Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunitats de veïns. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunitats de veïns. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de febrer del 2016

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

El dilluns 18 de gener a la diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “promovent la convivència veïnal als municipis” on s’acostumen a presentar els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la província de Barcelona. En aquest marc, ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals.

En aquest sentit i per començar es destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat, i que predisposa a una mirada des del model impositiu de la gestió de conflictes. És a dir, una mirada que tendeix a veure el conflicte com a negatiu i que acostuma a personalitzar els problemes en les persones. Dit això, però quines son aquestes visions?

·       Per una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
·       Per altra banda, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes.

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que: 1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes. 2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014). 3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.

Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.

En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.


Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.

dilluns, 7 de gener del 2013

Darrera el cost dels conflictes


Quan costa un conflicte? Darrerament el cost dels conflictes genera un gran interès entre la ciutadania, els polítics, els governs i estats, els professionals de la resolució de conflictes, i la resta de professionals o persones que tenen cert protagonisme com actors implicats de manera directa o indirecta en la infinitat de conflictes amb els que ens trobem en la nostra vida quotidiana. Segurament es fa difícil determinar amb exactitud quin és el cost de qualsevol conflicte però si que podem tenir en compte diferents indicadors o aspectes a retenir quan ens hi enfrontem.

I és que sovint les persones tenim una visió negativa del conflicte, tal com ens diu la teoria de la resolució de conflictes, i per tant, ens centrem en aquells aspectes negatius i que magnifiquen la part fosca o dolenta que ens ha portat el conflicte en qüestió. Però això no és cap novetat, és evident. La novetat és afirmar que inclús els professionals es deixen portar per lo negatiu i la majoria de vegades la seva tasca es limita a transformar o relativitzar la situació. En definitiva, un bon professional és capaç de revertir la situació i d’aconseguir uns resultats inimaginables abans de la intervenció però sempre treballa des del primer impacte,  i aquest acostuma a ser el protagonista en un procés de gestió del conflicte. Això significa, que posem la mirada en allò que té una repercussió directa per les persones i deixem a banda les oportunitats o incentius que hi ha darrera. Parlem, doncs, del que senten les parts en conflicte, de les seves emocions, de la seva posició, dels seus interessos, de les seves necessitats, del seu entorn, la seva família, de la relació entre les parts afectades, etc.

Podríem dir que l'intervenció de qualsevol professional consisteix en analitzar el conflicte, i vetllar per crear l'ambient i l'espai adequat per afrontar la situació. Un cop creat, és el moment de construir un espai, conjuntament amb les parts, perquè avancin en la gestió de la seva confrontació, i és en aquest precís instant on la màgia de la resolució de conflictes entre en joc, posant la lupa en aquells aspectes que a primera vista ningú hi donava importància. És així doncs, com les relacions entre les parts pateixen una transformació evident, fins al punt que moltes vegades el seu conflicte o confrontació es converteix en un espai de diàleg, de reconeixement i de revalorització. Per tant, el conflicte es transforma i això repercuteix cap a una relació més positiva entre les parts, una relació on el diàleg i la comprensió passen a ser les coordenades principals.

Fins aquí, tot sembla normal, i és que tractem un conflicte entre persones o públic (en espais públics, barris, ciutats, entre governants, polític, etc.) en el qual la mirada sempre es centra en el primer impacte, i acostumem a obviar les sinergies que es generen i els incentius que prenen part en el conflicte. I és que darrera qualsevol conflicte hi ha un seguit d'oportunitats que oblidem, només ens centrem en el conflicte, o que simplement deixem per a temps millors tal com habitualment es diu al passar males èpoques -ja vindran temps millors-. En aquesta dimensió de la resolució de conflictes és on esdevé útil calcular el cost dels conflictes, però hem d'evitar caure en la tentació de pretendre que els números parlin per si mateixos. Molta gent es pensa que això de calcular el cost és fàcil i que dient un número es queda tan ample. S'ha de calcular l'impacte i aquest es pot realitzar amb certs indicadors i sabent observar i analitzar cada situació en particular. Un exemple seria en una comunitat de propietaris on hi ha pisos buits i aquests no paguen la quota que pertoca. Qui cost te això realment per la vida dels veïns? En aquesta situació qualsevol persona establirà el cost del conflicte en base a les quotes que deixa d'ingressar a la comunitat, i no considera les repercussions que tindrà. Serà mes fàcil de gestionar la comunitat o mes complexa? Que estigui buit aquest pis pot tenir conseqüències? Com un augment de la brutícia, pisos ocupats,etc.? O deixem de tenir un veí de la nostra confiança? En resum, ningú veu el que hi ha darrera del cost dels conflictes i es fixa només amb els números, pero la realitat ens diu que en un conflicte no només importa la gestió sino la qualitat del procés i la repercussió que tindrà en les nostres vides.

