dimarts, 18 de desembre del 2012

Jaume, què no has fet?

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA 
Article Publicat al Diari de Girona el 17 de desembre de 2012




L'escàndol sexual del Sr. Jaume Torramadé, president de la Diputació de Girona, alcalde de Salt i màxim dirigent d´Unió Democràtica de Catalunya a Girona, ha nord-americanitzat la política gironina i ha acabat de fer-ho amb la catalana. Tal com afirma el professor Manuel Castells a El poder de la identitat, el segon volum del llibre L’era de la informació: economia, societat i cultura, el nord-americanitzament de la política passa per concentrar les informacions sobre els comportaments i la persona dels polítics en els mitjans de comunicació, bé perquè duen una vida exemplar i això és un valor que es vol transmetre o, al contrari, perquè són els protagonistes o estan implicats en escàndols sexuals, de prevaricació o de corrupció.

Des del punt de vista d’aquest nord-americanitzament, el cas Torramadé encaixa perfectament i més tenint en compte el darrer gran escàndol sexual als Estats Units: un president i una assessora. Aquest cas va commocionar l’opinió pública, no tant per l´afer sexual, sinó sobretot perquè el president, públicament, va mentir.

Així, en el cas Torramadé es reprodueixen uns fets similars, però sobretot es mostra la incapacitat d’un polític, primer, de comportar-se correctament –no fer un mal ús del seu poder–; segon, de resoldre un conflicte –disculpar-se i arribar a un acord–; tercer, d’evitar que es faci públic –afectant la seva carrera professional, el partit i les institucions que representa–, i, quart, de mentir, si tenim en compte la declaració pública del Sr. Amargant, cap de protocol de la Diputació de Girona, en la qual afirma que a la seva pregunta sobre el fets –«què has fet, Jaume?»– el president va respondre que en el sopar d’inici de campanya s´havia excedit realitzant tocaments sexuals a la seva assessora, la Sra. Amador.

Amb aquests fets, com hauria d´haver actuat el Sr. Torramadé per gestionar i resoldre aquest conflicte?I, sobretot,per evitar-ne la publicitat? Vagi per endavant que si alguna cosa ha de canviar en general, però sobretot en la política, és que davant de fets que van contra de les lleis, les normes i l´ètica, s´ha de denunciar i deixar d´encobrir aquelles conductes i actituds que fan mal als altres directament o indirecta. Només així, lentament, recuperarem la confiança en la política i els polítics.
Dit això, en aquest cas, per ser operatius, calia, primer, analitzar el conflicte i, per tant, tenir la màxim informació. Hauria estat bé saber què és el que van veure els regidors i regidores presents en el sopar. De seguida, proposar una negociació amb l´altra part. Aquests dos primers punts són el que sembla que el Sr. Amargant va seguir, a petició del president.

A continuació, les persones implicades haurien d´haver acordat una solució al conflicte que els convingués o mitjançant un tercer –entenc que el Sr. Amargant es troba en aquest punt intermedi i és acceptat per totes dues parts juntament amb els representants legals per tractar de buscar la millor solució–. En aquest procés, el Sr. Torramadé hi hauria d´haver participat i demanat perdó a la Sra. Amador. Tothom és humà i es pot equivocar. En canvi, es va retirar, amagar i va enviar un altre a fer-ho. D´aquesta manera no es va restaurar l´honor de la persona afectada ni tampoc es va aprendre de l´error. Escoltades les declaracions, la figura del Sr. Torramadé trontolla i la seva actuació té un punt de covardia. Paral·lelament, calia tractar el problema com un assumpte molt i molt privat. És important comunicar i incloure el mínim nombre de persones en l´afer. L´entrada dels responsables d´Unió de Barcelona fa més complexa la gestió, ja que hi ha nous interessos en joc. El que és un conflicte entre un president i una assessora, passa a ser un conflicte de membres d´un partit –simpaties i antipaties personals i lluites de poder internes– i del partit –amb altres partits i amb els mitjans de comunicació–. Era necessari mantenir i finalitzar el procés de negociació fins esgotar totes les vies.

