflicte i que si no l'abordem, el que segur que pot passar és que cada vegada sigui més difícil tractar-lo, ja que les posicions estaran més allunyades; 2) És tan important el motiu que l'ha generat com els comportaments i els processos seguits per solucionar-lo. La realitat ens diu que quan més poder tenen les persones per parlar del problema i de la forma de fer-ho, més possibilitats hi ha de solució; 3) Un conflicte és i varia en funció de les seves característiques. No és exactament igual si es produeix en una ciutat que en un entorn rural. Ni tampoc si estem parlant d'un problema de carrers o de serveis socials; 4) No sorgeix de la nit al dia. Malgrat que estem acostumats a percebre-ho així pels mitjans de comunicació. Hi ha un històric, un abans i un després. Cal que passin coses que allunyen les posicions dels uns i dels altres i dificulten el diàleg per l'aparició del conflicte. En conseqüència, per solucionar-ho, n'hauran de passar unes altres, acostar-se per parlar; 5) Hi ha més actors dels que aparentment creiem amb capacitat de problematitzar i resoldre la situació: els implicats, els afectats i els interessats. És primordial identificar-los i fer-los participar; 6) Cal passar de les posicions a favor o en contra d'una o altra cosa, i aconseguir que tothom expliqui els seus interessos, només així es podran trobar els punts en comú; i 7) Es fa necessari dissenyar i posar en marxa un procés i un espai de diàleg integrador, específic i continu sobre el problema, un pacte (un compromís), un pla (amb actuacions a curt, mig i llarg termini), que integri i faci compatible les necessitats dels uns i altres i fomenti la creació d'alternatives adequades per al lloc o àmbit del conflicte. 



Portar a la pràctica aquest treball no és fàcil, però com totes les activitats humanes és possible. Si a tot el que hem dit, s'afegeix una actitud positiva i es té un pla, no només s'assoleixen solucions satisfactòries, sinó que a més es mantenen en el temps.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Curs "Fonaments en Resolució de Conflictes. Anàlisi i Intervenció"

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.



Fundació UdGOrganització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Professors:  Xavier Pastor i Eduard Carrera
Horari: ONLINE (1 tema per setmana)
Data d'inici: 18 d'octubre de 2013
Data de finalització: 18 de novembre de 2013
Número d'hores: 12 hores
Preu: 120 €

dissabte, 9 de febrer del 2013

Curs ONLINE de Gestió de Conflictes i les organitzacions del Tercer Sector


Curs ONLINE de Gestió de Conflictes i les organitzacions del Tercer Sector



Des del 22 de febrer al 22 de març d'enguany, s'ofereix la 4a edició d'aquest curs del mòdul 5 del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics dedicat a la Gestió de Conflictes a les organitzacions del Tercer Sector (associacions, fundacions i entitats de voluntariat).

Curs de gestió de conflictes a les entitatsFinalitat
Es tracta d'un curs online d'aproximació a les funcions i paper de les entitats en la gestió del conflicte públic, i de prevenció i resolució dels conflictes que afecten a aquestes entitats.





Objectius
- Aconseguir unes competències bàsiques i pràctiques per l’abordatge, tractament i gestió de conflictes en general.
- Dotar-se d’unes estratègies i habilitats per a la seva aplicació en els conflictes que es donen i afecten a les organitzacions del tercer sector, en funció de les seves característiques, i en la interacció amb altres institucions i agents públics i privats.

Programa
1. Aproximació i anàlisi del conflicte
2. Acció pública col·lectiva i funcions socials
3. La gestió de conflictes al tercer sector
4. Tercer Sector i Administració. La gestió de la col·laboració
5. Tercer Sector i les seves lògiques de funcionament


Professors:

Xavier PastorXavier Pastor
Llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en resolució de conflictes. Director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Ha estat Coordinador del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat. Autor de la "Guia Pràctica de la Gestió de Conflictes a les entitats del teixit associatiu i de voluntariat"



Jordi GusiJordi Gusi
Llicenciat en Economia a la Universitat de Barcelona i Màster en Funció Gerencial d'ONGD d'ESADE. Professor del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Desenvolupa tasques de consultoria i assessoria a Tandem Social. Gerent d'ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social.



