Quan costen els conflictes? Avui es fa indispensable que els conflictes s'abordin des d'una nova perspectiva, enfocada en les persones i al cost que aquests generen. En definitiva, és temps per a nous reptes i per replantejar models de resolució de conflictes que tinguin en compte el cost econòmic i emocional que aquests generen.
diumenge, 7 de febrer del 2016
dilluns, 1 de febrer del 2016
Una mirada al paper de la GAC en les comunitats veïnals
Una mirada al paper de la GAC en les comunitats
veïnals
El
dilluns 18 de gener a la diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual
“promovent la convivència veïnal als municipis” on s’acostumen a presentar els
resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la província de
Barcelona. En aquest marc, ens varen convidar per fer de moderadors relators en
una taula rodona, que es titulava convivència entre veïns. Una mirada al paper
de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals.
En
aquest sentit i per començar es destacaven dues visions dels actors que tenen
un paper en la comunitat, i que predisposa a una mirada des del model impositiu
de la gestió de conflictes. És a dir, una mirada que tendeix a veure el
conflicte com a negatiu i que acostuma a personalitzar els problemes en les
persones. Dit això, però quines son aquestes visions?
· Per
una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que
una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir,
per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben
preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables.
Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
· Per
altra banda, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa
pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de
problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb
problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels
veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals
per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la
gestió positiva de conflictes.
Però més enllà d’aquestes dues visions, hem
de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment
de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que
defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context?
Algunes dades rellevants, apunten a que: 1) Cada vegada més hi ha un increment
de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les
ciutats i poblacions Catalanes. 2) Dificultats econòmiques per part de moltes
famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció
permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les
comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels
llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena
d’ingrés (95.100 el 2014). 3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen
la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7%
però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es
pot multiplicar de forma exponencial.
Per
tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les
dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou
dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi
un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb
símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les
problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de
l’individualisme.
En
conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt
allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen
tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat,
coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el
que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències
de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen
aquesta idea.
En
definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de
mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles
dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant,
s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una
oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la
transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves
problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la
proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les
persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència
i el respecte a l’altre.
Així
doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat
per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les
regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model
d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció
a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la
ciutadania uns serveis públics de qualitat.
Etiquetes de comentaris:
Comunitats de propietaris,
comunitats de veïns,
conflicte públic,
mediació comunitària,
postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària
dissabte, 19 de desembre del 2015
divendres, 10 d’octubre del 2014
Excel·lents professors per al millor Postgrau
Us presentem els docents de la 10a edició del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit. Clickant al damunt de la fotografia, podreu en la majoria dels casos escoltar-los i saber una mica més de cadascun d'ells.
Per ordre d'aparició: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Marta Méndez · Francesc Reina · Belén de la Camara · Òscar Negredo · Josep Armengol · Raúl Calvo · Oriol Ripoll · Carles Lama · Quim Brugué · Àngel Castiñeira· Joan Manuel del Pozo · Jordi Xuclà · Jordi Gusi · Jordi Busquet · Toni Limongi · Pau Canaleta · Ramon Tena · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Sergio Taibi · Joan Nogué · Natxo Tarrés · Gerard Quiñones · Ramon Llorente · Núria Llevot · Helena Vancells · Guillem Turró · Eduard Vinyamata · Jordi Feliu
dissabte, 26 de juliol del 2014
La senzillesa ens humanitza
Ja podem dir que estem ben encaminats a la recta final de l'estiu. No pel temps que fa, sinó pel que ens queda per arribar a mitjans d'agost que és quan la cosa comença a anar a menys. Aquest estiu però no és gaire habitual, no és "normal" podríem dir com si la paraula normal sabéssim què significa, i això ens permet de ampliar la nostra curiositat. La meva, en particular, em va portar a que una tarda en la que estava distret amb la meva petita per un petit moment la meva atenció girés cap a un altre sentit. Em vaig topar, al facebook, amb un acte de una senzillesa extrema però que desprenia una dosi d'humanitat infinita. Resulta que aquell dia, els nens i nenes d'unes activitats d'estiu a Sant Feliu de Guíxols havien sortit en bicicleta però els havia atrapat la pluja, i una veïna els va convidar a aixuplogar-se - no se si el meu català passarà per vàlid però els errors en aquest escrit li donen un caire especial- al seu porxo.