Si s´ha decidit solucionar dialogadament el problema, no calia demanar a ningú que mentís. S´entén un pacte de silenci en positiu, com a condició d´èxit per no entorpir les negociacions i assolir un acord. En canvi, com a negatiu si implica fer còmplices els altres de les teves malifetes, al preu que sigui, o per trencar la negociació i destruir legalment l´altre aprofitant la teva posició de poder.

Finalment, el més intel·ligent és jugar net, i més quan fent-ho així es resol el problema. Cal recordar que si el conflicte esdevé públic, el president serà la part més castigada. La denúncia per extorsió interposada pel Sr. Torramadé a la Sra. Amador trenca la negociació –deixant perdre l´oportunitat de resoldre privadament el conflicte–, fent emprenyar el negociador –ja que se sent enganyat i utilitzat– amb la possibilitat que expliqui el que sap –i fent escalar al màxim el conflicte–, és segur notícia de portada en els mitjans de comunicació, i el deixa embolicat en un assumpte tèrbol, en què s´insinuen culpabilitats i es provoca tard o d´hora la retirada o caiguda del president.
Fa temps que a Salt i també a Girona es parla obertament del comportament i les actituds no gaire amables ni transparents del Sr. Torramadé, fet que li ha creat molts enemics. Massa poder? Poca ètica i intel·ligència política, social i personal.



dissabte, 22 de setembre del 2012

Un salt endavant

Fa aproximadament uns 3 anys estava pensant en la possibilitat de fer un postgrau. Feia un temps que havia començat a treballar en un projecte molt il·lusionant i semblava que havia recuperat la màgia al dedicar-me a allò que em feia feliç. A més aquell estiu, el Juliol de 2009, havia estat fent un curs que es deia "aprèn a resoldre conflictes". És cert, que quan la teva feina es basa en la gestió de conflictes en comunitats de veïns alguna cosa has de fer per aprendre'n més. Però el que no sabia és que això seria l'inici d'un salt endavant en la meva vida.

En ocasions la sort o bé la vida et porten a descobrir petits tresors que fins aquell moment no sabíes que existissin. Després de uns quants anys en els quals no semblava tenir un rumb fix, viatjant, descobrint-me a mi mateix, cuidant dels altres i fent feines que no m'omplien, em vaig trobar davant d'un miratge. Per aquestes dates m'estava plantejant la possibilitat d'accedir al postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, però tenia dubtes perquè no sabia a on em portaria el meu futur. Tot i així després de pensar-ho molt, i gràcies als ànims d'un company de feina que s'hi havia apunta't vaig decidir fer el pas. Al fer-lo vaig pensar, que sigui el que déu vulgui. A veure què passa.

I el que va passar, és el següent. Van començar a passar coses a la meva vida, i casualment eren totes aquelles que tothom es planteja en un moment determinat de la seva existència. Arriba un punt en el qual tot ésser humà necessita un estímul per aconseguir tot allò que tenia en ment. Millorar la teva carrera professional, escriure articles al diari, fer un projecte amb molt de futur, trobar l'amor,... Sempre recordaré aquell any de postgrau com una de les millors experiències que mai hagi viscut. Llegir els apunts, intervenir en el fòrum per comunicar-te amb els companys, anar esdevenint expert en resolució de conflictes, l'aprenentatge al costat d'un grup de professors immillorable, la complicitat amb els companys, el riure sà que provoca veure que t'has connectat a la 1 de la matinada per intervenir en el fòrum i treure el que portes dintre,...Però el que més recordaré d'aquell any és tot el que hi ha darrera. El tracte amb el director del postgrau, les presencials amb els companys, el quedar-nos a dormir a l'alberg, els sopars, els dinars,...En definitiva, el que vaig arribar a disfrutar. 