Fitxa del curs
Organització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Data d'inici: 22 de febrer
Data de finalització: al 22 de març 

Horari: ONLINE (1 tema x setmana)
Matrícula: Fundació UdG
Lloc de realització: campus online de la Universitat de Girona
Preu: 150 €

dimecres, 2 de gener del 2013

Els costos del conflicte


Aquest dies hem sabut quin ha estat el cost del conflicte dels "cogombres": 227 milions de €. Aquests milions són les compensacions per les pèrdues derivades de la incapacitat de vendre i emmagatzemar la collita de cogombres bàsicament espanyols, a causa de les declaracions de la senadora de sanitat d'Hamburg Sra. Cornelia Prüfer-Stoks el maig passat.
 
El conflicte es dóna com a resultat de les declaracions públiques d'aquesta senadora alemanya, que afirmava tenir proves que assenyalaven els cogombres espanyols com a causants de la mort de ciutadans alemanys per intoxicació. Després es va demostrar que les anàlisis no eren gens concloents, però independentment de la certesa o no de les proves científiques, el conflicte entre els dos països estava servit. 

La gestió de la crisi sanitària a mans dels científics alemanys, però sobretot per part de les institucions públiques, concretament d'aquest senadora alemanya, va ser fonamental en la creació i aparició d'aquest conflicte, ja que posteriorment les anàlisis van quedar en entredit. Tanmateix, el mal ja estava fet. Tot el món, especialment els consumidors europeus, desconfiaven dels cogombres, fent caure en picat la venda de productes espanyols, italians, holandesos, belgues i polonesos, i provocant la seva destrucció. 

I és que els conflictes són una bona font d'aprenentatge. Segurament tots ho sabem, fins i tot més o menys tenim clar què s'ha de fer en aquestes circumstàncies, però aquest cas demostra de nou que generalment la gent no aplica el que sap. 
Les proves de les primeres anàlisis suposadament apuntaven els cogombres, concretament espanyols, com a causa de la mort dels ciutadans alemanys. La senadora va considerar que tenia la informació necessària per afrontar una alarma sanitària, ja que es coneixia la font de la intoxicació. Les seves paraules, malgrat que podien generar un conflicte amb els productors agrícoles, transmetien una imatge forta de la salut pública alemanya i esvaïen qualsevol risc d'epidèmia. Però hi havia altres possibilitats. Amb els primers indicis sobre els cogombres, fer verificacions, ja que hi havia molt en joc. Un cop verificat, parlar amb els països europeus productors i amb les institucions de la Unió Europea en aquesta matèria, posar a treballar diferents científics per trobar un remei a la malaltia i sobretot acordar el missatge que es comunicarà. Per contra, es va imposar la visió espantadissa i miop de la senadora en la gestió de la crisi sanitària que, contaminada per les declaracions d'aquell moment de polítics alemanys sobre l'estat de l'economia espanyola i la manca de productivitat laboral, va precipitar un conflicte públic de grans dimensions i costos elevats.
D'entrada, 71 milions d'euros només per al 50% de les pèrdues dels productors de cogombres, però també de tomàquets, enciams, carabassó i pebrot, espanyols. L'altra 50% està previst poder compensar-ho més endavant amb subvencions. 
Si en situacions normals no s'han d'assumir aquestes pràctiques i aquests resultats, en època de crisi aguda, amb retallades i restriccions públiques i privades, la creació innecessària d'aquests conflictes és intolerable i més tenint en compte que aquest s'hauria pogut estalviar.
 
Ara ja sabem amb dades quins són els costos d'un conflicte, però sobretot tenim indicis clars del que no s'ha de fer i, sabent-ho, el que cal posar en pràctica per resoldre'ls amb èxit.


XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 3 d'Agost de 2011

Starsky & Hutch


«Fa set anys, Laporta i Rosell amb un equip de joves empresaris d'èxit de 35 i 45 anys van decidir presentar-se a les eleccions del Barça»

Malgrat que el Futbol Club Barcelona ha aparegut força dies en les portades dels principals diaris del país i ha estat en boca de la gent durant setmanes un cop finalitzada la lliga de futbol, el conflicte entre Laporta i Rosell, expresident i president actual del club, respectivament, no ha beneficiat gens aquesta institució. Amb aquest conflicte, la imatge del Barça s'ha associat amb les mútues acusacions de comportaments poc responsables, reprovables èticament i, fins i tot, punibles legalment entre Laporta i Rosell. Això enfronta socis i simpatitzants d'arreu.

