dilluns, 1 de febrer del 2016

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals

El dilluns 18 de gener a la diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “promovent la convivència veïnal als municipis” on s’acostumen a presentar els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la província de Barcelona. En aquest marc, ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals.

En aquest sentit i per començar es destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat, i que predisposa a una mirada des del model impositiu de la gestió de conflictes. És a dir, una mirada que tendeix a veure el conflicte com a negatiu i que acostuma a personalitzar els problemes en les persones. Dit això, però quines son aquestes visions?

·       Per una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
·       Per altra banda, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes.

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que: 1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes. 2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014). 3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.

Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.

En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.


Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.

divendres, 10 d’octubre del 2014

Excel·lents professors per al millor Postgrau

Us presentem els docents de la 10a edició del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit. Clickant al damunt de la fotografia, podreu en la majoria dels casos escoltar-los i saber una mica més de cadascun d'ells.
Per ordre d'aparició: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Marta Méndez · Francesc Reina · Belén de la Camara · Òscar Negredo · Josep Armengol · Raúl Calvo · Oriol Ripoll · Carles Lama · Quim Brugué · Àngel Castiñeira· Joan Manuel del Pozo · Jordi Xuclà · Jordi Gusi · Jordi Busquet · Toni Limongi · Pau Canaleta · Ramon Tena · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Sergio Taibi · Joan Nogué · Natxo Tarrés · Gerard Quiñones · Ramon Llorente · Núria Llevot · Helena Vancells · Guillem Turró · Eduard Vinyamata · Jordi Feliu

dissabte, 26 de juliol del 2014

La senzillesa ens humanitza

Ja podem dir que estem ben encaminats a la recta final de l'estiu. No pel temps que fa, sinó pel que ens queda per arribar a mitjans d'agost que és quan la cosa comença a anar a menys. Aquest estiu però no és gaire habitual, no és "normal" podríem dir com si la paraula normal sabéssim què significa, i això ens permet de ampliar la nostra curiositat. La meva, en particular, em va portar a que una tarda en la que estava distret amb la meva petita per un petit moment la meva atenció girés cap a un altre sentit. Em vaig topar, al facebook, amb un acte de una senzillesa extrema però que desprenia una dosi d'humanitat infinita. Resulta que aquell dia, els nens i nenes d'unes activitats d'estiu a Sant Feliu de Guíxols havien sortit en bicicleta però els havia atrapat la pluja, i una veïna els va convidar a aixuplogar-se - no se si el meu català passarà per vàlid però els errors en aquest escrit li donen un caire especial- al seu porxo. 

És molt probable, que tothom - no sé si sereu alguns, si us podré comptar amb els dits de la mà, o si pel contrari em sorprendré i d'això en faràn una pel·lícula- qui llegeixi aquest escrit pensi que és una de les coses més que passen a diari. Doncs té raó, però precisament per això sovint passen desaparcebudes. I és que com diu el foraster, hi ha molt bona gent per Catalunya, i pel món també. La diferència és que qui ho explica i agraeix el que una veïna els permeti de passar una estona al seu porxo per protegir-se reconeix a l'altra persona i dona als nens i nenes que participen d'aquesta activitat d'una humanitat que poques vegades tindran l'oportunitat de gaudir. Pel que em consta, això a l'Espai La Milana - l'entitat formada per dues emprenedores de St. Feliu de Guíxols- és un habitual, i precisament destaquen per donar un valor a aquells petits detalls que fan de la vida una experiència màgica i especial. Tots aquests nens i nenes hauran viscut en primera persona com la hospitalitat, el reconeixement i l'agraïment esdevenen un motor per afrontar la vida i els conflictes que ens esperen. 

Arribats a aquest punt, només afegir que precisament aquest fet em va fer reflexionar sobre la gestió alternativa de conflictes i la mediació. Sovint quan observo qualsevol procés de mediació o quan em sento a parlar sobre com gestionar conflictes m'adono que el posicionament previ és el que determina com treballarem aquell conflicte. Sota el meu punt de vista, això no hauria de ser així i hauríem de tornar a la senzillesa. A buscar aquells elements que ens acosten a l'altre, que ens humanitzen i que ens donen una direcció comuna. Per això, crec que els petits detalls que sovint passen desaparcebuts amaguen un aprenentatge i reflexió del que podem millorar com a persona. Gràcies a La Milana per cuidar les persones amb tant d'amor, per tenir en compte aquells persones que poden donar sentit al aprenentatge dels nens i nenes i per donar-nos als que els observem la oportunitat de fer-nos grans amb ells. Segurament recordaré per molt de temps aquesta petita anècdota, i amb sort em farà millor professional. A la resta us convido a deixar-vos sorprendre pel que fan els altres, i si podeu fer l'excercici de explicar-ho als altres. Veureu com feu màgia, i la vida és això. 

Foto escrit extreta de la pàgina web Espai La Milana.


