dijous, 5 de setembre del 2013

La governabilitat en les comunitats de propietaris

Durant aquests últims anys he anat observant la feina que realitzen els administradors de finques i cal dir que és una professió que ha experimentat un gran canvi - vinculat als canvis socials del nostre entorn- respecte a uns anys enrere. Això m'ha portat a fer-me dues preguntes: 

1) Han passat de gestionar i administrar les comunitats a governar-les? 
2) Com és que en una època marcada per la crisi molts despatxos abans dedicats a la compra i venta de vivendes i altres de gestió de serveis hagin optat per introduïr la gestió de comunitats?

Aquestes dos preguntes em porten a pensar que hi ha tres aspectes importants a tenir en compte: En primer lloc, a l'administardor de finques li apareixen conflictes o problemes en la gestió del dia a dia que ha d'atendre per tal de donar un servei eficaç als seus administrats. En segon lloc, els administradors estan en un bon moment, tot i algun pal a la roda, per donar una empenta a la seva apassionant professió. I finalment, en tercer lloc, la professió de qualsevol administrador està molt vinculada a les persones, i és que qualsevol canvi en les seves vides acabarà afectant en última instància al seu entorn més immediat - la comunitat de propietaris on viuen-. 

En definitiva, i tenint en compte aquests tres aspectes, observem que les societats canvien i, per tant, els administradors de finques han de procurar canviar i introduir canvis que els permetin evolucionar i continuar sent competitius. Tot i així cal mencionar que els canvis generen conflictes, i és per això que un factor diferencial pels administradors esdevindrà la seva habilitat en la seva gestió. Al mateix temps, cal dir que si bé és cert que els administradors de finques son experts del canvi -tal com deia anteriorment, han desenvolupat durant molts anys una feina que ha anat experimentant canvis al llarg dels anys- també ho és que el paradigma ha canviat. Actualment, els administrats -els propietaris o clients- han passat de governar-se ells mateixos les comunitats de propietaris a deixar-ho en mans d’uns altres. Els administradors de finques. Això ha implicat que aquests hagin passat de gestionar bens immobles a gestionar conflictes i comunitats de propietaris amb el conseqüent cost econòmic que això representa.

Concretament,  , tal com es recull en l'estudi "El cost dels conflictes per als administradors de finques", el cost de dedicació que li representa a un administrador de la província de Girona - tenint en compte una mostra de 17 administradors de la província- puja a uns 45.000€ aproximadament. Això significa, que el fet d'assumir aquesta feina - la de gestió dels conflictes o problemes de la comunitat- li repercuteix en un cost anual bastant significatiu a l'administrador pel conjunt de finques que gestiona. 

Per tant, a simple vista, el canvi més important en la feina d'un administrador ha estat passar de la gestió a la governabilitat, i això ha implicat, 1) gestionar els conflictes o problemes que es donen en les comunitats de propietaris, 2) que es delegui als administradors de finques la responsabilitat total sobre el bon funcionament de la comunitat de propietaris, no tan sols de la gestió, 3) que es demana als administradors que s’ocupin de tot (reparacions, gestió econòmica, conflictes amb els veïns/es, morositat,etc), i 4) un increment del cost econòmic en el desenvolupament de la seva feina quotidiana.

Així doncs, i per acabar, el repte dels administradors de finques en els propers anys passa per esbrinar quina ha de ser la seva adaptació a aquests canvis i la manera en com tenen pensat afrontar-los. En aquests últims mesos s'estan destapant iniciatives molt interessants en noves tecnologies, com redconvive, la nova web de SmartFincas, o l'espai Wikifincas, però sota el meu punt de vista això esdevindrà insuficient si no es té en compte la innovació en la finalitat última de la professió: "l'atenció a les persones o administrats". Estem en moments diferents, i calen fer coses diferents, més enllà de la introducció de les noves tecnologies.


dilluns, 2 de setembre del 2013

Curs "Fonaments en Resolució de Conflictes. Anàlisi i Intervenció"

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.



Fundació UdGOrganització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Professors:  Xavier Pastor i Eduard Carrera
Horari: ONLINE (1 tema per setmana)
Data d'inici: 18 d'octubre de 2013
Data de finalització: 18 de novembre de 2013
Número d'hores: 12 hores
Preu: 120 €

dimecres, 21 d’agost del 2013

Un mundo lleno de oportunidades

Andando por cualquier rincón, observando lo que te rodea y estando atento a los pequeños detalles puedes distinguir que una coordenada básica en la vida de las personas son los conflictos. Quizás, empujados por el contexto actual donde la crisis económica, de valores, la falta de trabajo y oportunidades-los más grandes pero también los más jóvenes-, la crisis del estado del bienestar, y sobre todo la incertidumbre nos dotan de un seguido de experiencia negativas que nos llevan a pensar en negativo. En otras palabras, se convierte en el más normal del mundo el hecho de dejarnos llevar por el pesimismo. Pero la realidad es que el conflicto es algo positivo, indica que se está produciendo un cambio y este necesariamente no es peor sino que se produce ante las necesidades de los seres humanos de avanzar y sobreponerse a las dificultades.