Fa set anys, Laporta i Rosell amb un equip de joves empresaris d'èxit de 35 i 45 anys van decidir presentar-se a les eleccions del Barça per dedicar-li "els millors anys de la seva vida". Després del primer gran èxit esportiu, la lliga del 2005, Laporta va fer fora Rosell i tres directius més, fent-se públic un conflicte sobre com dirigir el club. D'ençà, s'obre el millor període futbolístic de la història del Barça. Laporta extrema el seu presidencialisme, mentre valora el seu futur polític independentista. Rosell, des de fora, es prepara per ser el proper president del club.

En tot aquest procés i especialment durant el 2010, any d'eleccions a Can Barça, Laporta i Rosell, companys de viatge en el passat, es comporten com aquella parella de policies de la sèrie de TV dels anys setanta Starsky & Hutch. El primer és el policia dur, que actua sense miraments ni contemplacions, de forma directa; Hutch, el noi de cabells rossos de cara amable, funciona pausada i reflexivament, però fa ús de la força quan convé reduir els delinqüents. Laporta fa gran proclames a les assemblees sobre les crítiques que des de fora es fan al club i a la seva persona, manifesta el seu independentisme als mitjans de comunicació, insulta al president d'Extremadura i es baralla i espia els membres de la seva junta directiva. Rosell pregona de forma amable la necessària recuperació de la normalitat, una gestió del pressupost correcta i evitar els conflictes interns en la campanya electoral. I malgrat tot, assolida la presidència, denuncia als tribunals Laporta per mentider en el cobrament d'unes suposades comissions de Ronaldinho i elabora una auditoria econòmica que presenta a l'assemblea de compromissaris per decidir si es duen a terme accions judicials contra l'antiga junta per malversació.

El Barça és "més que un club". Amb aquesta frase pronunciada per primer cop l'any 1968 per Narcís de Carreras en el seu discurs de pressa de possessió com a president del club i convertida al 1973 en lema electoral d'Agustí Montal, es va vehicular amb èxit la representació d'un sentiment i d'una identitat catalanes i la defensa dels drets i les llibertats democràtiques en temps de dictadura. Avui aquesta idea s'associa a aquests sentiments, però també al prestigi i la vessant més humana i social d'un club que aplega moltes persones a tot el món.

Pel fet que el Barça és com és, s'ha demanar d'ara endavant als presidents del club responsabilitat pública en les decisions, comportaments i declaracions, és a dir, que prevalgui la institució i els valors que la representen per damunt dels interessos privats, com presentar-se a unes eleccions polítiques, i evitar la creació i generació de conflictes personals basats en actituds de revenja que malmetin el club. El Barça no està absent de lluites i de conflictes, especialment quan es tracta de ser-ne el president, però aquests han de donar-se i gestionar-se positivament respectant la història, el prestigi, la idiosincràsia, la imatge i les simpaties que transmet i desperta el club arreu del món.


XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 6 de desembre de 2010

dijous, 20 de desembre del 2012

Conflicte Públic

Xavier Pastor."Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes". 2012. Etervisual. (conté articles elaborats conjuntament amb l'Eduard Carrera)

Conflicte PúblicPrimer llibre a casa nostra que aborda i tracta exclusivament el Conflicte públic i ofereixclaus i processos per a la seva gestió i resolució.

Aquesta publicació recull un conjunt d’articles de premsa on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics, i, a la vegada, es comenten i s’apliquen formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Els trenta articles d’aquest llibre tracten conflictes públics, des de la seva triple vessant: 1) problemes que impliquen o afecten a les persones com a  ciutadans; 2) situacions i fets que reclamen una resposta des dels governs i les administracions públiques, com a garants i responsables de la seguretat i l’estabilitat socials; i 3) esdeveniments i declaracions d’assumptes conflictius que s’informen en els mitjans de comunicació, que esdevenen i es fan públics.

Comprar en versió KINDLE

Comprar en versió TABLETA i ordinador


Xavier PastorXavier Pastor

Politòleg i conflictòleg. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor i coautor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres: Guia pràctica de la gestió de conflictes en el teixit associatiu i de voluntariat (2006); Mediació Comunitària i Gestió Alternativa de Conflictes. De las experiencies a la bones pràctiques (2007). Conflictes i Conflictologia (2008). Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya (2009). Col·laborador docent de diferents Masters d'altres Universitats i Escoles de Postgrau. Articulista d'opinió al Diari de Girona i d'El Periódico de Catalunya. 



Eduard CarreraEduard Carrera
Economista i conflictòleg. Mediador i facilitador comunitari a Olot. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).