A l'octubre 10a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públicsi Mediació Comunitària

Per desè any consecutiu, el 17 d'octubre de 2014 s'inicia la 10a edició (7a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2014-2015, que compta amb:

  • 10 anys de postgrau
    Deu mòduls (alguns oberts com a cursos)
  • Seixanta temes
  • Vint professionals com a docents
  • Dotze professors-especialistes convidats
  • Sis sessions presencials de cap setmana
  • Més de quinze institucions i serveis de mediació on fer pràctiques
  • Xarxa amb més de cent exalumnes professionals en actiu

Preu: 1.490 € (Mantenim el preu de l'any 2013-2014)

Programa

Mòdul 1. Introducció a la conflictologia

Mòdul 2. Comunicació amb èxit

Mòdul 3. Procediments de Resolució i Gestió de Conflictes: Negociació, Mediació, Facilitació, Diàlegs apreciatius, el joc, la música

Mòdul 4. La gestió del conflicte públic (incorpora des de fa 2 anys un  tema sobre la gestió de processos d'autodeterminació)

Mòdul 5. La gestió del conflicte i les organitzacions del Tercer Sector

Mòdul 6. La gestió del conflicte en els mitjans de comunicació

Mòdul 7. L’empresa i el conflicte en el context social

Mòdul 8. Àmbits i sectors transversals de mediació comunitària: legislació, educació, joventut, seguretat, participació, síndics, immigració, serveis socials, salut, urbanisme, turisme, creixement personal, medi ambient, esport, comunitats de veïns, internacional.

Mòdul 9. Disseny i desenvolupament de projectes de Resolució de Conflictes i Mediació

Mòdul 10. Pràctiques o projecte

Sessions Presencials

*Durant el curs s'efectuaran 6 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives a: Girona, Olot, Barcelona, Vic, Figueres.

Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes

**Es fan visites i s'estableixen contactes amb els professionals de projectes i serveis de Mediació i Resolució de Conflictes de L'Hospitalet de Llobregat, Rubí, Salt, Sant Cugat, l'Àrea de Mediació i Negociació dels Mossos d'Esquadra,

***Aquest postgrau està homologat pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya


diumenge, 23 de febrer del 2014

Aparentment incompatible

Article publicat al diari de Girona el dimarts 18 de febrer de 2014
Autors: Xavier Pastor i Eduard Carrera

Avui dimarts a la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, participem en un debat organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya per parlar de les repercussions que provoquen les activitats d'oci nocturn a la ciutat i concretament del soroll ocasionat que molesta les persones que dormen.


D'entrada, com a conflicte, sembla que els interessos dels que, d'una banda, volen fer negoci i gaudir de la nit passant-ho bé -els propietaris i usuaris dels locals d'oci- i, de l'altra, aquells que pateixen els sorolls associats a aquesta activitat -els veïns que volen dormir- siguin aparentment incompatibles, i més si es donen en un mateix espai i en un moment en el que generalment preval el descans.
En aquest debat, entenem que hem estat cridats a parlar des de la prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Enfront d'aquesta situació, ens tocarà explicar i mostrar com aquests interessos aparentment incompatibles es poden superar si les persones, organitzacions i institucions implicades i afectades es comprometen i participen en processos per abordar i tractar el conflicte afavorint les condicions per trobar acords i generar consensos que satisfacin totes les parts. 


Així, de què parlarem a la xerrada d'avui? Bàsicament presentarem 7 idees i elements clau per a superar aquest tipus de situacions, tenint en compte que la realitat avala que aquests plantejaments ofereixen resultats.


Quines són aquestes 7 idees clau? De forma molt resumida, quasi telegràfica, ja que del que es tracta és que vinguin a l'acte i ens escoltin: 1) Tenir clar que estem davant d'un conflicte i que si no l'abordem, el que segur que pot passar és que cada vegada sigui més difícil tractar-lo, ja que les posicions estaran més allunyades; 2) És tan important el motiu que l'ha generat com els comportaments i els processos seguits per solucionar-lo. La realitat ens diu que quan més poder tenen les persones per parlar del problema i de la forma de fer-ho, més possibilitats hi ha de solució; 3) Un conflicte és i varia en funció de les seves característiques. No és exactament igual si es produeix en una ciutat que en un entorn rural. Ni tampoc si estem parlant d'un problema de carrers o de serveis socials; 4) No sorgeix de la nit al dia. Malgrat que estem acostumats a percebre-ho així pels mitjans de comunicació. Hi ha un històric, un abans i un després. Cal que passin coses que allunyen les posicions dels uns i dels altres i dificulten el diàleg per l'aparició del conflicte. En conseqüència, per solucionar-ho, n'hauran de passar unes altres, acostar-se per parlar; 5) Hi ha més actors dels que aparentment creiem amb capacitat de problematitzar i resoldre la situació: els implicats, els afectats i els interessats. És primordial identificar-los i fer-los participar; 6) Cal passar de les posicions a favor o en contra d'una o altra cosa, i aconseguir que tothom expliqui els seus interessos, només així es podran trobar els punts en comú; i 7) Es fa necessari dissenyar i posar en marxa un procés i un espai de diàleg integrador, específic i continu sobre el problema, un pacte (un compromís), un pla (amb actuacions a curt, mig i llarg termini), que integri i faci compatible les necessitats dels uns i altres i fomenti la creació d'alternatives adequades per al lloc o àmbit del conflicte. 