Todo esto no es nuevo, a lo largo de la historia las hipótesis pesimistas se han entrelazado con aquellas hipótesis más positivistas, produciendo diferentes teorías y debates que han terminado por provocar épocas donde predominaban unas u otras. ¿Cuál es pues, la verdad? Desde mi punto de vista no me centraría en qué es mejor, sino con aquella con la que cada uno se encuentra más cómodo o nos permite avanzar. Para mí, es importante tener la certeza de que las cosas siempre pueden mejorar y que los conflictos se producen por cambios o retos que nos aparecen en nuestra vida cotidiana. Detrás de todo ello nos espera un mundo lleno de oportunidades. Por el contrario, si nos centramos en que todo puede ir a peor, nos adentraremos en un mundo lleno de sombras y penumbras en el que cualquier cosa que hagamos nos perjudicará enormemente. Esto provocará que veamos demonios en nuestro entorno, y que aquellas personas que pasan por nuestra vida en ese instante concreto las vemos distorsionadas y percibimos que nos quieren hacer daño.

Dicho esto, en las últimas semanas he descubierto dos noticias que me demuestran que el cada día surgen oportunidades, ya veces cuando menos las esperas. Por un lado, las últimas semanas en los periódicos se comenta que Israel y Palestina están poniendo en marcha otro proceso negociador. Este conflicto arrastra un pedazo de historia que condiciona fuertemente cualquier negociación, por mucho que la mejor de las voluntades sea la que aparece en los titulares de los periódicos - Israel y Palestina se sientan para negociar el fin del conflicto - y parezca que esta vez si que es la buena. Mi experiencia me dice, que deberán cambiar muchas cosas para que realmente esto sea así. Quizás esto refleja un punto de vista pesimista pero nada más lejos de la realidad, ya que el simple hecho de que estos dos actores - Israel y Palestina-se sienten uno frente al otro ya es de por sí una oportunidad inmensa. ¿Qué pasaría si por arte de magia surge la posibilidad de que se resuelva este conflicto? Según los periódicos no sería una idea disparatada. Por otra parte, hace pocos días surgió en la prensa la noticia de que en Bangladesh se están haciendo muchos esfuerzos para erradicar la pobreza del País. Esto no ha ocurrido, pero sí que ha evolucionado de manera espectacular. Incluso han sorprendido a las Naciones Unidas, aunque estas fueron la institución encargada de redactar los Objetivos del Milenio que perseguían precisamente la erradicación de la pobreza, y que marcaba el rumbo a seguir aquellos países que tenían en común esta problemática. Imaginaos si eso no es magia. Una institución que marca unos objetivos, y que se sorprende de que alguien se aproxime, aunque sea de lejos.


Esto me lleva a reforzar aún más la idea de que vivimos en un mundo lleno de oportunidades, y que sólo falta que cambiamos la mirada con la que observamos la realidad. Los conflictos, si sabemos gestionarlos, devendrán oportunidades para avanzar a un futuro mejor. Sólo hace falta paciencia, formación y voluntad. Hacer cosas diferentes a las que estamos acostumbrados.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Un món ple d'oportunitats

Caminant per qualsevol racó, observant el que t'envolta, i estant atent als petits detalls pots distingir com una coordenada bàsica en la vida de les persones son els conflictes. Potser, empesos per el context actual on la crisi econòmica, de valors, la manca de feina i oportunitats -pels més grans però també pels més joves- , la crisi de l'estat del benestar, i sobretot la incertesa ens doten d'un seguit d'esperiències negatives que ens porten a pensar en negatiu. En altres paraules, esdevé el més normal del món el fet de deixar-nos emportar per el pessimisme. Però la realitat és que el conflicte és quelcom positiu, indica que s'està produint un canvi i aquest necessariament no és a pitjor sino que es produeix davant la necessitats dels essers humans d'avançar i sobreposar-se a les dificultats. 