Hi ha pocs postgraus tan humans i que no tan sols et converteixin en un expert en un camp professional sinó que facin de tu una persona millor. Potser no n'hi ha per tant però que recordis que a l'alberg, on sempre erem uns quants, els 3 homes que ens hi quedàvem portessim la maleta del mateix color i ho facis amb un somriure significa que va ser especial. El proper dimecres 26 de Setembre tens l'oportunitat de coneixè'ns ja que oferim una xerrada per presentar la 8a edició. Si vols venir t'esperem a la seu de la Fundació UdG (Plaça Jordi de St. Jordi, mercadal) a les 18 hores. T'explicarem els secrets que fa d'aquest un postgrau tan especial. I això t'ho diu l'actual coordinador del postgrau.

diumenge, 9 de setembre del 2012

Davant del mirall d'una reunió de veïns


Davant del mirall d'una reunió de veïns


Observant una reunió de veïns des de davant del mirall podríem veure com la majoria de persones que hi participen, siguin organitzadors- administradors de finques, junta de propietaris, veïns, etc- o assistents, sempre focalitzen el seu temps i energia en els temes que ocupen l'ordre del dia, sense parar atenció a la resta de detalls tant o més importants que aquesta. Els rols que adquireix cadascú davant del grup, els incentius dels diferents actors, els factors i causes dels conflictes que a vegades es tracten o es generen, les variables i indicadors que tenen un alt percentatge de correlació en els conflictes, i les probabilitats de que la redacció de l'ordre del dia hagi generat expectatives o conflictes per si mateixa.


Podríem dir que les reunions de la comunitat de veïns són un reflex que alhora permet l’observació de la realitat objectiva d'una comunitat. Això vol dir: 1) que falta un anàlisi de la realitat subjectiva -aquesta té a veure amb la part emocional de les persones i la seva satisfacció-, i 2) que la gent que hi assisteix té una única finalitat, parlar dels temes de l'ordre del dia, però cadascú amb una particularitat: tothom ho fa des de la seva percepció. És a dir, tots defensen els seus interessos.

Arribats a aquest punt. Quin son els incentius dels actors principals d'aquesta comunitat en la reunió? Els administradors de finques volen tractar tots els punts de l'ordre del dia i arribar a un acord el més ràpid possible, fer una bona feina per assegurar maximitzar els beneficis, la continuïtat en la seva gestió i resoldre tot el que se li planteja ja que segurament millorarà el seu prestigi i probablement augmentarà el número de clients a llarg termini. Els propietaris volen que s'aprovin els temes sempre i quan es tinguin en compte els seus interessos, volen que prevalguin els seus criteris per damunt de la resta, i volen que l'administrador atengui a les seves demandes. Finalment, els llogaters que no hi solen assistir, però que en alguns casos hi estan omnipresents al ser protagonistes dels conflictes que s'hi tracten, no tenen cap incentiu per assistir a les reunions o responsabilitzar-se per les qüestions comunitàries que afecten a la resta de veïns i a la comunitat. El seu incentiu és sentir-se el màxim satisfets a casa seva i a l’escala, conscients que les decisions les prenen els propietaris.

Aquesta diferència d’incentius entre uns i altres provoquen que al llarg del temps, i fruit de la convivència diària, apareguin factors i causes que predisposin i causin els conflictes que tots sabem que es donen en qualsevol comunitat: sorolls, problemes de convivència i de relació entre veïns, escales on la neteja esdevé motiu d’enfrontament, problemes amb animals domèstics, edificis on no es cuiden i no es respecten els elements comuns, blocking, etc. Com si d’una formula matemàtica es tractés, en les comunitats observem com s’hi barregen diferents factors i causes dels conflictes. Per aprendre a gestionar-los haurem de tenir en compte el grau de correlació entre les diferents variables que els generen, i sobretot serà indispensable esbrinar quin és el seu cost. Per fer-ho, hauríem de ser capaços d’abstreure’ns de la realitat objectiva que estem observant en qualsevol reunió de comunitat de veïns, i ser capaços de veure aquells petits detalls que passen desapercebuts a simple vista. En definitiva, analitzar la realitat subjectiva que se’ns escapa de les mans a simple vista o en queda oculta.