Portar a la pràctica aquest treball no és fàcil, però com totes les activitats humanes és possible. Si a tot el que hem dit, s'afegeix una actitud positiva i es té un pla, no només s'assoleixen solucions satisfactòries, sinó que a més es mantenen en el temps.

divendres, 7 de febrer del 2014

Una exepriència de treball en comunitats veïnals

L’evolució de la societat, a causa dels canvis socials que s’estan produint darrerament, comporta a tots els que tenim responsabilitats professionals i socials a emprendre actuacions conjuntes que impliquin decididament als propietaris de les comunitats, especialment pel què fa als espais comunitaris, als problemes de convivència i a l’increment de la morositat.

És per això, que a iniciativa de l’Ajuntament d’Olot, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i l’ Oficina Local d’Habitatge, en col·laboració amb 6 administradors de finques de la ciutat – Garrotxa Activa, Aulinas, Finques Gestió Patrimonial, Cambra de la propietat urbana d’Olot, Garcia Borràs i Cubus- i els presidents de les comunitats de veïns d’Olot, s’han portat a terme diverses actuacions amb el convenciment que treballant junts, els avantatges es multipliquen. Una d’elles, ha estat l’elaboració i edició d’un pòster conjuntament amb l’escola d’art, a partir de diferents reunions amb els administradors, on s’hi recullen aquelles coses que cal evitar en una comunitat de veïns.

“Aquestes reunions, permeten ser un punt de trobada des de les diferents empreses que treballen al sector, i compartir experiències i coneixement, que en definitiva permeten enriquir el servei que oferim. Hi ha problemes o situacions que tenen un punt de transversalitat a tota la ciutat i certament una mirada conjunta i global pot aportar més eines per a la solució d’aquestes situacions.”

Albert Garcia. Garcia Borràs Advocats i Assessors.

Per tant, a partir d’una idea – construir un pòster entre tots- ha sorgit la possibilitat de compartir experiències i coneixement entre els diferents agents de la ciutat que treballen en comunitats de veïns, i amb una finalitat concreta: conscienciar i responsabilitzar als propietaris de que cal tenir cura d’aquells espais que els veïns comparteixen. En definitiva, és una eina a disposició dels administradors i que pretén donar un pas més en les preguntes habituals dels veïns. Què significa conviure en un bloc de pisos? Quins són els deures i obligacions? Com fomentar el coneixement i el respectes entre veïns/es? Com millorar la convivència?. Nosaltres, després d’un any en el que hem estat dissenyant aquest pòster, creiem que els problemes d’uns veïns/es concrets, són els problemes de tota la comunitat on viuen, i per tant entre tots ens hem de conscienciar d’allò comú, d’allò que compartim.

Entre els objectius principals que tenim els administradors de finques hi ha el d’intentar mantenir la bona convivència entre la diversitat de veïns o fins i tot millorar-la. Amb la realització d’aquest pòster, eduquem els veïns i s’aclareixen conceptes de forma gràfica, amb la qual cosa s’aconsegueix atacar els problemes des de l’arrel, minimitzant-los, en benefici de tota la comunitat (veïns, administrador i administració).

Joan Planadecursach. CuBuS

Dit això, som conscients que amb un pòster no arreglarem el món. Queda molt camí per recórrer i molta feina per fer, però estem contents del camí traçat fins el moment i dels objectius aconseguits entre tots. Un bon exemple d’això, son les dues trobades realitzades amb els presidents per compartir problemes, experiències i solucions a dificultats concretes i amb què es troben habitualment a la seva comunitat, l’edició i divulgació del pòster “consells per una bona convivència”, i d’altres actuacions realitzades des del 2009. Però això potser us ho expliquem un altre dia. Avui, ens quedem amb la idea que contribuir a millorar el dia a dia de les comunitats de propietaris és responsabilitat de tots. Olot és sensible en aquesta qüestió i el temps li va donant la raó.

“Des de Garrotxa Activa valorem positivament el que s’està fent, ens agrada contribuir-hi activament en el projecte i sentir-nos recolzats. Cada dia més, notem la implicació dels presidents i propietaris, fruit d’un treball honest on cadascú assumeix la seva responsabilitat i ajuda a l’altre, sense protagonismes individuals, on l’èxit o el fracàs és col·lectiu i compartit.”
Enric Plana. Garrotxa Activa

Finalment, ens agradaria poder transmetre la il·lusió que ens fa haver participat del procés de disseny del pòster “En una comunitat de veïns, cal evitar...” i agrair la implicació de l’escola d’art i superior de disseny d’Olot, de l’Albert Ruscalleda per haver-ho fet possible, i especialment a la Roser Matas per la seva bona feina en el disseny. Com va dir un dia Mandela, “tot sembla impossible, fins que es fa”.


Escrit elaborat per Garrotxa Activa, Aulinas Assessors, Garcia Borràs Advocats i Assessors, Finques Gestió Patrimonial, Cambra de la propietat urbana d’Olot i CuBus.


Fotos: pòster “En una comunitat de veïns, cal evitar...” elaborat per Roser Matas.