Tot això no és nou, al llarg de la història les hipotesis pessimistes s'han entrellaçat amb aquelles hipotesis més positivistes, produint diferents teories i debats que han acabat per provocar èpoques on predominaven unes o altres. Quina és doncs, la veritat? Des del meu punt de vista no em centraria en quina és millor, sino amb aquella amb la qual cadascú es troba més comode o ens permet avançar. Per mi, és important tenir la certessa que les coses sempre poden millorar i que els conflictes es produeixen per canvis o reptes que ens apareixen en la nostra vida quotidiana. Darrera de tot plegat ens hi espera un món ple d'oportunitats. Per contra, si ens centrem en què tot pot anar a pitjor, ens endinsarem en un món ple d'ombres i penombres en el qual qualsevol cosa que fem ens perjudicarà enormement. Això provocarà que veiem dimonis en el nostre entorn, i que aquelles persones que passen per la nostra vida en aquell instant concret les veiem distorsionades i percebem que ens volen fer mal.

Dit això, en les últimes setmanes he descobert dues notícies que em demostren que el cada dia sorgeixen oportunitats, i a vegades quan menys les esperes. Per una banda, les últimes setmanes als diaris es comenta que Israel i Palestina estan engegant un altra procés negociador. Aquest conflicte arrossega un tros d'història que condiciona enormament qualsevol negociació, per molt que la millor de les voluntats sigui la que apareix en els titulars dels diaris - Israel i Palestina s'asseuen per negociar la fi del conflicte - i sembli que aquesta vegada si que és la bona. La meva experiència em diu, que hauràn de canviar moltes coses perquè realment això sigui així. Potser això reflecteix un punt de vista pessimista però res més lluny de la realitat, ja que el simple fet que aquests dos actors - Israel i Palestina- s'asseguin un davant de l'altra ja és per si mateix una oportunitat inmensa. Què passaria si per art de màgia sorgeix la possibilitat de que es resolgui aquest conflicte? Segons els diaris no seria una idea disparatada. Per altra banda, fa pocs dies va sorgir a la premsa la notícia que a Bangladesh s'estan fent molts esforços per erradicar la pobresa del País. Això no ha passat, però si que ha evolucionat de manera espectacular. Fins i tot han sorprès a les Nacions Unides, tot i que aquestes foren la institució encarregada de redactar els Objectius del Mileni que perseguien precisament l'erradicació de la pobressa, i que marcava el rumb a seguir aquells països que tenien en comú aquesta problemàtica. Imagineu-vos si això no és màgia. Una institució que marca uns objectius, i que es sorprèn de que algú s'hi aproximi, encara que sigui de lluny. 

Això em porta a reforçar-me en la meva idea de que vivim en un món ple d'oportunitats, i que només falta que canviem la mirada amb la qual observem la realitat. Els conflictes, si sabem gestionar-los, esdevindran oportunitats per avançar a un futur millor. Només cal paciència, formació i voluntat. Fer coses diferents a les que estem acostumats.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Curs d'Estiu (SEMIPRESENCIAL) Resolució i Mediació de Conflictes. Fórmules i Tècniques d'Anàlisi i Intervenció

Sessions curs d'estiu 2013Ahir, 20 de juliol, va finalitzar aquest curs d'estiu semipresencial  de 20 hores (12 hores online i 8 hores presencials) amb la sessió en format taller que es va dur a terme a les instal·lacions de la Fundació Catalana per a la Paralisi Cerebral a Barcelona.

Aquest curs ofereix un seguit de fórmules, procediments i tècniques -comunicació, negociació, mediació, facilitació- per a prevenir i gestionar els conflictes de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Podeu veure alguns moments de la sessió del matí i la tarda amb dinar inclòs en la que es van treballar:

1) Les 7 claus bàsiques per a la Resolució de conflictes
 de la mà de Xavier Pastor.

2) Els principis ineludibles per una òptima comunicació per a la prevenció i la gestió de conflictes amb la Mònica Buscarons.

3) A través de la teoria i la pràctica treballant la tècnica de la mediació amb l'Eduard Carrera.

*Si esteu interessades en aquesta formació podeu consultar el programa del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i alguns dels seus mòdeul que s'ofereixen en obert.