Una fórmula per fer-ho serà evitar allò que se’ns dóna tant bé a les persones i que a la mes mínima oportunitat fem. Em refereixo a actuar i a buscar d’entrada, sense una anàlisi exhaustiva, un mecanisme o procediment per resoldre el conflicte. En aquests casos només posarem un petit pedaç que a llarg termini serà l’excusa perquè sorgeixi un altre conflicte o es reprodueixi de nou. En el seu lloc, proposo fer-nos la pregunta correcte. Una pregunta o preguntes simples, però que ens permetin anar directament a l’objectiu, que no és un altre que el d’observar bé el conflicte des de l’altra banda del mirall, des del reflex que produeix el mirall de la nostra imatge i la dels altres. Aquell mirall que reflexa les emocions, que ens mostra nítidament el cost del conflicte, el rol de cadascú, els indicadors que ens permetran avaluar el grau de satisfacció, els incentius que estan en joc, les probabilitats en cada estadi del conflicte, la correlació entre diferents variables, i tots aquells petits detalls que sumats ens donen la fórmula exacte per resoldre la situació.

La diferència entre dues formes de resoldre el mateix conflicte és el grau d’observació de les dues realitats que es donen en un acte tan quotidià com és una reunió de comunitat de veïns. Si voleu aprendre a resoldre conflictes amb èxit heu de començar per fer-vos la pregunta adequada i estar disposat a veure reflexada la realitat des de tots els angles.

divendres, 31 d’agost del 2012

Londres, Salt, París i Los Ángeles

"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
Article Publicat al Diari de Girona el 18 d'agost de 2012



Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Angeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Tots comencen igual. Un jove és agredit o mor a mans de la policia, com a resultat de la seva persecució o detenció, generant indignació i una posterior escalada de destrucció i de violència. En el cas de Los Angeles, el jove s'acaba recuperant de la brutal pallissa. Hi ha dos protagonistes: joves i policies. Una mateixa successió de fets: un suposat delicte del jove amb la corresponen persecució o detenció amb funest final a partir de l'actuació policial. Uns espais similars: barris o municipis multiculturals a la perifèria de les ciutats amb alt percentatge de densitat (habitant per metre quadrat), amb un índex elevat de població jove, sense feina i que passen moltes hores al carrer. Un clima: de desencís, descontentament, una irritació cap els polítics i el sistema per part dels joves i de la població que com en qualsevol conflicte va creixent des la sensació d'abandonament fins a situacions de tensió i indignació en les quals qualsevol excusa encén els ànims i provoca l'esclat d'un conflicte d'alta intensitat.

I és que en tots aquests llocs es donen un conjunt de factors que van predisposar a l'aparició de la violència. Els de caràcter estructural: una taxa d'atur molt elevada, una situació econòmica precària, en què qualsevol contratemps o política de retallades crea bosses de pobresa, amb un índex de densitat molt elevat -en el cas de Salt és de 4.576,7 hab/km2 mentre que la mitjana de Catalunya és de 234,8 hab/km2-, i amb alts índexs de fracàs escolar. Culturals: persones de diferents orígens i models de vida diferents que conviuen molt a prop els un dels altres, un sentiment d'exclusió social i discriminació racial, una policia en tensió a causa de les condicions i les característiques d'aquests barris, estereotips i prejudicis d'un veïns cap als altres, especialment dels "natius" cap als de fora. De comportament: la mort d'un jove, robatoris, força policial, queixes reiterades i enfrontaments entre els veïns, activitats clandestines i il·legals, tràfic de droga, màfies, explotació sexual. Tot plegat fa que per a les institucions públiques aquestes persones i barris esdevinguin un problema permanent i requereixin dues tipologies d'intervencions: per a l'activitat al carrer i delictiva, més seguretat, i per al context econòmic, ajudes socials, esperant que el temps acabi fent la resta.