És molt probable, que tothom - no sé si sereu alguns, si us podré comptar amb els dits de la mà, o si pel contrari em sorprendré i d'això en faràn una pel·lícula- qui llegeixi aquest escrit pensi que és una de les coses més que passen a diari. Doncs té raó, però precisament per això sovint passen desaparcebudes. I és que com diu el foraster, hi ha molt bona gent per Catalunya, i pel món també. La diferència és que qui ho explica i agraeix el que una veïna els permeti de passar una estona al seu porxo per protegir-se reconeix a l'altra persona i dona als nens i nenes que participen d'aquesta activitat d'una humanitat que poques vegades tindran l'oportunitat de gaudir. Pel que em consta, això a l'Espai La Milana - l'entitat formada per dues emprenedores de St. Feliu de Guíxols- és un habitual, i precisament destaquen per donar un valor a aquells petits detalls que fan de la vida una experiència màgica i especial. Tots aquests nens i nenes hauran viscut en primera persona com la hospitalitat, el reconeixement i l'agraïment esdevenen un motor per afrontar la vida i els conflictes que ens esperen.
Arribats a aquest punt, només afegir que precisament aquest fet em va fer reflexionar sobre la gestió alternativa de conflictes i la mediació. Sovint quan observo qualsevol procés de mediació o quan em sento a parlar sobre com gestionar conflictes m'adono que el posicionament previ és el que determina com treballarem aquell conflicte. Sota el meu punt de vista, això no hauria de ser així i hauríem de tornar a la senzillesa. A buscar aquells elements que ens acosten a l'altre, que ens humanitzen i que ens donen una direcció comuna. Per això, crec que els petits detalls que sovint passen desaparcebuts amaguen un aprenentatge i reflexió del que podem millorar com a persona. Gràcies a La Milana per cuidar les persones amb tant d'amor, per tenir en compte aquells persones que poden donar sentit al aprenentatge dels nens i nenes i per donar-nos als que els observem la oportunitat de fer-nos grans amb ells. Segurament recordaré per molt de temps aquesta petita anècdota, i amb sort em farà millor professional. A la resta us convido a deixar-vos sorprendre pel que fan els altres, i si podeu fer l'excercici de explicar-ho als altres. Veureu com feu màgia, i la vida és això.
Foto escrit extreta de la pàgina web Espai La Milana.
Etiquetes de comentaris:
Eduard Carrera,
Espai La Milana,
mediació,
resolució de conflictes,
UdG
A l'octubre 10a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públicsi Mediació Comunitària
Per desè any consecutiu, el 17 d'octubre de 2014 s'inicia la 10a edició (7a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2014-2015, que compta amb:
- Deu mòduls (alguns oberts com a cursos)
- Seixanta temes
- Vint professionals com a docents
- Dotze professors-especialistes convidats
- Sis sessions presencials de cap setmana
- Més de quinze institucions i serveis de mediació on fer pràctiques
- Xarxa amb més de cent exalumnes professionals en actiu
Preu: 1.490 € (Mantenim el preu de l'any 2013-2014)
Programa
Mòdul 1. Introducció a la conflictologia
Mòdul 2. Comunicació amb èxit
Mòdul 3. Procediments de Resolució i Gestió de Conflictes: Negociació, Mediació, Facilitació, Diàlegs apreciatius, el joc, la música
Mòdul 4. La gestió del conflicte públic (incorpora des de fa 2 anys un tema sobre la gestió de processos d'autodeterminació)
Mòdul 5. La gestió del conflicte i les organitzacions del Tercer Sector
Mòdul 6. La gestió del conflicte en els mitjans de comunicació
Mòdul 7. L’empresa i el conflicte en el context social
Mòdul 8. Àmbits i sectors transversals de mediació comunitària: legislació, educació, joventut, seguretat, participació, síndics, immigració, serveis socials, salut, urbanisme, turisme, creixement personal, medi ambient, esport, comunitats de veïns, internacional.
Mòdul 9. Disseny i desenvolupament de projectes de Resolució de Conflictes i Mediació
Mòdul 10. Pràctiques o projecte
Sessions Presencials
*Durant el curs s'efectuaran 6 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives a: Girona, Olot, Barcelona, Vic, Figueres.
Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
**Es fan visites i s'estableixen contactes amb els professionals de projectes i serveis de Mediació i Resolució de Conflictes de L'Hospitalet de Llobregat, Rubí, Salt, Sant Cugat, l'Àrea de Mediació i Negociació dels Mossos d'Esquadra,
***Aquest postgrau està homologat pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Etiquetes de comentaris:
conflictes públics,
cursos formatius,
formació,
mediació,
mediació comunitària,
online,
postgrau,
resoluciodeconflictes,
semipresencial,
UdG
diumenge, 23 de febrer del 2014
Aparentment incompatible
Article publicat al diari de Girona el dimarts 18 de febrer de 2014
Autors: Xavier Pastor i Eduard Carrera
Autors: Xavier Pastor i Eduard Carrera
Avui dimarts a
la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, participem en un debat organitzat per
Esquerra Republicana de Catalunya per parlar de les repercussions que provoquen
les activitats d'oci nocturn a la ciutat i concretament del soroll ocasionat
que molesta les persones que dormen.
D'entrada, com
a conflicte, sembla que els interessos dels que, d'una banda, volen fer negoci
i gaudir de la nit passant-ho bé -els propietaris i usuaris dels locals d'oci-
i, de l'altra, aquells que pateixen els sorolls associats a aquesta activitat
-els veïns que volen dormir- siguin aparentment incompatibles, i més si es
donen en un mateix espai i en un moment en el que generalment preval el
descans.
En aquest debat, entenem que hem estat cridats a parlar des de la
prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Enfront d'aquesta situació, ens
tocarà explicar i mostrar com aquests interessos aparentment incompatibles es
poden superar si les persones, organitzacions i institucions implicades i
afectades es comprometen i participen en processos per abordar i tractar el
conflicte afavorint les condicions per trobar acords i generar consensos que
satisfacin totes les parts.
Així, de què
parlarem a la xerrada d'avui? Bàsicament presentarem 7 idees i elements clau
per a superar aquest tipus de situacions, tenint en compte que la realitat
avala que aquests plantejaments ofereixen resultats.
Quines són
aquestes 7 idees clau? De forma molt resumida, quasi telegràfica, ja que del
que es tracta és que vinguin a l'acte i ens escoltin: 1) Tenir clar que estem
davant d'un conflicte i que si no l'abordem, el que segur que pot passar és que
cada vegada sigui més difícil tractar-lo, ja que les posicions estaran més
allunyades; 2) És tan important el motiu que l'ha generat com els comportaments
i els processos seguits per solucionar-lo. La realitat ens diu que quan més
poder tenen les persones per parlar del problema i de la forma de fer-ho, més
possibilitats hi ha de solució; 3) Un conflicte és i varia en funció de les
seves característiques. No és exactament igual si es produeix en una ciutat que
en un entorn rural. Ni tampoc si estem parlant d'un problema de carrers o de
serveis socials; 4) No sorgeix de la nit al dia. Malgrat que estem acostumats a
percebre-ho així pels mitjans de comunicació. Hi ha un històric, un abans i un
després. Cal que passin coses que allunyen les posicions dels uns i dels altres
i dificulten el diàleg per l'aparició del conflicte. En conseqüència, per
solucionar-ho, n'hauran de passar unes altres, acostar-se per parlar; 5) Hi ha
més actors dels que aparentment creiem amb capacitat de problematitzar i
resoldre la situació: els implicats, els afectats i els interessats. És
primordial identificar-los i fer-los participar; 6) Cal passar de les posicions
a favor o en contra d'una o altra cosa, i aconseguir que tothom expliqui els
seus interessos, només així es podran trobar els punts en comú; i 7) Es fa
necessari dissenyar i posar en marxa un procés i un espai de diàleg integrador,
específic i continu sobre el problema, un pacte (un compromís), un pla (amb
actuacions a curt, mig i llarg termini), que integri i faci compatible les
necessitats dels uns i altres i fomenti la creació d'alternatives adequades per
al lloc o àmbit del conflicte.
Portar a la
pràctica aquest treball no és fàcil, però com totes les activitats humanes és
possible. Si a tot el que hem dit, s'afegeix una actitud positiva i es té un
pla, no només s'assoleixen solucions satisfactòries, sinó que a més es mantenen
en el temps.
Etiquetes de comentaris:
#PensantGirona,
article,
conflicte públic,
diari de girona,
Eduard Carrera,
ERCGirona,
FundacióUdG,
Girona,
oci nocturn,
UdG,
Xavier Pastor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