Davant de situacions actuals com l'augment dels desnonaments toca plantejar-se realment si aquests conflictes acabaran per repercutir en la nostra qualitat de vida, no només en el de les persones afectades. Només així aconseguirem una veritable acció comunitaria, on el mes important siguin les persones i el cost o impacte que es genera.

diumenge, 9 de setembre del 2012

Davant del mirall d'una reunió de veïns


Davant del mirall d'una reunió de veïns


Observant una reunió de veïns des de davant del mirall podríem veure com la majoria de persones que hi participen, siguin organitzadors- administradors de finques, junta de propietaris, veïns, etc- o assistents, sempre focalitzen el seu temps i energia en els temes que ocupen l'ordre del dia, sense parar atenció a la resta de detalls tant o més importants que aquesta. Els rols que adquireix cadascú davant del grup, els incentius dels diferents actors, els factors i causes dels conflictes que a vegades es tracten o es generen, les variables i indicadors que tenen un alt percentatge de correlació en els conflictes, i les probabilitats de que la redacció de l'ordre del dia hagi generat expectatives o conflictes per si mateixa.


Podríem dir que les reunions de la comunitat de veïns són un reflex que alhora permet l’observació de la realitat objectiva d'una comunitat. Això vol dir: 1) que falta un anàlisi de la realitat subjectiva -aquesta té a veure amb la part emocional de les persones i la seva satisfacció-, i 2) que la gent que hi assisteix té una única finalitat, parlar dels temes de l'ordre del dia, però cadascú amb una particularitat: tothom ho fa des de la seva percepció. És a dir, tots defensen els seus interessos.

Arribats a aquest punt. Quin son els incentius dels actors principals d'aquesta comunitat en la reunió? Els administradors de finques volen tractar tots els punts de l'ordre del dia i arribar a un acord el més ràpid possible, fer una bona feina per assegurar maximitzar els beneficis, la continuïtat en la seva gestió i resoldre tot el que se li planteja ja que segurament millorarà el seu prestigi i probablement augmentarà el número de clients a llarg termini. Els propietaris volen que s'aprovin els temes sempre i quan es tinguin en compte els seus interessos, volen que prevalguin els seus criteris per damunt de la resta, i volen que l'administrador atengui a les seves demandes. Finalment, els llogaters que no hi solen assistir, però que en alguns casos hi estan omnipresents al ser protagonistes dels conflictes que s'hi tracten, no tenen cap incentiu per assistir a les reunions o responsabilitzar-se per les qüestions comunitàries que afecten a la resta de veïns i a la comunitat. El seu incentiu és sentir-se el màxim satisfets a casa seva i a l’escala, conscients que les decisions les prenen els propietaris.

Aquesta diferència d’incentius entre uns i altres provoquen que al llarg del temps, i fruit de la convivència diària, apareguin factors i causes que predisposin i causin els conflictes que tots sabem que es donen en qualsevol comunitat: sorolls, problemes de convivència i de relació entre veïns, escales on la neteja esdevé motiu d’enfrontament, problemes amb animals domèstics, edificis on no es cuiden i no es respecten els elements comuns, blocking, etc. Com si d’una formula matemàtica es tractés, en les comunitats observem com s’hi barregen diferents factors i causes dels conflictes. Per aprendre a gestionar-los haurem de tenir en compte el grau de correlació entre les diferents variables que els generen, i sobretot serà indispensable esbrinar quin és el seu cost. Per fer-ho, hauríem de ser capaços d’abstreure’ns de la realitat objectiva que estem observant en qualsevol reunió de comunitat de veïns, i ser capaços de veure aquells petits detalls que passen desapercebuts a simple vista. En definitiva, analitzar la realitat subjectiva que se’ns escapa de les mans a simple vista o en queda oculta.

Una fórmula per fer-ho serà evitar allò que se’ns dóna tant bé a les persones i que a la mes mínima oportunitat fem. Em refereixo a actuar i a buscar d’entrada, sense una anàlisi exhaustiva, un mecanisme o procediment per resoldre el conflicte. En aquests casos només posarem un petit pedaç que a llarg termini serà l’excusa perquè sorgeixi un altre conflicte o es reprodueixi de nou. En el seu lloc, proposo fer-nos la pregunta correcte. Una pregunta o preguntes simples, però que ens permetin anar directament a l’objectiu, que no és un altre que el d’observar bé el conflicte des de l’altra banda del mirall, des del reflex que produeix el mirall de la nostra imatge i la dels altres. Aquell mirall que reflexa les emocions, que ens mostra nítidament el cost del conflicte, el rol de cadascú, els indicadors que ens permetran avaluar el grau de satisfacció, els incentius que estan en joc, les probabilitats en cada estadi del conflicte, la correlació entre diferents variables, i tots aquells petits detalls que sumats ens donen la fórmula exacte per resoldre la situació.

La diferència entre dues formes de resoldre el mateix conflicte és el grau d’observació de les dues realitats que es donen en un acte tan quotidià com és una reunió de comunitat de veïns. Si voleu aprendre a resoldre conflictes amb èxit heu de començar per fer-vos la pregunta adequada i estar disposat a veure reflexada la realitat des de tots els angles.