En conseqüència, no es pot dir que el conflicte esclati ni que la solució passi per abordar una única causa, com per exemple, una elevada taxa d'atur o perquè es va retirar aquesta o l'altra ajuda, sembla més aviat, tal com hem pogut constatar, que és el resultat de la combinació d'un conjunt de factors. Com si es tractés d'una formula matemàtica, en totes les ciutats analitzades hi ha uns factors que es mantenen. Així, l'aparició de la violència o la gestió amb èxit del conflicte dependrà de l'acumulació de percentatges alts, d'augments d'intensitat, de dos o més factors, amb una combinació que pot variar i varia en cada cas: joves sense cap activitat, pressió policial, pobresa, atur, densitat de població, reducció de subsidis del govern, passivitat o acomodament de la població i augment de la immigració.

Saber aquesta combinació a partir de l'elaboració d'uns indicadors per mesurar el seu grau d'intensitat, alhora que impulsem polítiques per corregir les mancances d'aquest barris i fer créixer aquestes persones, ens permetrà, en base al percentatge que ocupa cadascun d'ells, avançar-nos a l'aparició de disturbis i violència i crear solucions a mida per a aquest tipus de conflictes.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Alumnes 7a edició del Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària UdG

Escrit per Xavier Pastor

Aquests són els i les alumnes que ahir, 30 de juny, van realitzar la 5a i darrera sessió presencial al Castell de Sant ferran de Figueres del Postgrau Semipresencial (75% online i 25% presencial) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona.

Aquests i aquestes alumnes ara tenen per endavant uns mesos per finalitzar els seus projectes de pràctiques o d'investigació i el 30 de setembre, amb la seva entrega i correcció, ja seran postgraduats.

Enguany s'estan confeccionant i desenvolupant variats i potents projectes adaptats a les circumstàncies actuals i participant com a alumnes de pràctiques en serveis i experiències a Catalunya per poder continuar prevenint, gestionant i resolent conflictes. En el Butlletí del mes de setembre us farem cinc cèntims dels objectius i els resultats obtinguts en aquest projectes i pràctiques.

Alumnes 7a edicio

Presentació de "Líders Mediadors" a Ripoll

Escrit per Xavier Pastor

El divendres 28 de juliol es va fer la presentació del projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" a Ripoll.

Liders mediadors a RipollA les sis de la tarda, de la mà de la regidora en Seguretat i Convivència de l'Ajuntament de Ripoll, Maria Dolors Vilalta, amb la participació del Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador, respectivament, del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, es va presentar el projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" i la 8a edició del postgrau.

Teaming és una iniciativa solidària que va néixer l'any 1998 i on distintes persones formen part d’equips, teamers, que per mitjà de les seves microdonacions d'1 euro mensual ajuden al desenvolupament i realització d’una causa social.

"Líders mediadors i mediadores " és un projecte que té com a finalitat facilitar l'accés a la formació en Prevenció, Gestió i Resolució de Conflictes Públics i Comunitaris que ofereix la Universitat de Girona, a partir del programa de postgrau i cursos, a persones amb menys recursos i oportunitats, proactives socialment, amb actituds positives i dialogants per tal que desenvolupin l’activitat mediadora i pacificadora en les seves comunitats amb èxit.

L’accés a aquest formació es facilita a través d’un programa de Teaming –microdonacions online-, a aquestes persones perquè apliquin els coneixements obtinguts i transformin les situacions de conflicte que viuen les seves comunitats en oportunitats pel canvi col·lectiu, de millora personal i d’integració i benestar social.

Els candidats del teaming que reuneixin suficients recursos per accedir al postgrau o bé a algun dels mòduls que s'oferiran en obert com a cursos es comprometen a fer un projecte o unes pràctiques que benefici a la seva comunitat i als seus conciutadans.

El Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i en Mediació Comunitària (Semipresencial) de la Universitat de Girona és el primer i encara únic postgrau dedicat exclusivament al tractament de la conflictivitat públic.

Fins avui s’han efectuat 7 edicions consecutiva i ininterrompudament.

Compta amb la col·laboracions de distintes institucions públiques, organitzacions privades i entitats del tercer sector.

Més informació sobre el projecte i els candidats