**Si voleu veure més fotos d'aquesta sessió podeu veure-les al grup de Facebook de "Gestió i Resolució de Conflictes"

dijous, 6 de juny del 2013

Quan costa resoldre els conflictes

Quant costa resoldre els conflictes


Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
Si vostè és una de les persones que composen el 83% que tenen un habitatge en regim de propietat a Espanya, segons dades de l’Eurostat del 2010, aquest article li interessa. Per si no ho sabia, Espanya i Catalunya estan, en comparació amb altres països, en les mateixes xifres de propietaris de vivendes que Romania, Lituània, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Estònia, Letònia i molt per damunt de les del Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, França, Àustria, Alemanya- tots per sota del 70% – i Suïssa –aquesta última amb un 55,7% de lloguer-. Però qui realment traurà profit d’aquest article són els més 2.750 administradors de finques col·legiats de Catalunya. Per què?
Fa pocs dies hem presentat l’estudi “El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris. Cap un model més econòmic de la gestió dels conflictes”. Aquest és el primer treball a Catalunya en el que es xifren les despeses dels conflictes i de la seva gestió a les comunitats de propietaris per part dels administradors de finques.
Mentre que en altres països com, per exemple, els Estats Units es calculen aquests costos i l’impacte econòmic de la posada en marxa de les formules de la Resolució Alternativa de Conflictes en empreses i comunitats; a Catalunya, aquest estudi n’aporta les primeres dades.
L’esmentat treball xifra en més de 74.000 € de mitjana les despeses directes que han d’assumir els professionals de la gestió de finques a la demarcació de Girona per a diferents conflictes que apareixen en les comunitats de veïns. La dedicació en temps, la gestió de queixes i conflictes, i l’atenció telefònica són les activitats que generen major cost. Totes aquestes activitats tenen un caràcter permanent. A aquestes quantitats cal sumar els costos derivats de casos puntuals, com per exemple, la morositat i els conflictes amb llogaters que augmenten per l’increment d’impagats, un 60% els últims anys a Catalunya,  i de pisos en lloguer degut, entre d’altres, al descens d’un 21% de les rendes de Girona durant el 2012. Per a tot plegat, un professional de l’administració de finques dedica 7,2 hores de la jornada laboral. a la gestió de conflictes i un 40% de les comunitats administrades presenten conflictes habitualment.
I en aquesta situació què es pot fer?
D’entrada es recomana no deixar de gestionar-los com es fa fins ara, però tractant de modernitzar l’actuació amb la incorporació de sistemes i formules específiques de Gestió i Resolució Alternativa de conflictes. Aquestes processos s’han dissenyat i creat per i amb aquesta finalitat. A més tenen al darrera una història d’èxit i d’excel·lents resultats en molts altres àmbits socials i empresarials: al Estats Units s’ha constatat que un augment d’entre un 18% i un 22% d’aquestes habilitats en els treballadors facilita una millora de la productivitat de més d’un 40%; d’un 30% en la qualitat del servei, d’un 50% d’estalvi dels costos de producció i d’un increment del 20% de la satisfacció de l’organització. En conseqüència, aquestes són unes tècniques provades que poden complementar els sistemes actuals dels administradors de finques millorant els resultats.
Per últim, la incorporació d’aquests procediments en el dia a dia dota de més competències als administradors i propietaris, i si s’incorporen professionals de la gestió de conflictes en el bufet, repercuteix en la qualitat del servei i tot plegat sense un increment del preu cap al propietari, ja que el que s’aconsegueix amb aquests mecanismes específics i provats és reduir les despeses actuals de la gestió dels conflictes en euros i temps dels administradors en aquests assumptes, poden dedicar-los a altres qüestions.
Amb la Resolució i Gestió Alternativa de Conflictes, els conflictes troben solució i fent-ho de forma més econòmica de com es fa fins ara per parts dels administradors tant a curt termini, en l’assoliment d’acords sobre conflictes puntuals, com a mig i  llarg, generant consens entre els veïns i propietaris en els conflictes permanents.
Que es donen conflictes en les comunitats de veïns no és notícia, el que sí que ho és, i més en els temps que corren, és saber quant costa i poder donar-los resposta de forma sostinguda i sostenible, des del punt de vista econòmic i social, amb processos i procediments que puguin reduir aquesta despesa i incrementar la satisfacció dels propietaris.

Curs d'Estiu en Resolució i Mediació de Conflictes. Fórmules i Tècniques d'Anàlisi i Intervenció (SEMIPRESENCIAL)

Fotografia conflicteAquest curs pretén oferir un seguit de fórmules, procediments i tècniques -comunicació, negociació, mediació, facilitació- per a prevenir i gestionar els conflictes de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Edició: Cinquena
Hores: 20.00
Data inici: 01/07/2013
Data finalització: 20/07/2013  Nombre de places: 20
Matrícula oberta

Preu: 110€
Horari: Sessió presencial: 20 de juliol de 2013 de 10 a 14 i de 16 a 20 h

Lloc realització: Facultat de Lletres (Campus Barri Vell)- Plataforma Moodle


Més informació